Avui ha estat el meu primer dia oficialment al laboratori. Com que no em posen massa pressió, i precisament per ser el primer dia, m'he regalat una mica, cosa que imagino que s'anirà reduint a mida que comenci a tenir feina; o quan el món decideixi no donar-me massa opcions d'entreteniment.
M'he posat el despertador a les 8. M'he llevat passades les 8:30 (típic) i sobre les 9:45 estava al laboratori. Està realment aprop, considerant com està el tema de les distàncies aquí. He saludat a tothom i m'he instal·lat al meu cubicle: portàtil endollat i apa. La primera part del matí me l'he passada veient la selecció espanyola de bàsquet, comprar un cable de corrent pel portàtil i parlant pel MSN... una fartada de currar, vaja. Quan les coses s'han tranquilitzat he començat a llegir papers introductoris, anem poc a poc i sobre segur.
La notícia del dia és que m'he topat al passadís amb el jefe (aquí li diuen tots professor, o prof, així que no seré menys; ni se m'acudeixi dir-li Ian a seques) i m'ha reconegut, m'ha dit pel nom i m'ha preguntat si ja estava assentat i tot plegat. Tot un detall. Detall de 30 segons, però vaja, menos da una piedra.
Passades la una, el Luisca (madrileny que fa el doctorat, estem al mateix lab, a la mateixa residència, com gairebé tots...) i jo hem baixat a comprar algo de jalar. A un tal Ryan's jo m'he agenciat un bocata de pollastre i formatge fos que estava bastant bo, i no sembla tòxic (o greix pur) com molt del menjar que fan per aquí (ojo! que això no sempre és dolent; simplement has de tenir ganes d'intoxicar-te, diguem-ne). Venia amb patates fregides i amanida. He pensat que per 8 pavos és una mica car, i que no em puc permetre tal luxe cada dia. Després me n'ha sobrat la meitat i he pensat que no estava tan malament de preu.
Hem pujat i han vingut bastanta gent a dinar. Al costat del lab hi ha un breakroom amb una tele, màquines de beure i de picar, microones, pica, nevera, etc... Allà és on normalment dinen. Estàvem en Brandon (Xina), Max i Anna (Itàlia); Luisca, Josep Miquel i jo (sector espanyol), i Sepideh (Iran). Encabat he deixat les restes a la nevera, per demà... i he marxat maquinant quina seria bona manera de fer-me menjar i portar-lo i deixar-lo a la nevera i aquestes coses.
Després d'això he marxat perquè tenia un tràmit pendent a Relacions Internacionals. Increíblement he tardat 45min en anar i tornar... vaja, ara que sé com anar-hi i com moure'm, doncs he caminat lo mínim, i els busos han arribat tots clavats, així que perfecte (o no, més temps per ratllar-me al lab).
A les 4 i poc la meitat del laboratori ha marxat perquè tenen classe amb el professor, així que veient el panorama no he trigat en marxar a casa. De camí a casa he fet algunes parades. Primer al Barnes & Noble, una botiga de llibres i tecnologia, que en aquesta seu a tocar del campus, té gairebé una planta dedicada a productes de GeorgiaTech. Hi ha gairebé qualsevol parida que os pugueu imaginar (catifes de bany, gots, matrícules de cotxe, peücs per nadons, polos Ralph Lauren, etc; para muestra un pin) encara que tot en general bastant car. De totes maneres dubto que em resisteixi a comprar-me vàries coses, si l'economia m'ho permet. Després he passat per una papereria a comprar bolis (10 per 25centaus MUAHAAAHAAHHA), xinxetes per penjar alguns posters a l'habitació; i després al super a comprar coses que em feien falta.
A casa, poca història; em feia mal el cap i la gana no ajudava així que he sopat a les 20h (inaudit) i he mirat de dormir ja per tota la nit... però he fracassat: he dormit 2h30min i he tornat a "sopar" cosa que m'augura anar a dormir tard i que demà tingui son i vulgui dormir a l'arribar per la tarda cosa que farà que no tingui son per la nit i l'endemà pel matí sí i... haig de parar aquest espiral de terror i pernoctació. Ara és mitjanit i m'estic activant. Potser que em posi a planxar, en Josep Miquel em va deixar la planxa ahir. Voy a ello, no crec que sigui bo posposar-ho tant. Bona nit.
no m'ho puc creure....si hauras planxat i tot!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
ResponderEliminarMolt entretingut el teu dia...a modo de consejo...el proper cop...acabat l'entrepa sencer (no es propio de ti dejar comida) així t'evitaràs despertar a la nit..per menjar un altre cop ( tampoco es propio de una auténtica marmota ir cortando las horas de sueño :D )
(K)!
Bueno, considerant que estàvem dinant que no eren ni les dues, i que precisament no són petitets els bocatas que fan aquí, doncs vaig pensar que així no hauria de preocupar-me del dinar de l'endemà :)
ResponderEliminarI el tema del dormir i el menjar... està chungo chungo! No sé si sobreviuré juju