Dimarts per la tarda va servir per situar-me, pel preludi, per saber què ens esperaria i per ajudar una mica en l'organització de l'event.
Vam anar a montar la sala on es farien els descansos, i vam penjar els pósters. En unes 12h jo estaria allà, fent una mica el paripè i explicant als interessats la meva recerca. També vaig ajudar a fer els últims tràmits.
Vaig marxar a casa no massa tard, per sopar, fer algun últim repàs i anar a dormir d'hora. M'hauria de llevar molt més aviat del que desitjaria...
---------------
6:45, sona el despertador. Esmorzar de rigor, dutxa, i a empolainar-se. Sabates, cinturó i camisa. Arreglat però informal. La camisa per fora, no fos cas...
8:30, arribo a la universitat, vaig amb cotxe, contaminant però amb nivell. Deixo les coses a la nostra sala i em dirigeixo a l'edifici Vèrtex, on es fa l'event. De camí veus pels afores del campus, cartells amb fletxes indicant el camí cap al lloc del congrés. I a l'arribar a la sala d'actes, doncs tot té el seu encant: un cartell gran donant la benvinguda, un noi fent de recepcio, donant els distintius als presents, i demanant 40€ per la gent que volgués anar al sopar, o com ells anomenaven, a l'"acte social".
Jo ja tenia el meu distintiu, me l'havien donat el dia anterior. Detall destacable que on posa el país d'origen, posi USA. Em feia sentir molt americà, molt internacional en un congrés.
9:15, comença oficialment el congrés amb quinze minuts de retard. Parlen la directora de Telecos, i la directora de recerca de la UPC. Després, el professor Akyildiz dona un discurs d'introducció, de 40 minuts, que seria el més llarg de tot el dia. Això sumat a que tot el que va dir jo ja ho tinc bastant coll avall, va fer que em fixés més a la seva forma d'exposar que no als continguts.
Amb la soltura del que ha explicat el mateix mil vegades, anava resumint la recerca de nanonetworking que han fet al lab fins ara, fent referència als seus papers més famosos. Està molt bé que ens nombrés a tots els del laboratori en diferents punts de la presentació (apart de tenir la diapositiva amb els nostres noms). De mi va fer un incís quan parlava que en el departament hem treballat també de modelar amb autòmates, dient que "Sergi Abadal és també un estudiant de master que està treballant en això, i presenta la tesi en dues setmanes".
10:00. Encabat, es va fer el primer
break. Vam baixar a la sala dels posters, i hi havia croissants, pastes, aigua i cafè. La gent va anar a atacar perquè hi havia gana, i encara que no siguis català, les coses gratis sempre posen. Jo vaig arribar que la cosa ja s'havia omplert, i quan vaig prendre posició al costat del meu poster, un noi indi ja se'l mirava.
Ambient posteril...Era un dels que exposaria per la tarda i em va preguntar pel meu treball. Ja tenia el primer "client". Estava una mica nerviós, però m'ho havia preparat molt com si hagués de fer una ponència... i no era ni molt menys. Simplement vas explicant d'una manera distesa i informal, ells t'interrompen per preguntar i fer incisos, i tu els respons. El noi em va felicitar per la feina i va marxar.
Durant l'hora reglamentària va passar un turc que també exposaria per la tarda, i un altre visitant. La resta als que vaig explicar eren bàsicament companys i coneguts, cosa que ho fa encara més informal. Suposo que l'explicació va arribar a més gent, ja que sempre hi ha el típic que s'ho mira des del darrere, ficant l'orella. Quan la cosa es va calmar, vaig esmorzar i aviat ens van fer pujar un altre cop.
11:00. Començaven les primeres ponències invitades. Jo vaig preferir quedar-me amb el noi que feia de recepció, xerrant, ja que les ponències del matí semblaven bastant pal. Tenia accés a la llista de registrats, dels que anirien a "l'event social", etc... Segons vaig veure, entre seixanta i setanta persones estaven registrades, comptant-nos a nosaltres. No està malament... comptant que és el segon any que se celebra.
Hàbitat durant les ponències del matí...Vaig entrar a veure l'última ponència, que durava un quart d'hora, però va resultar ser la pitjor del dia. Quan va acabar vam anar desfilant a dinar.
13:00. A la plaça de la Facultat d'Informàtica, on hi ha el bar que fan uns plats combinats que no te'ls acabes, amb pa beguda i postre per 5,65€, es feia el dinar. Estaven les taules montades a la fresca, i una mena de càtering self-service. Amanida normal o de pasta en recipients individuals, després a escollir: llibrets, croquetes, carbassó arrebossat, peix i puré, o tot a la vegada. De postre, postís de poma o de músic (??) o fruita. I després cafè. O sigui, sent els mateixos que porten el bar que deia, no es podia esperar menys. Vam acabar plens.
14:00. Tornem a la sala dels pósters, ara amb la panxa plena. Ara teníem cafè, tè i pastes, suc de taronja i aigües. No es va omplir tant com al matí, però de totes maneres hi havia gent rondant. Teníem al professor per allà, i jo tenia la sensació que en qualsevol moment vindria a matar-me, ja que tots els del lab havien posat també el seu nom al poster, i jo no (veure
mini-reportatge de la Marta), però entre tots em van cobrir molt bé. L'Anna, del lab, va mantindre'm ocupat explicant-li tot, fins que va arribar un dels assistents al congrés per preguntar-me.
Ambient posteril 2, amb estrella invitada (la tieta d'en Josep Miquel).Després va ser quan vaig rebre l'agradable visita de la Marta, que s'havia registrat i de la que jo tenia l'identificació. També va servir de pantalla per evitar que s'acostés el professor, el qual va semblar notar la seva presència ;). Li vaig deixar anar tot el rotllo amb l'intenció que entengués una mica el que m'ha tingut ocupat tantes tardes, i quan vaig acabar pràcticament ens feien fora per començar les ponències de la tarda.
Jo vaig preferir sortir a prendre l'aire amb ella, però els dos teníem coses a fer, així que no ens hi vam estar massa estona.
15:45. Arribo a la sala d'actes. Merda! M'havia perdut la ponència d'un tal professor anomenat
Qin Liu (en serio!) i la següent estava a mitges, per la qual cosa vaig preferir esperar. Vaig entrar a de les 16:00 d'un ex-alumne del professor Akyildiz. Prou interessant, sobre comunicació molecular, però que casi provoca que m'adormi, i que va durar 45min en comptes dels 30min que hauria.
L'últim ponent, un dels que m'havia preguntat pel matí i amb qui havíem intercanviat impressions, va haver d'ajustar-se al temps que li quedava. Tot i no ser un orador brillant, el treball del seu laboratori a Turquia era interessant. Un cop acabat, el professor Akyildiz va fer la xerrada final, invitant a tothom a fer història, a fer recerca en aquest camp i instant a tornar l'any que ve, en un acte que pretenen fer més gran, de dos dies de durada.
Ens van citar als del sopar a les 20:30 al restaurant Mango, davant del mar, i la gent va quedar-se petant la xerrada i tal. Fotos de rigor, i en Josep Miquel ens va cridar ja que en Qin Liu i la directora de recerca de la UPC estaven interessats en el poster. Vam baixar a fer suport, però va ser ell qui els va entretenir. Jo em vaig quedar per allà, i vaig acabar explicant-li a en Germán Sáez, cap de relacions externes de Telecos, al qui havia conegut el dia anterior.
Res més, cansat de tot el dia vaig marxar a casa a quarts de set. En principi jo podia anar al sopar gratuïtament i de fet havia dit que aniria, però vaig canviar d'opinió i vaig decidir anar al Maresme menjant-me la cua mortal de la sortida de Barcelona. Però va valer la pena.
En resum, una bona experiència i una bona manera de començar, com deia en Josep Miquel, en un congrés menor, sense cap pressió i mostrant un poster, sense que sigui haver de presentar davant de tothom. Prova superada!
---------------------
Ara seguiu llegint si voleu veure el mini-reportatge de la Marta sobre els seus trenta minuts d'assistència al congrés. Vagi bé!
Entradas
