Grans invents de la era moderna (III)

Pareu de llegir si no voleu ser partíceps d'un dels invents que han revolucionat la nostra manera de pensar i de veure, ja en ple segle XXI. En una sèrie de post que haurà fet les delícies dels més àvids bloggers culturitzats, juntament amb el can bottle top, i el servei de tesi. Avui...

BIRRA PER GOSSOS!!
I no, no és una cervesa especial per gent vaga, que potser tindria més sentit.

Tens un gos que dorm tot el dia? Que només menja pizza, que li creix la panxa per moments? Que no et porta la sabatilla perque esbufega només d'aixecar-se? És brut, mira la tele tot el dia i és desconsiderat amb tu?

Sí? Llavors saps, que amb tot aquest cúmul, li falta alguna cosa, encara li pots donar més perque se senti autènticament viu. Li pots donar, cervesa per gossos!

Els humans sabem que no hi ha res millor que una bona pizza, una bona cervesa i fer el vago en el sofà. Podem permetre que els gossos, els nostres millors amics, no puguin gaudir d'aquesta sensació? Ja us ho dic jo... NO!

Compra ara la cervesa per a gossos, en un còmode 6-pack per si has d'anar a casa d'uns amics a una festa amb gossos. Quedaràs de luxe! A més a més, no patiu per la qualitat, que els ingredients són 100% americans (normal, només a ells se'ls hi acudiria).

Què us penseu que beuen quan fan timbes?

La cervesa és sense alcohol (pobres gossos, els hi treuen el millor). De fet és com un caldo d'arrels (root beer) amb sabor a pollastre. Suposadament els va bé pel pèl i els afegeixen additius que els conserven les articulacions. Ho tenen a meitat de preu, 9.97$ per un pack de sis ampolles, però hòstia, jo no sé qui collons deu comprar això.

I ojo, que a Amazon posa ben clar "només per gossos". No fos cas que algú es creiés que és una broma i s'ho fotés ell... En fi, que en el món hi ha gent per tot; i mentre existeixin, seguirem veient-les de tots colors, i rent. Rient molt.

Si no teniu massa idees de què comentar, us proposo que mireu la secció "clientes que compraron esto también compraron..." de la web d'Amazon on venen la cervesa de marres, i feu elucubracions o perfil psicològic dels compradors. Pot ser graciós.

--------------------------
Tràmits de la universitat completats i maleta mig feta per Miami. Marxo a les meves 7 de la tarda per arribar per la nit. Oficialment estic de mini-vacances. Amb sort la pròxima vegada que postegi serà en una terrassa prenent un cóctel, o sota una palmera.


Disfruteu del vostre dia de curro!

Els negocis: noves adquisicions

O també titolat: "unos se van, pero otros vienen".

Vaig comprar fa una setmana un petit equip de música per fer companyia al meu iPod. He estat tota la setmana pendent de l'enviament, veient com venia de l'altra punta del país passant per Chicago o Nashville.

I avui pel matí per fi ha arribat. Dormia quan han picat a la porta, i després de dutxar-me he baixat a buscar-lo.

Serà molt difícil suplir la marxa de la tele durant les dues setmanes que em queden, però amb això com a mínim ho alleugerirem una mica. I servirà per jubilar la cadena de música del neolític que tenia a Barcelona, i que petava moltíssim, però desgraciadament ja començava a fallar.

PVP: 149.99$
Mínim a Google Products (nou): 104.99$
A mi m'ha costat (nou): 59.64$

M'encanten les gangues, ja ho sabeu, i tenia entre cella i cella comprar-me alguna cosa per l'estil.

La caixa estava una mica desgastada i els plàstics una mica moguts, però està nou de trinca. La potència no reventarà els vidres, però és molt més que suficient per l'habitació. La raó és perquè és portàtil i pot funcionar amb bateria, petit i lleuger, ve amb una funda de viatge, que m'anirà de perles per portar-lo.


Res, fins aquí el post extra d'avui. Discuss.

Grans invents de la era moderna (I)

Hola sers amb cervells superiors i dits prènsils! Benvinguts a una nova sèrie de posts amb un tema bastant clar: intentaré desvelar-vos els millors invents que la humanitat ha donat a llum en els últims temps. Obres tecnològiques, infinitament útils; ginys producte de ments brillants, de genis abocats a fer que la nostra via sigui molt més fàcil, pujant al ser humà en un pedestal més alt, si és això ja possible.

Començarem amb (redoble, por favor):

CAN BOTTLE TOP!
Eren els volts de la mitjanit i feia zapping en busca d'alguna sèrie per veure, que no fos vomitiva. I en un canal dels que anomenem teletienda (per altra banda, un gran invent, llàstima que no arribi per poc al nivell que requereix aquesta sèrie de posts divulgatius) ho vaig veure. De sobte, la televisió va prendre un aura gairebé mística, pròpia d'una deïtat.


Es tracta com d'unes boques d'ampolla soltes, amb rosca i tap. Té com un sistema el qual tu el poses sobre una llauna de qualsevol refresc del món mundial (millor si és una cola sense marca, on anem a parar!), apretes i llavors es fa el buit, convertint instantàniament una farragosa i incòmoda llauna en una ampolla!!!!!

Però no deixeu que la meva narració inculta deixi passar per alt detalls importantíssims. Vull que coneixeu de primera mà les grans avantatges d'aquest sistema revolucionari:


Increíble! Sí, és increíble els efectes sonors que hi posen, enfatitzant les bondats del producte al 100%. És increíble la quantitat d'usos i d'avantatges que hi ha sobre les pobres llaunes, que queden defenestrades a la més profunda ira per fer-nos la vida tan difícil. Ja no ens caurà el seu contingut a la nevera, els nostres fills estaran segurs! Ja no haureu de tirar el contingut d'una llauna que acabem d'obrir perquè hem de conduir (home, espera't dos minuts a que te l'acabis, o no la obris per començar...). Ara podrem saber de qui és cada llauna!

Jo no sé ni com he pogut viure'n sense. Ah, se m'oblidava... call now! Suposo que si truques abans de que passin 12.35353 (periòdic mixt) minuts et faran algun regal.

Per acabar, una cita que pretén ser textual, dels Simpson:
HOMER: ¡Es el mejor invento que he visto nunca!
LISA: Por favor, papá, no puedo creer que vayas a caer.
HOMER: Tsk, a ver Lisa, dime algo que haya hecho mejor la humanidad.
LISA: ¿El renacimiento?
HOMER: Bah, esto está mejor.
(Si algú recorda de quin episodi es tracta, que m'ho digui, em faria molt feliç)

Renaixement, o can bottle top. Difícil elecció...

---------------------------------------
EXTRA: si veieu el vídeo i llegiu el text, trobareu a faltar en el text una de les fantàstiques qualitats que s'enumeren en el vídeo. No volia ser massa sarcàstic amb aquest tema perquè ho he viscut de prop durant molts anys:

Mama, això evitaria que les 40 CocaColes que obres al dia i de les quals te'n beus un petit xarrup perdessin el gas! O evitaries que jo les veiés obertes a la nevera i temptat els fotés un trago i passés pel mal tràngol d'una CocaCola amb absolutament ZERO GAS! Si voleu en feu una transferència i us en compro un paquet, i a l'Abril us l'emporteu a Barcelona.

Bona nit, i bona sort.

Tilapia: oblivious to the obvious

Ja em perdonareu, però és algo tant flagrant que havia de compartir-ho.

"Oblivious to the obvious", apart d'un bon disc de rock progressiu de la banda Hourglass, és una frase que es diu quan una persona no veu o és aliena al que sembla evident. Un bon exemple per fer-la servir és quan és evident que a una tia li mola un tio i ell no ho veu. Bueno, però no és per això que escric...


Estava al Publix avui i he pensat en comprar peix. Venen unes safates amb filets de peix, i en algunes ocasions, condimentat. He agafat una a l'atzar de tilapia i santes pasqües.

Tilapia és peix, barat i criat en piscifactories. Bàsicament per això el compro: si no em dedicaria a menjar salmó i peix espasa (bastant comú).

I quan l'he tret de la bossa per posar-lo a la nevera ho he vist...


No veieu res extrany? Llegiu l'etiqueta ampliada:


Sí senyors, la meva tilapia conté.... tilapia. Really? Are you kidding me?
He estat a res d'anar a algun empleat del Publix i preguntar-li si la tilapia que anava a comprar-me tenia tilapia. No en tinc prou que estigui de títol, surti com a ingredient, i m'ho recalquin, i es vegi a simple vista.

No fos cas que m'engayin.

------------------------
Minutos musicales:


Maca balada acústica... vaig pujar el vídeo fa temps i mira, 1396 visionats. Déu n'hi do!

Gnilley

Viva la gente con ingenio y sentido del humor...

Gnilley és un joc per Windows en el que l'únic requisit són les quatre fletxes direccionals, i un micròfon. Només has de moure el personatge, i cridar... Vegeu un vídeo de mostra:



Tremendo! Friso per pillar un micròfon i provar el joc. Es veu que va guanyar un premi en un festival de vídeojocs a Sidney, per original.

El podeu pillar AQUÍ.

Oli Carbonell

Per primer cop desde que vaig comprar una ampolla de dos litres d'oli a un preu mòdic (esperava un atracament a mà armada, amb gent encaputxada, hostatges i negociadors de la policia) just a l'arribar al Setembre, estava a punt de quedar-me sense oli.

Veient el que m'havia durat la quantitat anterior, vaig decidir ser una mica més modest en la següent compra. Mirant els envasos més petits (no els mini, que a vegades venen l'oli en petites ampolletes no massa més gran que les dels remeis capil·lars) em vaig trobar Oli Carbonell. Em va fer gràcia veure un producte tan patri.

A més a més la imatge típica de la dona amb faldilla llarga, mocador sobre les espatlles, flor a la orella i peineta reglamentària ho feia més refotudament espanyol (o vés a saber què, perquè jo pensava que Carbonell serien catalans de tota la vida).

Però va haver una cosa que em va sorprendre, que és l'envàs:

Ehpañó pels quatre costats.

Quan ho miro, en comptes d'anar a fer una truita o a fregir alguna cosa, em dona la sensació de que vaig a:

• Canviar l'oli del motor de quatre cilindres en V del meu tot terreny. O bé:
• A realitzar un acte sàdic i piroman, amb l'ajuda inestimable d'un llumí o un zippo. Si pot ser amb algú lligat amb la orella tallada, al son de Stuck In The Middle With You, molt millor.
  

------------------------------------

Yes I'm stuck in the middle with you,
And I'm wondering what it is I should do,
It's so hard to keep this smile from my face,
Losing control, yeah, I'm all over the place,
Clowns to the left of me, Jokers to the right,
Here I am, stuck in the middle with you.

Ganguíssimes

[En el que el autor, aunque su objetivo sea hacerles partícipes de los chollacos últimamente conseguidos, acaba realizando un post un tanto aleccionador. Y en el que considera, no obstante, que si alguien aprende algo, bienvenido sea]

Tot i que diguem que no tinc cap necessitat de racanejar amb els diners, que tinc aquesta sort de disposar de beques, tenir diners estalviats i uns pares que sempre estan allà recolzant anímica i econòmicament, etc... penso que amb una mica de criteri un es pot estalviar molts diners.

Així doncs, criteri = petit o mitjà estalvi.

Aquí entraria els diners que s'estalvia un al super. Al Publix (el supermercat que regento) i crec que en general aquí als Estats Units, els encanta fer ofertes, donar cupons de descompte, fer promocions, etc... Setmanalment van canviant, i si tens una mica de vista, t'estalvies entre un 10% i un 25% del preu en teoria original. O també pots anar al Walmart a comprar a granel, però tampoc cal.

Ara bé, per trobar gangues ja s'ha de tenir sort (llei nº1), o estar en el lloc indicat en el moment indicat (llei nº2), i sobretot tenir paciència. El "ya llegará" (llei nº3), combinat amb pàgines web com slickdeals, o dealighted (gran joc de paraules) es bastant efectiu.

1. La Torradora: abans de nadals, amb una mica de mono consumista, pensava que podia comprar per la casa, i una torradora no era algo car i podia ser útil. Buscant i mirant, per 15$ me'n podia pillar una de senzilla. Però vaig pensar, "no tinc cap pressa, ja sortirà una oferta bona" . I tan oferta! Els serbis del laboratori se'n tornaven a Barcelona i es desfeien de tot el seu material, a repartir entre els que ens quedem. Vaig tenir la sort de ser dels primers en revisar el que em podia ser útil, abans de que algú me la pogués treure. ZASCA! Torradora per la cara.


2. El miracle dels calçotets: sí, senyores i senyors, dada prescindible, però anava curt de calçotets. Un dia vam anar a un centre comercial anomenat Lenox i vam anar a Macy's (una mena de ElCorteInglés) que tenen de tot i a bon preu. Després d'estar una bona estona buscant on coi era la roba interior (com als ElCorteInglés) va ser una mica decepcionant el resultat. Però mira, em vaig pillar un parell de boxers per 14.95$ (oh! quina gran oferta, passes a ser el nou gurú dels chollos!). Espereu home, que acabi!

Vaig a pagar, passo la targeta (que això es fa molt aquí, tu passes la targeta i poses el teu PIN i tal. Miro que posa "check that the amount is correct: 3.23$" (comprovi que l'import és el correcte: 3.23$). Un bon cuitadà, i un bon americà, haguessin avisat de que aquest no era el preu; però jo sóc espanyol (per la part de la picaresca i la siesta) i català (pel tema de ser una mica ranci amb els diners) així que vaig acceptar i cap a casa. Ara que hi penso, hauria d'haver posat com a llei nº4 que s'ha de ser una mica caradura.

Doncs res, m'havien sortit els calçotets pel mòdic preu de 1.615$ la unitat. En Josep Miquel va dir que era una estratagema de la caixera per lligar... el pròxim cop que no faci algo que m'animi a sortir corrents com si estigués cometent un robatori.

M'encanta lo de "estalvis totals: 11.99$"

3. Drum set: la joia de la corona, per la tira de temps que portava esperant fer-ne servir un, i per la sensació de ser un privilegiat, d'un petit i selecte grup de gent que coneixia el chollo i que en va treure profit. Passejant per slickdeals vaig veure que en alguns centres comercials de la cadena K-mart venien la bateria per jugar al "rock band" per 6.99$. És per consola, però amb algun chanchullo es pot fer servir a l'ordinador. Era ara o mai.

Vaig buscar el més proper i vaig enganyar a en Josep Miquel perquè m'hi portés amb el cotxe. Estava nerviós perquè la gent comentava que no en tots els establiments ho havien trobat, o que estava esgotat o alguna història. A més a més, en altres el preu no estava ni marcat així que passava una mica desaparcebut.

Entrem i no trobem la secció de vídeojocs, així que començo a decepcionar-me una mica. Finalment ho trobem, i BINGO! allà estava justament la bateria que buscava, la que se suposa està en oferta. Miro el preu, 139$? Ah no, està a sota però és un article diferent. Miro i no hi ha cap etiqueta. Així que demano a una dependenta que faci un price check. Ho mira, fot una cara d'extranyada, ens mira, i ens diu "six ninety-nine". ZAS, EN TODA LA BOCA! Us juro que la cara que va posar la dona va ser per enmarcar-la.


Em pregunta si m'ho emporto, i em ric i li dic que clar que sí. Sospitosament, em diu que m'ho porta a caixa... li diu a una companya que revisi el preu, i efectivament, un altre cop 6.99$. Aquesta també va flipar bastant... Pago i marxo també amb aquesta sensació d'estar estafant a la gent, i escoltant de fons com les caixeres comenten la puta ganga en que s'ha convertit la bateria aquesta.

I res més, ja està a caseta desde fa una setmana gairebé, montada i operativa amb infinitat de cançons per jugar. Em sento, un cop més, com un nen petit amb la joguina. Llàstima que em surti car emportàrmela a Barcelona :D


I res més, es pot dir que les primeres setmanes del nou any aquí a Atlanta m'han deparat agradables sorpreses. Clar que el karma és implacable i per equilibrar la balança van posposar un dels concerts al que havia d'anar, i em van tornar els diners. Lo dolent és que les tases que apliquen per la venta d'entrades no ho tornen, i en aquest cas eren casi 10$. Sento que m'han estripat un bitllet de 10 a la meva puta cara.

Sigui com sigui, si res d'això que us he explicat funciona, sempre us quedarà Hong Kong. Acabo de comprar un cable d'audio per 0.99$ per eBay. Clar que tardarà un parell de setmanes en arribar...

Però ja sabeu, la clau és la paciència.

Arroz con leche

Sí nois, sí. Un post de cuina.

Però és que jo cuini alguna cosa nova i mínimament elaborada (bueno, tampoc és que sigui la polla d'elaborat) crec que es mereix que ho prediqui als quatre vents. Després de l'orgull que va resultar d'un parell d'exitoses truites de patates, arribava el torn de la primera recepta fruit del llibre que em van regalar per nadal:

Que consti que me'l vaig demanar jo eh!

Al principi vaig dedicar-me a destriar el que podrien ser les receptes més fàcils i de les que em resulti més còmode aconseguir els ingredients, i no moltes se'n van salvar. I com a llaminer que sóc, vaig decidir que la meva primera víctima seria l'arròs amb llet (en anglès, rice pudding).

Cal a dir que vaig requerir de dos intents en dos dies diferents. En el primer, totalment devot al llibre i sense la meva culturilla de cuina, ni de conya vaig aconseguir resultats. La llet tenia sabor a canela i llimona però l'arròs va quedar duríssim i no va xupar gens de la llet. I vaig coure 25min a foc lent l'arròs tal com deia el llibre. L'aspecte no era el típic, però vaig pensar que a lo millor al refredar-se màgicament tot milloraria.

El dia següent, havent fet un mínim de recerca adicional vaig fer el segon intent, i vaig coure fins que l'aspecte era el normal d'un arròs amb llet. El problema és que vaig haver d'estar coent i removent l'arròs més d'una maleïda hora. Encara crec que vaig cometre un parell d'errors així que a la tercera ja serà tremendo, espero; i no tardaré una eternitat, espero també.

L'aspecte en un principi no és algo espectacular (per sobre és com si s'hagués solidificat la "telilla" de la llet) però l'he provat i estava bo, i no m'he quedat cec. Així que crec que ha estat un èxit després del fracàs inicial.


Bon profit.

Una crema BEN GAY

Doncs res, diumenge per la nit, jugant a bàsquet al gimnàs... zasca! Esquinç de turmell. Tot i que res greu, per precaució se li aplica gel, i el Josep Miquel s'ha ofert a portar-me el que faci falta. Li demano una turmellera i una crema antiinflamatòria. Arriba i em diu:

- Hi havia una crema genèrica i marca un pèl més cara, però que crec que et va més.

I em dóna això:

No s'ha rigut ni res el mamon!

Fora bromes, em sembla que tenint un parell de dies el turmell en alt, posant-m'hi gel i la crema, i amb algun ibuprofeno, tindré la cosa molt millor cara el viatge a Boston. De fet, tot i que no està desinflat del tot, camino gairebé sense problemes. Ja veurem!

Hannibal del "Equipo A"? Bah!

Pels que no seguiu els blocs amics, que em consta que sou el 99%, que sapigueu que aquest post és exclusivament en resposta d'aquest, publicat orgullós pel meu amic Parra.

Bàsicament, que l'actor que feia d'Hannibal a l'equipo A (el vell amb el puro, que feia una mica de capo) va anar a Purdue, la universitat on ell està. Es creu molt important ;) perquè està anant a la mateixa uni que un del equipo A, i ni tan sols era el negre de les cadenes, el mitiquíssim Míster T!


El qual ens va ensenyar a tractar bé a les nostres mares (i no a dir hijodeputa)

Bé Parra, doncs que sàpigues que Georgia Tech no és menys. I et diré més, supera àmpliament al teu Hannibal.

Sí, chicos sí, porque en Georgia Tech asistió nada más ni nada menos que un GI Joe!! Y es que en Georgia Tech hay calidad...

Uno de los miembros originales del equipo G.I. Joe, GRUNT (Gruñido) dejó su puesto para graduarse como ingeniero en Georgia Tech. A pesar de recibir numerosas ofertas en un sector normalmente a la baja, Grunt volvió a los G.I. Joe una vez más ya que el equipo le necesitaba. Un apretón de manos y un plan de pensiones no sirven de mucho en el mundo empresarial si todo se viene abajo. Mientras que en un escuadrón de combate tan unido, la lealtad y la camaradería se hacen notar, a la hora de la verdad.

La despedida dels seus companys G.I. Joe va ser dura i emotiva:

Aquest home no té ja una edat per anar a treure's una enginyeria? Em pregunto quan de temps portava amb els G.I. Joe i si li calia, havent portat un esquadró d'infanteria. En fi...

Sigui com sigui, tot aquest tema em porta a certes conclusions:

• Estic orgullosíssim d'estudiar en una universitat on un prestigiós G.I. Joe va estudiar.
• El sector de l'enginyeria està generally depressed. Les passaré putes!
• Som una colla de frikis.

I per acabar, com és habitual en aquests posts de miscelània i parides, una referència als Simpson o a Padre de familia:

Miscelánea 3: MiniCoke i la obesitat

Estava veient el partit dels Lakers i com el Pau Gasol, en el seu primer partit després de la lesió, es passejava per la pista (10 punts i 4 rebots en els seus primers 8 minuts). He pensat... hauries de planxar. I he acabat venint a actualitzar el blog. Coses de la vida!

Així doncs, als que llegiu el blog prenent un cafè pel matí, bon dia! A la resta, espero que al menys entre un cop al dia. Si no, diguem que a la familia els perdono. Als amics no, mal amics!

Després d'aquesta introducció totalment innecessària, anem a la essència del post (probablement també del tot innecessari).

------------------------------------------------------------------------------------

L'altre dia vaig veure això al Publix i em va fer gràcia:


És la germana petita i obesa de la Coca-Cola. És un terç més baixeta que la normal, però igual de diàmetre. Perquè no la farien més estilitzada? És un reflex de la societat americana? Recordem que més d'un 20% (bastant més) de la població dels USA és obesa. He de dir que vivint al costat d'un campus això no és tant patent. Ara... quan veus obesos... els veus. Joder si els veus!

De totes maneres, m'ha entrat un atac de nostàlgia. Veure les llaunes així juntes, una alta i l'altra baixeta i grossa m'ha recordat un clàssic entre clàssics dels vídeojocs: Bonanza Bros!

Sí, molt friki. Frikíssim! Però és el meu blog i faig el que em rota!

I com a extra us deixo un gràfic ben graciós sobre el tema de la obesitat que no és tant graciós:

Percentatge de gent obesa, per estats.

No sé com, un post en principi centrat en la mini Coca-Cola ha acabat treient a Bonanza Bros, i la obesitat. Espectacular! I ho dic perquè m'acabo de fixar en un detall. Vegeu en un mapa dels Estats Units on es troben els deu estats més obesos dels USA, tots per sobre del 28 per cent:

Visca els estats del sud i el menjar "surenyu"! A destacar que Kentucky, origen del gran pollastre, no estigui en el top10.

I per treure ferro a l'assumpte, i sense que se m'ofengui ningú si us plau, us deixo aquest vídeo de Padre de Familia:

Hi ha la tira de bromes sobre la obesitat. M'encanta la de: "Peter, tienes tu propia fuerza gravitacional".

Cantimpalo Brand Chorizo

L'altre dia em vaig comprar això al Publix. Costava una mica car, però feia temps que no probava un embotit pròpiament dit (el pernil dolç que vaig comprar no valia massa la pena, i la mortadel·la que compro perquè està tirada de preu no sé si es mereix ser considerat com a tal) i em vaig decidir per una mica de xoriç, que m'agrada molt. Vaig comprar aquest, perquè em va agradar que "chorizo" estigués escrit tal qual. I em va cridar l'atenció que fos "Cantimpalo"... recordo grans entrepans d'un colega a l'hora del pati que els feia amb aquest tipus de xoriç.

La gràcia de tot això és que conservant tant el nom, intentant fent-ho lo més autèntic possible, a l'etiqueta surti la bandera italiana i es faci referència explícita a Itàlia. Joder, si Cantimpalos i el seu xoriç són de Segovia! Però clar, l'americà mitjà, i inclús l'alt, sabrà aquesta nimietat. I la millor carn i el millor embotit aquí, l'han produït tradicionalment els inmigrants ítaloamericans. De fet, la fàbrica d'aquesta marca en concret està a Virginia.

Algú ha vist Los Soprano? Es fa referència constant a la carn, als embotits; una de les tapaderes és una carnisseria, on esquarteren destrangis a algú si fa falta. I on es reuneixen: en una taula amb un mantell a quadres a l'aire lliure, als afores de dita carnisseria.

En fi, Amèrica i los clichés.

L'alcohol

Tot i que pot ser un tema que no agradi molt a pares i tutors legals, per poder ser lúdic en excés potser, se'm fa inevitable comentar les curiositats derivades del tema.

I és que vivint en un bloc d'apartaments on gairebé tothom és estudiant, i que les festes sovintegen, el tema de l'alcohol es fa recursiu a vegades. O no per les festes, si no ja per si t'inviten a sopar i portes unes cerveses o un vi... Ja us veia pensant en les grans tajes i les grans ressaques...

També s'ha de dir que els americans no s'estan de res, en aquest tema. Tinc aquí a mà certa guia d'Estats Units (un regal prou útil i significatiu) que té algunes perles. Per exemple, d'inici tenen un apartat de "menjar i beure", i l'alcohol està òbviament entre les referències:

Los estadounidenses están muy lejos de poder decir que no prueban jamás el alcohol...

I quan es consulta l'apartat d'Atlanta, i es mira llocs on prendre algo, et deixen anar, sense més:

A Atlanta le gusta beber...

I vaja, que fàcil ens podem imaginar les festes universitàries on la cervesa corre que dóna gust, un "sureño" bebent Bourbon... La guia no deu estar gens equivocada. De totes maneres, si és pels locals de venta d'alcohol, ja us puc dir que sí, que sí, que als americans els encanta beure.


Per aconseguir alcohol als Estats Units s'ha de ser major de 21 (segur que ja ho sabíeu això), que contrasta amb l'edat mínima per conduir, que és de 16 en la majoria d'estats. I són bastant estrictes en aquest tema: és bastant probable que et demanin identificació a no ser que realment et puguin tractar de "vostè". Un altre tema curiós és que degut a la "Llei Blava", a Georgia (entre d'altres estats) està totalment prohibida la venta d'alcohol els diumenges, per temes religiosos i de culte, imagino.

Als bars i discoteques, sol ser recomanable demanar cervesa. Els licors i els combinats no són com els cubates als que estem acostumats. Als llocs on he anat, et posen gel picat en un got bastant petit, potser una mica més carregat del que nosaltres considerem normal, però no val la pena en absolut... pel preu (7$ en amunt). De chupitos n'he tastat pocs... ara, quan em van clavar 6$ per un de tequila vaig aixecar les mans i vaig dir nunca mais. Per tant, cervesa. Als bars, els pitchers (gerres de 2L) no solen sortir massa cares, i a les discoteques una birra et pot sortir per 4-5$. Sigui com sigui, friso per trobar un bar on els combinats siguin generosos i el preu sigui assequible. Fins que això no passi, seguirem bebent als apartaments. Per tant, sorgeix el tema d'abastir-se:

Als supermercats només venen cervesa i vi. Per aconseguir la beguda la majoria de gent recorre a les Liquor Stores, que són bastant comunes. És un concepte molt més extès que a Espanya, on a un supermercat qualsevol ja tens una varietat bastant àmplia. Però vaja, ni punt de comparació amb una botiga especialitzada.


En el nostre cas, tenim una licoreria molt a prop. Es diu Mac's, i el local no és massa gran, però està A REVENTAR. Hi ha de tot, i moltes marques, encara que un no sempre trobarà el que voldrà i al preu que desitjaria. S'ha de pensar en les importacions: per exemple, un bourbon costarà probablement menys que un whisky escocès per la simple raó de que un el fan a l'estat del costat i l'altre el porten d'Escòcia, probablement.

Mac's per dins, opineu vosaltres mateixos

Parlant de bourbon, i d'aquí al costat... Una de les visites que hauria de fer un dia d'aquests és a l'estat de Kentucky. "La Ruta del Bourbon", i pollastre KFC... es pot demanar més?

----------------------------
Fa gràcia trobar cava Freixenet, cava Codorniu, vins espanyols òbviament... També hi ha tota varietat de Vodka, roms (encara que hi ha queixes del rom negre, que aqui sol ser "Spiced"), vins francesos i americans... i no parlem de la cervesa. No recordo el nombre exacte, però em sembla que eren 26 neveres plenes de diferents marques de cervesa. És una cosa espectacular...

Apart de tenir varietats de marques, també tens varietats de formats. La majoria de licors venen en ampolles de 0,75L, 1L o garrafes 1,75L (molt còmode i econòmic per grans festes). Depenent també del que escullis, hi ha ampolletes petitetes rotllo petaqueta. O també tenen alguna mega-ampolla d'aquestes de 5L per allà rondant.

El meu estimat jackie en format gran, al costat del seu germà petit d'1L.

Els preus són aproximadament similars als espanyols, en mitjana. Potser està tot una mica més car, però comptant com està el dòlar actualment, encara surt bé de preu. De totes maneres, si t'aburreix comprar a preus normals, també tenen delicatessen de gran calibre. He vist preus de 1.500$ en ampolles exclusives en vitrines. Ni se t'acudeixi intentar res, que com a molts llocs hi ha un poli per allà passejant.

-------------------------
Vaja, que es corrobora el tema de l'alcohol aquí el tenen molt per la mà. La varietat és overwhelming (digueu-m'ho a mi, quan vam anar a sopar al Taco Mac, i tenien més de 150 varietats de cervesa de barril, o una cosa per l'estil). Però em sembla que no només és amb això. La varietat és una constant en la vida diària: has d'estar escollint la majoria del temps... però d'això en parlarem un altre dia, que és un tema que em van comentar i és bastant interessant.

Cheers!

Dumb Blonde

Sí amigos, las empresas de productos cosméticos saben que las mujeres saben lo que queremos los hombres. Les presento...

El tinte color rubia tonta / rubia de pote!

No se conforme con llevar un color rubio natural, lleve un rubio que haga que la gente piense: "¡Joder qué rubiaza! Seguro que es más tonta que pellizcar cristales."

Com dominen la cuina espanyola...

L'altre dia em va cridar l'atenció aquesta plata de llonzes de porc "a l'estil espanyol" preparades per fregir. Algú m'explica què té de spanish això (no, en serio)? Com ho traduiria el teu programa, Parra?

MasterLock

Per les taquilles del gimnàs és obligatori fer servir aquest tipus de candaus. Típics americans, de girar la rodeta! Com a les caixes fortes... si vols obrir-la sense saber la combinació, més val que tinguis un estetoscopi a mà.

1.- PARA ABRIR - Gire tres vueltas a la DERECHA detengase en el 1er número de la combinación.
2.- Gire una vuelta completa a la IZQUIERDA pasando el 2ndo número de la combinación.
3.- Gire de nuevo a la DERECHA y detengase en 3er número de la combinación. Jale el gancho.

Deixeu-me dir-vos que no és trivial. Em va costar una estona pillar-li el truco...

Four Loko

Cert. Als Estats Units venen merda de lo más variopinto.

M'ho van oferir els de Houston durant el festival, després de provar-ho ells i fer cara de fàstic.
És una beguda energètica, tipo red bull. És una beguda alcohòlica feta de malta, tipo whisky. 11% d'alcohol, com podeu veure. Sabor a guaraná i no sé què més.
La llauna és enorme, crec que eren uns 750ml aproximadament.

Estava bastant dolent. No lo prueben en sus casas.

Chi-chi's

En una bona festa... caldrà uns bons "fiesta plates"...
Què millor doncs que menjar uns bons chi-chi's!