Vaig pensar que estaria bé postejar una cosa per dilluns. Un dia odiat per qüestions de feina, potser se us farà deu minuts més curt llegint parides. I com que de feina ha anat el meu diumenge, del qual he passat gran part de la tarda dedicant-me a treballar una mica pel projecte, doncs què millor que parlar d'una de les eines essencials de la seva realització. Podríem considerar-ho també un progress update temàtic...
El nostre estimat turc va arribar dissabte a Barcelona, procedent de Niça. Des que va marxar d'Atlanta ha passat per molts llocs, com és habitual en la seva apretada agenda, però ara s'estarà un mes aquí, aproximadament. Li han aconseguit un àtic al Passeig de Gràcia, per sobre de la Diagonal, quasi res. I per la seva arribada va proposar que anéssim a sopar una paella a la Barceloneta, la colla d'Atlanta que estem aquí.
Un agradable sopar entre sis persones, on ell va pagar el vi, marca l'inici del currele (en serio) a Barcelona. I comencem forts, ja que al portar un temps sense veure'ns, vol posar-se al dia i ha manat un progress meeting per avui dilluns o demà dimarts.
La meva feina va bé. Ja corro vàries simulacions en paral·lel en el cluster, tinc la presentació del meeting preparada, i la tesi va fent: 105 pàgines que sense massa esforç passaran del es 110 aquesta setmana (sense tenir en compte que és una primera versió que caldrà tocar i probablement reduir).
LaTeX, el títol del post, no ve del material plàstic, si no de l'eina que faig servir per escriure la tesi. De fet, sent enginyer és com obligatori dominar-lo, i molt i molt convenient. No és un sistema d'edició WYSIWYG (what you see is what you get - lo que ves es lo que hay) com podria ser el Word. NOTA: que consti que les sigles aquestes no són una broma, existeixen...
El LaTeX és com un llenguatge de programació. Ho has d'escriure tot... si vols posar una imatge, si volscanviar un marge, etc... Per això, com per programar, has de saber la gramàtica, les comandes, què escriure per que acabi sortint el que tu vols. Un cop tens tot el codi, li dones a un botó que compila, interpreta el que has escrit i ho posa en un arxiu PDF.
Perquè és tan convenient fer servir aquesta cosa? Principalment per les fórmules matemàtiques. Imagina que en Word necessites, en algun punt, posar aquesta expressió que fas servir en un raonament:
No és una cosa massa bèstia, però no sabries com fer-ho, probablement. Vaja sí, fins que descobreixes la opció de Word de les fórmules matemàtiques, que et dóna bastantes eines. Fins que et toca posar alguna cosa de l'estil:
Amb LaTeX, un cop et familiaritzes amb el llenguatge, tot va bastant més fluid, tot i que et quedin carros com aquest, per posar la fórmula anterior:
\begin{equation}
Q_{R}(t) = \int_{r}\int_{\phi}\int_{\varphi}U(r,t)\, r^{2}sin\phi \,dr d\theta d\phi
\end{equation}
Per no nombrar la facilitat per escriure lletres gregues i altres símbols com fletxes, tan comuns per segons quines coses d'enginyeria. A Word has d'anar a "Insertar símbolo", trobar-lo i insertar-lo. Un pal si l'has de fer servir moltíssimes vegades. En canvi en LaTeX, per posar una lletra "pi" només cal que escriguis \pi en el codi.
Hi ha bastants més avantatges, ja que el tema de "programar" dóna bastanta més llibertat i automatismes. Per exemple, per començar un capítol nou només has de posar \chapter{Títol} i automàticament ja tens el títol amb un format predefinit. Si després t'ho repenses i li vols posar un capítol abans fent que aquest passi del capítol 2 al 3, no pateixis que la numeració s'adapta automàticament. I no pateixis que l'índex es farà i s'actualitzarà sol.
Hi ha bastants més avantatges, ja que el tema de "programar" dóna bastanta més llibertat i automatismes. Per exemple, per començar un capítol nou només has de posar \chapter{Títol} i automàticament ja tens el títol amb un format predefinit. Si després t'ho repenses i li vols posar un capítol abans fent que aquest passi del capítol 2 al 3, no pateixis que la numeració s'adapta automàticament. I no pateixis que l'índex es farà i s'actualitzarà sol.
També hi ha l'opció de posar referències de capítols dins del text, que també s'actualitzaran soles si hi ha algun canvi! Igual amb la numeració als peus de les imatges i les taules, les quals també tenen senzilles comandes que creen instantàniament els respectius índexs.
Un altre afegit espectacular és el de la bibliografia. Hi ha programes amb els quals pots organitzar els "papers" o llibres que fas servir de referències i creen uns arxius que després LaTeX dóna el format adequat per posar-ho a la bibliografia (que per cert, ja t'omple unes quantes pàgines). A més a més, proporciona un senzill sistema per citar els documents de la bibliografia amb un número, que també s'actualitza sol a mesura que la bibliografia es modifica.
La flexibilitat és bastant gran. Vull dir, no només es poden fer tesis. Hi ha modes i plantilles per crear transparències, llibres, o inclús plantilles modificades per fer papers segons el model de la IEEE (una unió internacional d'enginyers) i tal, cosa que seria extremadament farragosa si es fes amb Word i amb altres.
Us haig de dir que em feia una mica de mandra al principi haver d'aprendre una cosa així, però val la pena. Era ara o mai, i ja està fet. La veritat és que les virtuds són bastant grans, així que...
...llarga vida al LaTeX i mort al Comic Sans!
Entradas
