lunes, 19 de julio de 2010

THE END

Aviam, no crec que això sigui una cosa que ningú hagi notat...

Acabat el viatge, acabat el projecte, presentat el projecte, aquest blog ja no té massa sentit. Per això el dono per clausurat. De fet, no canvia res, ja que tot el contingut quedarà aquí.

Us volia donar les gràcies a tots per llegir, seguir, comentar. Com deia Homer, "para mentir, hacen falta dos personas. Una que mienta y otra que escuche". Aviam, no és que hagueu viscut una mentida, ni molt menys. De fet, difícilment trobareu un blog amb tantes referències personals verídiques.

Però no estigueu tristos, suposo que ja haureu paït de sobres aquest canvi. I no patiu, perquè tinc una idea en ment que d'alguna manera substituirà aquest blog, i de la qual les persones indicades en tindran constància en el moment indicat.

Gràcies a tots i a reveure!
He dicho.

jueves, 8 de julio de 2010

Matrícula d'honor!!! Clar que si!!!!

Familia i amics, abans que aquest blog s'acabi (l'aventura atlantiana i la tesis han arribat a la fi) volia fer una última entrada (per part meva, clar, deixarem que sigui el creador qui posi el punt i final al blog)

Farà gairebé un any el xikitin va dir que marxava (amb la depressió que això comportava :3) i gairebé sense adonar-me'n (dic gairebé pk he de reconèixer que en aquest 9 mesos t'he trobat molt a faltar) tota aquesta aventura ha acabat ja!

Avui ha sigut el gran dia, després d'un any de feina e investigacions per fi hem pogut assistir a la Defensa de la Tesis. Tot i els nervis que això comporta, hem vist com el crack ha defensat la seva feina, i de quina manera! 3o minuts de rellotge sense interrupcions explicant què és el Quorum Sensing, les simulacions...tot un món desconegut per mi fins fa poquet.
Després d'això, mitja horeta més de preguntes del Tribunal. No podeu imaginar quina tranquilitat quan per fi he escoltat que feien l'última pregunta. Tots fora mentre el Tribunal delibera la nota i apa un altre cop a la sala a escoltar el veredicte! He estat a res de plorar quan escoltava tot el que et deien, però he aguantat com una campiona. I com no podia ser d'una altre manera 10 sobre 10 o el que és el mateix... MATRICULA D'HONOR!!!

Xikitin, no et pots ni arribar a fer una idea de com estic de contenta!!! Aquest últim any ha estat ple d'emocions i sentiments i veure per fi els resultats de tot això no té preu! Dies i nits desitjant que el meu petit estigués amb mi, patint per com estaries, per si trobaries a faltar a la teva gent...ara tot això ha passat!Sé que aquesta experiència t'ha fet crèixer com a persona i com a professional i jo he crescut amb tu també , a pesar de tener un Oceáno de distancia ;) i només puc dir-te que jo no necessitava la deliberació del Tribunal, per mi ja tenies un 10!!
ENHORABONA per la teva Llicenciatura!!
Va...que ja acabo (Didac no te metas conmigo eh...ni ñoñerias ni nada, la ocasión lo merece). Us deixo una foto i al facebook podeu trobar tot l'album!
T'estimo!

miércoles, 7 de julio de 2010

Dia D (-1)

Ja està gairebé tot lligat, i el discurset està perdent el sentit de tantes vegades que me l'he llegit... i més cops que ho faré!

Dia: Dijous, 8 de Juliol de 2010.
Hora: 16:00.
Lloc: Campus Nord, sala D6-004.


Pendent queda el futur, encara que sembla que la boira s'esvaeix...

domingo, 4 de julio de 2010

Progress Update VIII: falta poc

Desde el NaNoNetworking Day celebrat ja fa una setmana i mitja, els aconteixements s'han anat succeïnt. Els plaços per davant s'han escurçat i la feina apretava per darrere; d'aquí la falta d'actualitzacions.

El cap de setmana llarg el vaig dedicar parcialment a arreglar la destrossa que el professor havia practicat sobre la primera meitat de la tesi. Hi havia fallos tontos, faltes ordinàries i coses que es poden arreglar amb l'opció "reemplazar" de l'editor. Però hi havia trossos que calien canvi d'estructura o tornar a redactar perque es notava que estaven verdíssimes. Si no recordo malament, li vaig entregar el dilluns.

Devia ser dilluns també quan em vaig trobar també al professor Josep Solé Pareta, que coordina tot el tinglado per aquí, i em va donar la notícia: tot i que el profe marxava el 15, posant com aquesta la data límit per presentar, el director del tribunal (Eduard Alarcón) marxava el dimarts 13 (sí, té collons) i com que el dia 12 quedava una mica just, calia apurar al divendres dia 9.

Durant aquells dies, una ronda de mails als del tribunal (la composició del qual m'havia arribat per carta postal) va confirmar el dia 9 per la tarda com a data per presentar. Ja empassava saliva... Fins que fent un cafè tots els del laboratori amb el professor, va sortir el tema. Al recordar-li que seria el dia 9 va saltar sorprès i va dir que ho sentia, que venia la seva família i havia d'anar a recollir-los, així que o millor pel matí o millor el dia 8.

Nova ronda de mails per confirmar, fins que el vocal del tribunal (a la postre el director del departament, no cal fer-li mocs) va dir que tampoc el 9 pel matí li servia. Havia de ser el dia 8.

Per sort, no tot eren "males notícies" ja que mentre jo feia aquestes gestions, el professor em va tornar la primera part que li havia entregat, amb alguna cosa tatxada, però en general em va donar el vist bo. Havia d'anar a mort a per la segona meitat... era dimecres.

Aquella tarda vaig apuntalar el tema 7, al qual encara li queda algun retoc, i en mitja hora vaig redactar el 8, que només ocupa dues o tres pàgines. Dijous em vaig dedicar a llegir la segona part intentant trobar tot allò que fos susceptible de ser mutil·lat pel profe, i me'n vaig adonar que hi havia molt per arreglar.

Divendres vaig refer tot el que calia en un temps rècord i a les 7 de la tarda li ho vaig entregar al profe, que espero que s'ho hagi llegit aquest cap de setmana i m'ho doni (avui) dilluns, que el temps apreta.

Apreta sí, perque no només cal seguir acabant amb la feina, també cal acabar amb les gestions. Per sort, el professor Josep Solé em va ajudar per trobar aula. Va trucar a un parell de lloc en comptes que hi hagués d'anar jo en va, aparentment, i vam reservar una aula de l'edifici D6 del departament.

Va ser el mateix divendres quan per fi vam confirmar que tothom estava conforme amb el dia hora i lloc de la defensa, així que em vaig donar pressa per fer els tràmits que quedessin. Vaig haver de trobar un diploma de nivell d'anglès que tenia mig perdut de la mà de déu per matricular uns crèdits que tenia pendents, i llavors vaig poder matricular el projecte.

El següent pas de la gimcana era omplir el full de "conformitat de lectura". Consisteix en conseguir els autògrafs de les tres persones del tribunal, que, òbviament, tenen els despatxos en edificis diferents i no els trobaràs quan a tu et vagi bé. Vaig tenir sort amb l'Eduard, un home sol·licitat, però no tanta amb el director de departament. Afortunadament tenia una nota que ens instava a deixar documents a secretaria que els firmaria. Amb sort (avui) dilluns ja ho tenen i ja ho puc entregar, que ho necessiten 3 dies abans de que jo presenti.

Que jo presenti un powerpoint amb un discurset, que curiosament he estat preparant i redactant durant aquest cap de setmana voluntàriament semi-claustrofòbic. He de dir que ha quedat una cosa maca (46 diapos), i potser excessiva per la mitja hora que tinc, però amb els assatjos que aniré fent i tot, confio en poder reduïr i encabir-ho en el temps estipulat.

Ja veurem...
----------------

Què queda? Rematar la segona part, acabar de fer un parell de coses de la tesi que queden soltes. Donar-li les diapositives al professor per a que doni el seu vist i plau. Llegir una vegada i una altra el discurs, potser fer un assaig davant d'un dels professors del departament per rebre consells. Mirar de trobar un aparato d'aquests inalàmbrics per canviar diapositives. Si vaig bé de temps, hauré de fer les impressions de la tesi per a que els membres del tribunal s'ho puguin llegir. Hosti sí, i comprar canapès i pensar com m'ho monto per a que arribi tot en bon estat.

I EXPOSAR, CLAR. Taquicàrdia.