Per les taquilles del gimnàs és obligatori fer servir aquest tipus de candaus. Típics americans, de girar la rodeta! Com a les caixes fortes... si vols obrir-la sense saber la combinació, més val que tinguis un estetoscopi a mà.
1.- PARA ABRIR - Gire tres vueltas a la DERECHA detengase en el 1er número de la combinación. 2.- Gire una vuelta completa a la IZQUIERDA pasando el 2ndo número de la combinación. 3.- Gire de nuevo a la DERECHA y detengase en 3er número de la combinación. Jale el gancho.
Deixeu-me dir-vos que no és trivial. Em va costar una estona pillar-li el truco...
Crec que ja han estat suficients reviews diàries de tot el que faig i el que deixo de fer, amb dies més interessants que d'altres. Es comença a notar la rutina. A partir d'ara em limitaré a relatar els dies que tinguin alguna cosa mínimament a destacar, i a posar posts de curiositats, fotos, llocs, o el que sigui.
L'últim relat és el d'aquest cap de setmana que acaba (depressió dominical activant-se...). Ahir dissabte em vaig llevar al migdia per poder veure el Barça de fútbol i de bàsquet (per cert, tremenda final de supercopa... llàstima que l'únic streaming que hi havia disponible era una pute basure). Després de dinar i de conversacions vàries, vaig anar a jugar a bàsquet al gimnàs.
Es veu que feien un torneig femení d'instituts a les pistes de bàsquet. Tenia la seva gràcia, veure com es juguen partits simultanis a vàries pistes, veure els àrbitres amb els seus uniformes a ratlles, la tira de pares orgullosos, més d'un policia (tremenda la seguretat), mítics entrenadors viejales, entrenadors de 2m que segur devien ser algú fa uns anys... Estava molt ben montat.
Gràcies a déu que deixaven dues pistes lliures pels mortals com jo. Després d'esperar una estona vaig entrar a jugar. Cap al final del tercer partit que portàvem jugant vaig notar una fuetada darrere la cuixa... algo dec tenir. M'hauré de prendre la setmana que ve amb calma. Sigui com sigui, abans de marxar, vaig recordar el fracàs de la nit anterior pel tema de sortir, i tot i haver enviat mails proposant farra, les perspectives no eren massa bones. Així que per tota la cara, a un parell amb els que havia jugat, els pregunto com es diuen, d'on són... i vaja, que si saben llocs per sortir, i si faran alguna cosa.
Són un negre (Benedict) i un blanc (Vince) i comparteixen pis al campus. El Benedict, molt bon xaval, em va comentar que ell havia passat pel mateix que jo (tenim la mateixa edat, ell va venir de Florida a fer un master) així que vam intercanviar telèfons per més tard. Després de sopar, va venir l'Elías al pis per començar a calentar motors, i més tard van venir aquest parell. En Benedict em va dir que aniríem a Buckhead.
Buckhead és un districte que està al nord d'Atlanta. No està excessivament lluny, però havíem d'anar en taxi. Se suposa que és famós per les seves zones de bars i entreteniment. En Benedict em va dir que aniríem a "Moondogs". Així doncs, vam trucar al taxi i en deu minuts ens estava esperant a la porta. El trajecte ens va costar 23$, prou bé considerant que vam anar per autopista, i érem 4 (em vaig estar fixant, et cobren un paston si potes en el taxi. Recordo haver-ho vist a Barcelona, però no recordo la "multa).
A l'arribar veus 4 bars un al costat de l'altre. La intenció era anar saltant de bar en bar. En el primer vam estar una estoneta, estava prou bé, amb billars i vàries zones per ballar. La música, prescindible. El segon ja era Moondogs. Vam demanar una gerra de cervesa, i quan ens va costar 5 pavos, sabíem que ens quedaríem allà tota la nit (encara que un chupito de tequila valia 6$, com es menja això?). És un bar bastant laberíntic, amb moltes sales i barres. En general és bastant típic americà, tot de fusta, i amb moltes coses penjades per les parets. Sigui com sigui, tacaven a les tres de la matinada (és molt) i estàvem molt a gust.
Per tornar, un altre taxi, que vam pillar perfecte just sortir. Un cop prop del campus, vam anar en busca de menjar. El xino del costat de la residència estava A PETAR, així que ho vam descartar. El Benedict volia anar a un lloc de waffles, però queia una miqueta lluny, així que vam anar a buscar el carro d'en Vince. Vam anar fins allà, però estava xapat (en Benedict es va tornar boig). Vam acabar a "Checkers", una hamburgueseria amb drive-in tipus McAuto, i ens ho vam fotre al meu apartament (el coreà no s'ha queixat... i déu n'hi do, la vam armar bastant).
A les 4 i mitja tothom va marxar a casa seva. Havia estat una molt bona nit: el Benedict em va dir que s'ho havia passat genial. Estava d'acord. Doncs res, a dormir (aquest cop sense lentilles).
El dia d'avui, diumenge, ha estat un dia anodino, sempre penso que faré grans coses amb el temps que tinc, però acabo tirat al llit veient alguna sèrie, l'APM, escrivint el blog... res emocionant. Avui m'havia proposat fer una truita de patates, però se'm tira el temps a sobre, i m'han invitat a sopar (a can Josep Miquel, on si no!), així que faré una mica de marujeo per netejar la meva consciència. Deixarem la truita per més tard (qui sap) o un altre dia.
...que l'endemà, t'adormiràs i acabaràs fent campana. Bueno, no exactament. Tenia molta son i vaig decidir que em quedaria a casa. Vaig currar com si estigués al laboratori, fins les dues, desde una mica més tard de les 10. Vaig llegir-me un paper (noti's que està en singular, i això és bona senyal) i vaig dedicar-me a fer-me plantilles en Power Point per les diapositives que tard o d'hora hauré de fer per presentar coses a qui sigui. Més que res que la plantilla que fa servir el professor, i amb que vol les coses quan ho presentes fora d'aquí, és un fons blau marí amb lletres COMIC SANS groc llampant (és gravíssim) amb el logo enclastat (amb el fons blanc i tot el que comporta). Arribat el moment no m'importarà fer-lo servir, però de moment prefereixo tenir el meu propi.
A la vanguardia del diseño
Per la tarda volia anar al gimnàs, però no estava molt d'humor, així que entre el partit de la supercopa de bàsquet, marujeo, fer el megapost de la Coca-Cola, i la mandra intrínseca se'm va fer tard.
I és que a les 19:45 havíem quedat a l'apartament d'en Josep Miquel. Era l'aniversari d'en Luis Carlos... així que havien preparat una mini-sorpresa amb la gent del laboratori i algun convidat més. Consistia en comprar menjar xino al restaurant que hi ha literalment enganxat a l'edifici d'apartaments, per a 10-12 persones, un pastís de xocolata replè de xocolata cobert de xocolata i amb unes maduixes per dissimular. Així que 26 espelmes al pastís enceses (procurant que no salti l'alarma d'incendis) i piquem a la porta del seu apartament... i SORPRESA! El tema és que ell i alguns més estan estudiant per un examen global de telecos que tenen dilluns i dimarts, així que a les 22h ja estàvem tots fora. I joder em va entrar la depre quan em trobo a casa a les 22:05 davant el portàtil... ja em veia anant a dormir abans de mitjanit :(
Per sort, als 5 minuts em piquen a la porta. Era l'Anna, a qui el homenajeado havia trucat, que ja no tornaria a estudiar. Total que tornem i vam estar els tres, i després un parell més, a l'habitació del Luisca de tranquis. Anar a dormir més tard de la una ja em va semblar més adient per un divendres. Jo esperava anar de festa grossa, però no es pot tenir tot!
Hi ha fotos de l'event (moltes) de l'event, però no les tinc. Ja posaré alguna quan me les passin.
[He posat les fotos en petit per no fer aparentar això una cosa més llarga del que ja és. Recordeu que si hi clickeu a sobre les veieu en gran. Ah! I no mireu els vídeos si teniu previst anar-hi... tampoc es plan de destrossar una part important]
Per fi alguna activitat turística! M'ha costat tres setmanes, però ja està.
Crec que és el dia que m'he llevat més aviat i he arribat bastant abans de les 9 al laboratori (seria dels nervis! Ni de conya...). A les dues a casa, a dinar tard, perquè a certa gent li dona per tenir llargues videoconversacions en hores de gana màxima!
A les 7 havíem quedat al lobby de l'edifici del laboratori per anar a l'edifici de la Coca-Cola. Érem en Luisca, l'Anna, en Josep Miquel, l'Elías, el Pan Zhou, el David i l'AliReza, un iraní que no coneixia. I es que ahir dijous l'obrien especialment pels estudiants i gent de Georgia Tech. D'aquí a que l'event tingui el "Buzz" ficat (nom de la mascota, una abella, i que vol dir "zumbar/zumbido"). Oferien un servei especial d'autobusos cada 15/20 minuts des d'un punt del campus directament al museu. I apart l'entrada pels estudiants costava 5$ (als faculty/staff com jo: 10$... cabrons!) en comptes dels 15$ habituals.
Aquest és un edifici administratiu, prop del campus
El museu està en el FivePoints, que segons m'han dit es diu així perquè és una zona que té 5 punts turístics bastant potents (la Coca-Cola, l'Aquari, la CNN, ...). No sembla estar molt lluny, com sempre, però ja se sap. De totes maneres, com que el bus tardava i hi havia bastanta cua, i feia bona vesprada, doncs vam anar caminant xino-xano. Al cap de mitja hora arribàvem a la zona.
Skyline en una zona propera a Five Points
Hi havia bastanta gent, de totes maneres la cua anava ràpida. Primer s'entra a un hall, amb ampolles gegants de coca-cola així com representant els continents, i per les parets cares felices. Aquesta seria la tònica de tota la visita. Felicitat. Una mica secta tot, però vaja, vulguis o no, una mica conseguien fer-te sentir millor.
De seguida et feien passar a la següent sala, estava plena de gadgets, andròmines, antigüetats, posters promocionals, paridetes vàries. Ens retenien allà uns minuts perquè una dona negra expliqués algunes anècdotes d'alguns dels objectes, d'on venien alguns posters, donava algunes dades, algunes dates... una mica de tot. Sigui com sigui, vam estar tots d'acord en que aquella dona acabava totes les frases amb un to entre happy-psicòpata i introducció a la secta de la felicitat. Sí, ella també va fer alusió a la felicitat.
En quant va acabar el seu discurset et feien passar a un saló d'actes. Allà projectaven un curt. Recordeu l'anunci de Coca-Cola, feta amb una animació del rollo Pixar o Dreamworks, on algú posava una moneda dins la màquina de refrescos, i es veia tot el procés imaginari d'uns monstres que feien tot el procés fins que sortia la ampolla, incloent el posar el tap, refredar-la, fer una festa/desfile per despedir-la, etc...?? Doncs era allò, ampliat i extès, a mode de documental, on parlaven els diferents monstres. Estava currat i tenia la seva gràcia.
Després la pantalla de cinema s'aixeca per deixar-te passar per un passadís. Arribes a un hall enorme de dos pisos. En el primer tens un parell de recorreguts típics de museu, i alguna curiositat en el mateix hall. Un dels primers recorreguts és una mica de tot, història de la marca, distribució, diferents begudes que han anat sortint, màquines i sortidors antics... I lo típic dels museus, màquines que apretes un botó i fan coses, això que tant agrada a la gent.
El segon passadís parlava de la fabricació, i hi havia màquines per tot arreu, i explicava el procés. Currat era que al passar per davant d'alguns aparadors, aquests es tornaven opacs per mostrar un vídeo d'un home explicant alguna curiositat.
Diagrama de blocs de vés a saber què. S'ha de ser freak per fer una foto d'això!
Fora el hall se suposava que hi havia el mític ós polar de la Coca-Cola per fer-se fotos, però no hi era (que em tornin els diners!!) i el "Coca-Cola Connections", un mur amb fotos de gent i telèfons. A l'agafar el telèfon, la persona que tenies davant en el mur explicava una història relacionada amb la Coca-Cola. No en vaig escoltar ninguna, però segur que eren totes molt maques i felices.
Al pujar al segon pis, hi havia quatre llocs a visitar. Primer de tot vam anar a la peli 4D. És el típic cine, on et poses les ulleres especials per veure en 3D. A més a més, els seients es movien en moments puntuals, et mullaves també en punts concrets de la película, i una cosa que em va fer molta gràcia... tens en el respaldo del seient com un ferro. En un moment de la película vas en barca per l'amazones i et passen volant dos libèl·lules. En quant passen, notes com una punxada a l'esquena, com si et piqués la libèl·lula, o el que sigui. És una parida, però crec que és una de les coses que més va impressionar a tothom. Durant la peli hi ha molta acció i tal, i impressiona bastant. Molt "aventura per a tota la família". La película va del secret de la Coca-Cola, i té molts missatges corporativistes i de felicitat amagats (o no... descarat), tot per acabar descobrint al final que l'ingredient secret... ets tu. Tu fas la Coca-Cola única. Tant bonic que vomitaria! Jeje, no, la veritat és que no, però vaja... es una mica ñoño. Sigui com sigui, per com és el museu en general, és de les millors parts.
Després passes per una sala on hi ha mostres de coleccionisme i d'art relacionats amb la Coca-Cola, i un mur amb tot de cartes escrites a mà amb "històries relacionades amb la Coca-Cola". Bastant prescindible tot plegat.
Ampolles segurament de coleccionista ultraexclusives
Finalment hi ha una sala on fan diferents projeccions. Jo vaig estar veient una que mostraven l'evolució dels anuncis al llarg dels anys, sempre en clau positivista. Tenia la seva gràcia veure els anuncis dels anys 50 i tal. Al final de tot posen un parell d'anuncis relativament nous, bastant encertats pel meu gust.
I arribes al final del trajecte. En la primera peli que et posen... a l'introducció surten dos dels animalons parlant, com al públic, desde la ranura de monedes d'una màquina de la Coca-Cola. El primer que diuen és:
- Què fa tota aquesta gent? - ???? - Em jugo algo a que han vingut per la beguda gratis... *RISAS RISAS*
Doncs sí. La part final, i més famosa, és la sala de degustació. Tens cinc columnes, Sudamèrica, Nordamèrica, Àfrica, Europa i Asia. De cadascuna de les columnes tens quatre sortidors self-service amb begudes característiques de diferents països del continent en qüestió. I la gent es fot les botes (cosa que no sé si és molt sana). A l'extrem de la sala hi ha una mini-sala especial pels sortidors de Coca-Cola. Et trobes de tot:
Begudes de països rars: Djibouti, Taiwan, Uganda, Estonia...
Begudes de sabors i color extranys: amb vegetals (Japó), de pinya (color a pixat que et mors), Nestea de mango (Mèxic), de Kiwi i no sé què més (color verd, obvi), i begudes que mai sabries dir en quina fruita es basava.
Variants de Coca-Cola: amb toc de vainilla, la malaurada Cherry Coke, Cherry Coke Zero, etc...
Timos: l'Aquarius de Taiwan era aigua. Sense més. Crec que s'ho podrien haver estalviat XD
Zona de sortidors internacional
De tot el que vaig provar, jo em quedo amb la Coca-Cola de vainilla (recordo a algú, quan era petit, posant boles de gelat de vainilla a la Coca-Cola, perquè ho havia provat als USA). També em va agradar el Nestea de mango, i una taronjada que sembla ser que venen per aquí.
Zona de sortidors de coca-cola.
Abans de sortir, visita obligada (més que res perquè és el que hi ha entre la sala dels sortidors i la sortida del museu) a la botiga de souvenirs. Em vaig comprar per 2 pavos un tapete de plàstic pels àpats (que fins ara menjava sobre un drap de cuina) i una postal retro per enviar-li a la meva àvia, que m'ho va demanar. Lo prometido es deuda!
Al tornar, vam poder agafar el bus només arribar a la parada, i vam anar a sopar a un restaurant d'aprop del lab, una de les poques coses que hi havia obertes a més de les 10 de la nit. Es diu Ray's, fan pizzes i bocatas. Em vaig demanar una calzone que encara dec estar digerint, ens va sortit tot bastant bé de preu pel que vam menjar, i més tenint en compte que em vaig emportar el got de plàstic dur de record. Joder quin got més enorme (de publicitat de Coca-Cola, per a més inri).
Vam arribar a la residència a mitjanit, així que directes a dormir, que l'endemà...
La gràcia d'aquest dimecres va ser que als apartaments organitzaven un FREE breakfast, seguint amb la tònica de "free food" que últimament estic vivint. Però no us enganyeu, els amos dels apartaments són el mal personificat (això diuen) i fan coses d'aquestes un parell de cops l'any per dissimular. Sigui com sigui, jo m'hi apunto.
Així que a les 8 del matí (sí, segueixo empenyat en llevar-me aviat, i ho estic aconseguint) vaig baixar a esmorzar. Es feia al lobby dels apartaments, i estava tot l'staff preparant l'esmorzar. Apart de cafè i suc de poma i de taronja, l'esmorzar era:
Pancakes, huevos revueltos, salsitxa enorme i cansalada (i tan salada...)
Camionero total. Jo la veritat, estic acostumat a fotre'm un parell d'Oreos i una mica de suc, però em vaig fotre tot allò... ja anava servit per unes quantes hores. Poc a poc van anar venint els coneguts a fer acte de presència. Van fer fotos a tothom per penjar-les al facebook i donar una imatge de residència feliç.
El desayuno feliz
A les 9 ja estava al laboratori. En comptes de llegir, m'he dedicat a ordenar idees i anar repassant tot el que he anat llegint, apuntant dades i fent algun esquema. Ja començava a estar fart de només llegir... escriure m'entreté. Així que el camí fins les dues no es va fer massa llarg. Sorpresa abans de marxar, que em truca el meu oncle i padrí per l'skype. Ara ja sé que una mica més de la familia llegeix el blog... potser hauré d'anar en compte amb els tacos i tal! ;)
Per la resta, no hi ha massa més. Avui he anat al gym a jugar a bàsquet. Hem jugat varis partidets, alguns més bé i altres més malament. He conegut a una bèstia de 2m que potser pesa 70kg, Mohammed "the huge". I per un fora de banda casi es foten d'hòsties ell i un d'un altre equip. Esto es el bronx!
Per cert, avui dijous anem al museu de la Coca-Cola, com a mínim tindré alguna cosa mínimament turística i interessant que explicar demà.
A la vanguardia del diseño
Aquest és un edifici administratiu, prop del campus
Skyline en una zona propera a Five Points
Diagrama de blocs de vés a saber què. S'ha de ser freak per fer una foto d'això!
Ampolles segurament de coleccionista ultraexclusives
Zona de sortidors internacional
Zona de sortidors de coca-cola.
Pancakes, huevos revueltos, salsitxa enorme i cansalada (i tan salada...)
El desayuno feliz
Entradas
