Los Everglades no son unos pantanos, sino una zona húmeda. Puede parecer una sutileza, pero los pantanos tienen árboles, t los Everglades sólo cuentan con algunas islas arboladas. Contrariamente a lo que muchos creen, las aguas tampoco están estancadas, sino que se deslizan muy lentamente hacia el océano. Se pueden ver caimanes, pero no llevan sombrero ni conducen zódiacs como pretenden hacer creer los carteles indicadores de las carreteras. [...] Los Everglades son un ecosistema único e increíble, una selva subtropical que alberga diferentes especies como los amenazados cocodrilos americanos, los delfines nariz de botella, los manatíes, las garcetas blancas, las águilas de cabeza blanca y las águilas pescadoras.
L'activitat central d'avui ha estat anar a un lloc que fan passejos en hovercraft per aquesta cosa que no són ni aigües estancades ni pantans. És com un riu ple de matolls i plantes, insectes, algun cocodril, on les aigües es mouen, segons el guia, al ritme frenètic d'un pie cada 24 horas.
Hem pagat 25 pavos per un passeig d'una hora, que sincerament, no el valia. No per culpa de ningú... simplement és l'estació humida, molts ocells dormint, tot molt tranquil, calurós i humit. El hovercraft era cobert, el que li treia espectacularitat, guanyant en seguretat. Hem vist algun ocellet, molts insectes, i tres o quatre cocodrils despistats que dormien a la riba.
El guia era bastant "caçador de cocodrils sénior" amb a seva perilla plena de canes, la panxeta prominent i el conjunt d'explorador... bastant catxondo, que anava afent apunts cada dos minuts sobre la flora i fauna del lloc.
Amb l'entrada del tour teníem també dret a un petit show amb cocodrils, tremendo. Un noi es dedica a explicar i a mostrar, amb bastant d'humor, com agafar un cocodril, lluitar amb ell, i fer vàries coses que requereixen dos collons, com agafar el cocodril, sentar-s'hi a sobre, i posar el mentó entre les dues mandíbules.
Ha estat llavors quan els 25 pavos no m'han semblat tant mal gastats.
P.D.: no, aquest no era el meravellós pla a desvelar. El farem demà, ja us explicaré.
Ens hem llevat, inauditament, a les 8:30 del matí. Cap a les 10 ja érem entrant a Miami.
I ràpid cap a Miami Beach.
Ens hem estat a la platja fins a quarts de dues, i mirant la guia hem trobat que hi ha una ruta a peu curteta que passava per on érem, així que ens hem disposat a fer-la, trobant clars exemples d'art Deco (segons la guia)...
I l'antic City Hall (ajuntament).
Tot molt estiuenc i molt tranquil, més que res perque és un dimecres feiner. Hem pillat el cotxe i hem anat cap a un carrer que conforma una mena de ChinaTown però amb cubans. Es diu Little Havana. Però ni ens hem baixat... hem anat a casa a dinar, per la tarda relax i uns tirets a la pista comunitària. Suposo que a Miami hi ha més coses (m'ha fet cosa no veure la Española Way) però estem més de relax que de turisme cultural.
Ara estem veient els Suns - Lakers i sortirem una estona a un bar, però tornarem aviat, perquè demà hi ha plans bastant macos que no desvelaré ara (i Marta espero que tu tampoc!).
Primer de tot: Dídac, et felicito fill. Vas petar-ho en el post d'ahir. Feel free de postejar algun cop més si et ve la inspiració.
Per la meva part, ahir vaig arribar a Miami. Bé, de fet, és Fort Lauderdale. Té un aeroport i està com a uns 40-50 km de Miami. El meu colega viu aquí aprop de l'aeroport, per això vaig escollir aquest.
Em va recollir ahir i vam anar a sopar a Hooters (sí, el de les cambreres que estan bones i vénen a buscar descaradament la propina) per veure els Lakers. S'ha de dir que va triumfar, ja que Hooters era un dels meus comptes pendents.
Costa de creure, però hi van families senceres... Tot i que podeu veure que les dues O que fan d'ulls de la mascota tenen una misteriosa forma mamària...
Després vam llogar una peli i la vam veure amb dos colegues seus. Vam acabar anant a dormir a les tres, i el meu colega insistia en llevar-se abans de les nou. La raó? Poder aprofitar el dia a Miami i les hores de sol aprofitable. M'explico: per aquí fot una calor i una humitat bastant acusades. Comença aviat pel matí i dura tot el dia... temps durant el qual es va acumulant núbols producte de l'evaporació i acaba descarregant una bona tempesta a primera hora de la tarda.
Vaja, que ens hem llevat a les maleïdes dotze i mitja. Hem esmorzat i anat a la platja d'aquí Fort Lauderdale. Hem arribat a un quart de tres... i a les tres marxaven. Ha passat un núvol mortal i ha començat a ploure a bots i barrals, com se m'havia pronosticat.
15:00
En el temps que vam arribar a casa, ja havia parat de ploure. L'home viu en una urbanització com estiuenca, jardins i casetes de dos pisos. Ell viu en un segon pis, en principi per dues persones, però que de moment no hi viu ningú més que ell. Les equipacions de l'urbanització inclouen una bonica piscina, mitja pista de bàsquet callejero i pistes de tenis.
Com ha tornat a sortir el sol hem anat a les tumbones i hem fet una mica de piscina... de luxe. Prendre el sol (sí, espero perdre aquest groc Iniesta) i una piscineta... només em faltava el cocktail.
16:00. Sí, molta diferència en només una hora...
Després d'això, hem anat a dinar, hem estat una estona reposant i després hem anat a fer uns tirs. Finalment, dutxa i sopar. Ara acabarem de veure el Magic - Celtics i no crec que anem a dormir massa tard.
Volia posar el títol de "Redempció", però aquest m'ha agradat més per anomenar el que vull fer avui. Com que ahir vaig ésser criticat pel creador del blog i no voldria pas acabar d'aquesta manera tan negativa he pensat en fer quelcom diferent, us fotré el rollo, que algo que també se'm dona bé XD
CAPÍTOL 1: "Los hombres que no amaban las mujeres"
... ni a los hombre, ni a nadie!
Fa un parell de dies el Gobern de l'estat Español va regular la TDT HD (Televisió Digital Terrestre d'Alta Definició), obligant entre d'altres coses a que qualsevol TV de més de 26" hauria d'incorporar-lo de sèrie. Alguns pensaràn que és una meravellosa noticia i/o idea, però jo us dic que això és com el fitxatge de Villa, ésta molt bé, però arriva tard! Per posar-vos en context, TV3 va començar a emetre en proves en HD el 2008 i no ha estat fins ara que el gobern obliga a que la TDT HD sigui un estandard. I m'agradaria saber perquè no es va fer abans de que tothom es compres una TV, o un decodificador TDT? A cas no son ells qui han de velar per nosaltres? Qui s'han de preocupar perque les coses funcionin com deu mana?
Doncs jo us diré una cosa: L'inici de la TDT ha estat el timo més gran de l'historia i ho ha estat perque l'unic que es va fer es implantar una normativa de més de 5 anys i que no corresponia a les necesitats actuals. Pero en compte de solucionar-ho ho van deixar estar i ara tenim llocs on no veuen la TDT, una majoria de la població que no sap que es l'Alta definició, perque es van comprar una TV magnifica i gran que te un TDT desfasat i que l'únic que fan es veure lo mateix d'abans però pitjor! Pitjor perque? Perque tenen una TV amb una resolució de 1920x1080 píxels o 1366x768 píxels i que agafa una senyal que té de màxim 960x576 píxels. És obvi que tot aquest vuit l'omple la TV i per tant, perds qualitat!
No vull extrendre més però com a ultim exemple de coses mal fetes diré que fins fa unes setmanes TVE no emetia en HD a Barcelona i Madrid tot i que fa més de 2 anys que TV3 ja ho fa.
CAPÍTOL 2: "El Chicho que soñaba con una cerilla y un bidón de gasolina" I és que hi ha dies que un mataria a tothom! I ja no només parlo de la tipica congestió de trànsit, els típics subnormals que a la zona 80, van a 70 pel carril esquerre o quan has de fer-li a entendre a algún venedor que l'únic que vols és que no et torni a tocar els collons o el rajes allà mateix sense importarte les conseqüències!
En aquest capítol volia deixar clar que hi ha coses que m'emprenyen i molt. He fet una petita llista, no sé si us hi sentiu identificats o no, però aquí hi és:
- Quan el Windows dels collons et treu la seva pantalla blava d'error crític
- Quan internet es penja just en el moment que has ompler un formulari enorme has escrit mil pàgines i al enviar es perd tot
- Els venedors que piquen a la porta de casa teva
- Quan algú et pregunta per una adreça i un cop li has dit veus que: a) va per un altre camí b) va a preguntar-li a algú altre
- Una Ministra de Cultura que diu: "No entiendo para que la gente quiere más velocidad en internet"
- Els del PP, deu meu, aquests si que no els soporto! Cada cop que obren la boca em donen ganes de ser el Charles Manson del segle XXI
- El tipic gilipolles que en un peatge fa qualsevol de les seguents coses: a) No te la targeta a ma i triga la vida a treure-la b) No arriba al forat perque no sap calcular i necesita moure o cotxe o sortir per pagar c) Comença a tocar el claxon en senyal de que s'ha ficat a targes però només duu efectiu d) Fa coses que son incomprensibles per mi i que fan que trigui la vida
Paro perque ja m'estic posant de mala ostia!
CAPÍTOL 3: "La reina en el palacio de las corrientes de aire"
No voldria acabar la meva trilogia de les queixes sense citar els reis de les corrents d'aire. Els paletes!
Vale, ja se que ara mateix no enteneu res però creieu-me això té una explicació. I allà va:
L'altre dia parlava amb la Maribel, la germana de la meva novia, la Yolanda. Es veu que te corrents d'aire a casa perque els cabrons dels paletes van fer una "chapuza" a l'hora d'instal·lar els marcs de les portes d'alumini d'exteriors. Jo em vaig indignar moltissim i volia fer la seguent reflexió:
La feina ben feta no és que no tingui fronteres és que sinó, si cobres i fas una feina de merda això és inmoral. Ja sé que vivim en una societat on això no val res però si us plau, tinguem una miqueta de vergonya, dignitat i respecte! Hem convertit tot en la màxima de: "marica el último". I així ens va! Tot és igual mentres surtis guanyant tu, doncs em nego a creure en això!! És vergonyos veure com la picaresca és el més gratificant per a molta gent.
L'altre dia estava a una entrevista de feina i sento un que diu: "Bueno, yo me voy que aun me queda paro y no quiero que me cojan". COM HEM ARRIVAT A AIXÒ?! Com pot algú no caureseli la cara de vergonya al fer això? Com la societat ha permes això? Veure-ho com alguna cosa normal i acceptable?
En fi... jo se que ningú és perfecte i que et pots equivocar, però és una merda veure que hi ha gent que se n'aprofita del més feble. Algú que per vagancia o el que sigui prefereix acabar ràpid i malament a fer bé per allò pel que cobra.
I no voldria acabar sense fer una última reflexió. ODIO LES PROPINES! Em fa molta ràbia que algú vingui a casa teva a fer-te una feina i vulgui que li donis propines!! Que se'n vagin a la merda! A la resta no ens donen propines per fer la nostra feina, oi!? Doncs o tots o res!!!
Bé, reconec que no és gens fàcil dirigir-me a vosaltres amb la serenor que això requereix però és que ahir dilluns es va complir aquella màxima de: "Els dies de festa fas més coses que els normals".
Ahir vam estar jugant 5h (bé, 1:30h vam estar al bar) a futbol, i clar... vam acabar rebentats i a la nit vaig fer l'últim, e innoblidable, pase de Lost a casa meva. Hi erem els de sempre però també el Marc, el Jordi i el Sergio.
Però no vull parlar de Lost, ni de futbol... tampoc de si les roses son efectivament vermelles o no. Avui volia fer un petit recull del que ha estat per mi aquest blog. Una barreja entre currar-me videos cada dia i llegir els viatge de la criatura. Aixi doncs... avui faré allo que ser fer... dedicar-vos un momentet a cada un, però amb una variant... hi ha un video que correspon a cada un, a vere si podeu endivinar per a qui anava cada video. Us donaré una pista, les persones que ho han de trobar son: Marta, Isabel, Joaquim, Jordi i Chechu,
Que tingueu tots molt bon dia!!! El que encerti més, tindrà dedicatoria especial demà!!!
Una abraçada Chechu i gràcies per deixar-me posar algo ;)
Entradas
