Day 12: first rainy NanoMeeting day

Segon dia al laboratori.

Em llevo passades les 9, m'he passat gairebé 45min sudant del despertador una vegada i una altra. Em dutxo, esmorzo i em faig la bossa relativament ràpid. M'emporto un raspall de dents extra per poder rentar-me-les després de dinar, gots grans per l'aigua i un fotimè de bolis. Poc a poc aniré acondicionant el meu espai amb tot el que necessiti, i algunes coses que probablement no.

Arribo clavat a les 10. No fa massa bon dia, però a fora segueix fent calor, i a dins doncs s'està bé relativament. Clar que tenir aire acondicionat gairebé 24h al dia no sempre ajuda. Així que sempre porto un jersei, per si de cas. Es veu que va estar espatllat i fotia un fred de collons abans, però es veu que ho han pogut arreglar. Total, que jo segueixo tenint fred a estones, però imagino que no és tan jevi com "antaño". Encenc el portàtil i tota la pesca i vaig a parlar amb en Josep Miquel. Si llegiu el post anterior veureu que el divendres passat havia meeting en principi, i que al final es va reunir amb l'altre grup. Així que avui ens tocava a nosaltres, concretament a les 3. Fins l'hora de dinar, la mecànica va ser la mateixa que ahir: MSN, partit de l'EuroBasket i a llegir papers. He dinat les restes del bocata d'ahir i un plàtan, i al cap d'una estona hem tornat a currar, diguem-ho així.

Poc abans de començar la reunió, s'ha posat a ploure bastant fort. M'han dit que és habitual a la tardor. Aquí a l'edifici, a recepció tenen paraigües per si t'has deixat el teu a casa, cosa que avui m'hagués anat de conya si al sortir hagués seguit plovent, cosa que no ha passat. Per prevenir la situació de que plogui pel matí a l'anada i em mengi els mocs de mala manera, de camí a casa he passat pel Publix a comprar un paraigua.


Pero tornem a la hora de la reunió. Estava una mica nerviós, la veritat. M'han presentat a dos estudiants d'un altre professor que s'unien al NanoMeeting i cap a dins. Quan ha arribat el professor ja havíem montat l'ENORME projector (amb majúscules, sí) que segons diuen té 11 anys on connectem els portàtils per fer les presentacions. S'asseu el professor, fot un parell de bromes, riem tots; fot un parell de bromes amb canya, riem de veritat (almenys jo) i comença el tema. Exposa en Josep Miquel, cap inconvenient. Li pregunten als nous sobre què fan ara mateix, i no semblen convèncer al professor, però "tira palante". Exposa en Luis Carlos, que encara està en procés d'adaptació i també, palante. Exposa en Max, l'italià, ho fa de puta mare però el profe li fot canya. Després surt el tema de la web, que s'han de fer canvis, i que aviat és l'examen preliminar dels doctorands nous, i els dona festa fins llavors. Entre pitos i flautes, dues hores i mitja de meeting. No està malament, però l'hora del final se m'ha fet aburrida i a sobre m'estava pixant. De totes maneres, la meitat de coses jo no les havia de retenir per res; tot i així, a estones m'he sentit una mica overwhelmed.

Nanoestructura del graphene, ens pot ser útil

En quant a mi, ha estat en mig de la sessió, quan el projector ha fet figa, que m'ha preguntat què estava fent, i m'ha proposat diferents vies d'actuació. Suposo que a finals d'aquesta setmana hauré llegit papers al respecte i hauria de començar a divisar objectius. Ah! Referent al projector, deixeu que us mostri el cantó bo de que l'educació superior americana sigui eminentment privada: el projector nou encarregat desde fa un temps és de 3000$. Sí senyor, aquí es gasten els calers.

A l'acabar, ja eren pràcticament les 6, així que cap a casa. Després de fer una mica el vago, he anat al Publix a fer una compra prou generosa. He sopat, i després he anat a tornar-li la planxa al Josep Miquel, i de pas rapinyar-li un bol, una altra paella i diversos tuppers. Me'ls ha cedit encantat.


Demà es presenta bastant apassionant: EuroBasket, Champions, MSN, papers; i aviam si per la tarda em puc acostar a algun centre comercial i fer algunes compres (joder me n'adono que m'estic deixant la pasta... aviam quan ja ho tinc tot i deixo de gastar, que comená a ser preocupant).

Perfecte, ara no podré dormir. Bona nit.

Day 8: PP USA X Friday

Divendres.

Tot i exhaust del dia anterior, pel matí vaig anar al laboratori a quarts d'una. M'havien d'entregar la clau que obre els calaixos i armariets del meu cubicle, i vaig poder comprovar que ja em funcionava l'accés a la planta amb la BuzzCard. Perfecte, perquè abans havia de trucar a qui fos perquè m'obrís. En principi havíem de tenir meeting de seguiment amb el professor (els del NanoGroup, que ara som quatre), però el group de Cognitive Radio també havia de reunir-se amb ell, i els va tocar a ells primer. Per tant en Josep Miquel em va dir que ja me'n podia anar si volia, que lo nostre ho deixarien per un altre dia (ho hem fet avui dimarts, però no ho explicaré aquí, òbviament).

Doncs cap a caseta, a dinar força que s'havien d'agafar energies, i a les 4 me n'anava cap al Center Stage. La tàctiva va ser la mateixa que anteriorment, arribes a poc que comenci el primer grup, t'estalvies la cua, i cap a dins directament (el dia anterior havia hagut d'anar a taquilla amb un comprovant, DNI i la tarjeta amb la que vaig comprar les entrades per Internet per a que me les donessin). A l'entrada hi havia a recepció, un home donant bosses. Era una bossa de benvinguda amb: un llibret amb entrevistes a tots els grups, un doble CD de mostres de diferents grups del gènere, que prometen; flyers, i alguna que altra parida. Per dintre també havia gent repartint demos del seu grup o el que sigui, així que la bossa va anar en augment.

De seguida vaig entrar per veure CAGE. Són un grup americà amb un heavy barreja entre clàssic i power, cantant amb el qual havíem estat parlant el dia anterior a l'hora de tancar (i jo sense enterar-me). El grup a mi "ni fu ni fa", així que me'l vaig veure sentat, i a l'acabar vaig localitzar al Brandon i al grup de Houston al lobby. Vam decidir anar a veure la part del mercadillo. Realment era per apassionats del CD: hi havia 5 o 6 paradetes a reventar de CDs, amb molt bones ofertes... no és d'extranyar que la mitjana de diners que es van deixar els col·legues fos d'entre 100 i 200 pavos en total. També hi havia òbviament DVDs, posters, i samarretes. A aquella hora estava bastant a petar perquè CAGE estava a la paradeta regalant posters i firmant autògrafs. Vam decidir tornar quan hi hagués més calma.


Ja estava a punt de començar MINDFLOW, de Brasil. És un dels grups que va entrar a última hora perquè al grup que havia de tocar en aquella franja els van denegar el visat, i me n'alegrava perquè els segueixo i em molen. Però em van decebre una mica en directe. Tenen caràcter i m'agrada el seu estil de progressive, però els faltava clímax a les seves cançons. Portaves molta esperant algo que no arribava. Però vaja, no està malament per un trío així de jove. Amb el guitarra vaig poder fer-me una foto l'endemà.


Després tocaven DIABLO SWING ORCHESTRA, però vam decidir anar a mirar les botigues ara amb més tranquilitat. Em vaig pillar un parell de poster dobles gratis per l'habitació. Després vam anar a menjar. Com que el menjar allà dins era un caos (i vist la gana que havíem passat el dia anterior), vam decidir caminar 5min i vam acabar a un mexicà portat per un xilè. Autèntic perquè vaig poder demanar en castellà i tal. Em vaig fotre un wrap de verdures, amb molt de formatge i salses; era com a la carta, la base eren les verdures i t'anaven ficant els extres que volies. Tot amb amanida. Es veu que li vam caure bé a l'amo que, que no ens va cobrar la beguda (2$, no era massa, ja que si vas reomplint ho amortitzes, però vaja, s'agraeix).


Vam tornar a temps per veure SABATON. Vam seure i el Brandon em diu "are you coming?" i jo pensant que anaven a una sessió d'autògrafs, vaig preferir quedar-me. Però es veu que van anar a al cotxe a donar-li al drinking. Més tard sabreu com ho vaig averiguar. SABATON són també power metal, cosa que no em feia molt el pes, però la veritat és que no era massa convencional i va ser divertidíssim. Les cançons eren animades, el cantant anava fent broma amb els altres del grup, donant-los patades i els altres perseguint-lo, el tiu fent poses i animant al públic... Fent el capullo se li van trencar els pantalons per la zona escrotal, se'n va adonar, ho va anunciar i va seguir com si res.


Després torno a donar una volta, em trobo fugaçment amb la resta i vaig a veure ROYAL HUNT, sol una altra vegada. A aquests els tenia moltes ganes: fa temps els escoltava però els vaig ratllar només havent escoltat dos cds. Però es que vaig escoltar els que no havia, i per motiu del festival els havia redescobert, i m'encanten. A més el cantant el coneixo d'altres grups (Mark Boals) i també m'encanta. Total, que ells van clavar el show. Llàstima d'algun problema amb el so, i jo contentíssim. Més tard em vaig poder fer una foto amb el cantant, i l'endemà, de casualitat, em vaig trobar a la sessió d'autògrafs sense cua, el qual vaig aprofitar per fer-me una foto amb tota la banda (coristes incloses) i amb el líder i tecladista, 2m de danès esprimatxat.


Vaig tornar a la botiga aviam si trobava als altres. I sí. El Javier estava revolucionat, vam anar a fer unes birres i tal, i vaig veure poc a poc que anava com una cuba. Els altres dos imagino que estan més acostumats, o no havien begut tant; perquè el que s'esdevenia és de película.

Tot es remonta al 16 de Juliol. ANDRÉ MATOS havia de ser cap de cartell. Però apareix la notícia de que li han denegat el visat a aquesta i a tres bandes més (una de les quals ja havia esmentat abans). La organització ja havia decidit qui reemplaçaria el lloc. CRIMSON GLORY, grup del qual no havia sentit a parlar mai, amb 4 cds desde 1983 fins al 1999... Vaig llegir aquell dia que ho feien per commemorar la mort del vocalista original del grup, Midnight, que va tenir lloc el 8 de Juliol. I a mida que passaven els dies anaven anunciant que seria una nit especial etc...
Doncs joder si ho va ser! Llàstima que en Javier s'ho perdés, de la taja es trobava malament i va marxar abans de que comencés. Es va endarrerir tot una mica, no sé si expressament (per començar de mitjanit) o simplement per organitzar-ho tot. L'entrada va ser fulgurant, van tocar quatre cançons seguides, van parar un moment. El bateria va decidir tirar una de les baquetes, i a que no endivineu que la va agafar? Mireu si no el post que vaig posar aquell dia!


Parón de dos minuts... i festival. Van tocar 14 cançons més, cada una cantada per dos vocalistes invitats (que van anar repetint, canviant parelles) fins a formar la "friolera" de 15 nous implicats. Cançons inoblidables, dúos magnífics, màgia. Abans del bis, van posar un vídeo del cantant desaparegut interpretant una de les balades del grup. Juro que vaig veure gent plorar... i vaig entendre perquè es considera un grup dels clàssics encara que sigui per un parell de discos. Final de festa amb 6 o 7 vocalistes cantant la última cançó. Van ser més de dues hores.


Just després van posar un vídeo bastant currat on desvelaven els grups que tocaran l'any que ve. A mi no em va agradar massa, perquè tiren més pel power que pel prog, que és lo meu; però vaja, que hi havia gent embogint a la pista... Abans de marxar, em vaig agenciar una samarreta exclusiva del festival del grup FATES WARNING.

I res, cap a casa. DONCS NO. Com aquests, per variar, tenien gana, doncs vam anar a un lloc que van trobar buscant el McDonald's el dia anterior. Es diu iHop (i no, no és de Apple, JA JA JA). És un bar, diga-li, 24h, bastant café americano de temps passats. Fan esmorzars del plan beicon ous i pancakes, fan crêpes, entrepans bastant pepinos, i lo típic de la beguda que te la van omplint, tu només paga el got. Joder si no es van riure els cabrons quan vaig fer fotos de la carta i tal, dient que a Espanya no tenim coses d'aquest pal. Jo vaig demanar uns pancakes "estilo NY" i té d'aquest dolç (que no em va agradar gaire, tot sigui dit), tot en racions enormes. De fet, del pancake em devia menjar menys d'una tercera part. I com es veu que no els agrada desperdiciar el menjar, gustosament em van donar una caixa per emportar-m'ho. Ja tenia berenar, o postre, o el que sigui, per un parell de dies.

Randy i Brandon || Mario i servidor || El meu pancakazo

Ara sí. Em van deixar a casa que serien més de les 4 de la matinada, i a sobar, que el dia següent seria inclús millor que l'anterior, almenys musicalment pel meu gust personal.

Day 11: first day of "hard" work

Millor saltejar dies normals amb dies de festival que si no es fa el tema molt pesat (imagino, ja m'ho direu)...

Avui ha estat el meu primer dia oficialment al laboratori. Com que no em posen massa pressió, i precisament per ser el primer dia, m'he regalat una mica, cosa que imagino que s'anirà reduint a mida que comenci a tenir feina; o quan el món decideixi no donar-me massa opcions d'entreteniment.


M'he posat el despertador a les 8. M'he llevat passades les 8:30 (típic) i sobre les 9:45 estava al laboratori. Està realment aprop, considerant com està el tema de les distàncies aquí. He saludat a tothom i m'he instal·lat al meu cubicle: portàtil endollat i apa. La primera part del matí me l'he passada veient la selecció espanyola de bàsquet, comprar un cable de corrent pel portàtil i parlant pel MSN... una fartada de currar, vaja. Quan les coses s'han tranquilitzat he començat a llegir papers introductoris, anem poc a poc i sobre segur.

La notícia del dia és que m'he topat al passadís amb el jefe (aquí li diuen tots professor, o prof, així que no seré menys; ni se m'acudeixi dir-li Ian a seques) i m'ha reconegut, m'ha dit pel nom i m'ha preguntat si ja estava assentat i tot plegat. Tot un detall. Detall de 30 segons, però vaja, menos da una piedra.

A estudiar això es dediquen alguns

Passades la una, el Luisca (madrileny que fa el doctorat, estem al mateix lab, a la mateixa residència, com gairebé tots...) i jo hem baixat a comprar algo de jalar. A un tal Ryan's jo m'he agenciat un bocata de pollastre i formatge fos que estava bastant bo, i no sembla tòxic (o greix pur) com molt del menjar que fan per aquí (ojo! que això no sempre és dolent; simplement has de tenir ganes d'intoxicar-te, diguem-ne). Venia amb patates fregides i amanida. He pensat que per 8 pavos és una mica car, i que no em puc permetre tal luxe cada dia. Després me n'ha sobrat la meitat i he pensat que no estava tan malament de preu.

Hem pujat i han vingut bastanta gent a dinar. Al costat del lab hi ha un breakroom amb una tele, màquines de beure i de picar, microones, pica, nevera, etc... Allà és on normalment dinen. Estàvem en Brandon (Xina), Max i Anna (Itàlia); Luisca, Josep Miquel i jo (sector espanyol), i Sepideh (Iran). Encabat he deixat les restes a la nevera, per demà... i he marxat maquinant quina seria bona manera de fer-me menjar i portar-lo i deixar-lo a la nevera i aquestes coses.

Després d'això he marxat perquè tenia un tràmit pendent a Relacions Internacionals. Increíblement he tardat 45min en anar i tornar... vaja, ara que sé com anar-hi i com moure'm, doncs he caminat lo mínim, i els busos han arribat tots clavats, així que perfecte (o no, més temps per ratllar-me al lab).

A les 4 i poc la meitat del laboratori ha marxat perquè tenen classe amb el professor, així que veient el panorama no he trigat en marxar a casa. De camí a casa he fet algunes parades. Primer al Barnes & Noble, una botiga de llibres i tecnologia, que en aquesta seu a tocar del campus, té gairebé una planta dedicada a productes de GeorgiaTech. Hi ha gairebé qualsevol parida que os pugueu imaginar (catifes de bany, gots, matrícules de cotxe, peücs per nadons, polos Ralph Lauren, etc; para muestra un pin) encara que tot en general bastant car. De totes maneres dubto que em resisteixi a comprar-me vàries coses, si l'economia m'ho permet. Després he passat per una papereria a comprar bolis (10 per 25centaus MUAHAAAHAAHHA), xinxetes per penjar alguns posters a l'habitació; i després al super a comprar coses que em feien falta.

25 centaus. Aquí en diuen quarter, a seques

A casa, poca història; em feia mal el cap i la gana no ajudava així que he sopat a les 20h (inaudit) i he mirat de dormir ja per tota la nit... però he fracassat: he dormit 2h30min i he tornat a "sopar" cosa que m'augura anar a dormir tard i que demà tingui son i vulgui dormir a l'arribar per la tarda cosa que farà que no tingui son per la nit i l'endemà pel matí sí i... haig de parar aquest espiral de terror i pernoctació. Ara és mitjanit i m'estic activant. Potser que em posi a planxar, en Josep Miquel em va deixar la planxa ahir. Voy a ello, no crec que sigui bo posposar-ho tant. Bona nit.

ProgPower USA X: El Poster

Per deixar constància de l'esperit de comunitat i de bon rotllo, cada any, la gent del fòrum del festival fa un poster on apareix tothom que ho vulgui i que posi una foto. És un bon pretext per conèixer gent quan algú està mirant el poster i li preguntes: "hi estàs ficat?". Jo vaig posar la que millor podia representar el meu esperit heavy però a la vegada desenfadat.

Day 7: Showcase

Dijous.

Pel matí, com vaig comentar, vaig estar per casa fent diferents tràmits (els que vaig poder, que ja se sap que sempre acaben sortint problemes). Tafanejant amb el compte de la uni vaig fer-me un alias del correu. Si m'envieu correus a: sabadal@gatech.edu m'arribaran al gmail. Entre d'altres coses, que inclouen l'activació d'un compte del ECE (Electrical and Computer Engineering) que necessito per treballar al laboratori en condicions, o contractar l'assegurança mèdica obligatòria.

----------------------------------------------------------------------------------------------

Després de dinar, vaig anar cap al Center Stage. Començava lo bo. Vaig anar-hi a la hora que començava el primer grup per estalviar-me tota la cua inútil. Vaig arribar, ensenyar el DNI perquè em posessin la pulsera per poder beure birra, i cap a dins.

El Center Stage és un amfiteatre, no massa gran. L'aforament és d'unes 800 persones. El festival estava molt ben montat perquè a l'entrar et posen un "sello" igual que a les discos, i pots entrar i sortir lliurement. Són bastant permissius (almenys en aquest event) en aquest tema, i en el de les begudes. M'explico: la cervesa te la donen en llauna o ampolla de vidre sense problema, pots sortir i tornar a entrar al recinte amb ella... molt còmode. Sobretot perquè a dins només hi ha un lloc que fan menjar i no donen abast; per tant te'n vas a menjar fora.


Ben montat també perquè, com si d'un cinema es tractés, tens el lobby amb les barres i la venta de samarretes oficial, i allà era on els artistes es deixaven veure, podies parlar amb la gent, passejar, mentre feies una birra. I a una sala del costat hi havia un altre bar on també servien menjar així improvitzadament, i on estaven els venedors de CDs i samarretes.


Al no haver pogut vendre totes les entrades, s'hi estava molt bé... et podies moure amb facilitat, a l'amfiteatre sempre hi havia seients lliures, i a la pista podies estar a tercera fila molt ample. I tot climatitzat, així que de puta mare.

A l'entrar, després de donar una volta, vaig anar a l'escenari, i em vaig trobar amb en Brandon. Asseguts vam veure FUTURE'S END, una banda que treurà el primer disc d'aquí poc, que era el primer cop que tocaven en viu... i van deixar una boníssima impressió. Dissabte vam estar parlant amb el cantant i tenim una foto amb bona part de la banda. També em vaig pillar la samarreta a última hora per 10 bucks (pavos). El mateix Lance King em va atendre (veure última foto de Mid-week Madness).

Lance King i un servidor

A l'acabar vam anar al lobby, i ens vam trobar amb la resta. Vam tornar, aquest cop a la pista, per veure SUSPYRE. És una banda complexa, i tenen tres discos. A mi m'encantaven en CD i en viu em van encantar, encara que en general, havia opinions dividides. Més tard vaig comprar-me la samarreta, em va costar 15 pavos només, i vaig poder parlar amb el grup quan estaven per allà fent una cervesa. Els vaig ensenyar la samarreta i em van donar les gràcies pel recolzament. Vaig parlar amb el bateria, que em va dir que té moltes ganes d'anar a Espanya i tal, lo típic. El cantant em va ¡demanar perdó! pel retard que tenen en treure disc (suposo que era broma, perquè li vaig comentar que eren rapidíssims... 3 discos en 4 anys no és fàcil). Em vaig fer fotos amb tota la banda.


Per veure ENCHANT vam tornar a seure. És un grup que conec però que mai m'havia acabat de convèncer. Però amb el viu que van fotre, joder, estic convençut. A més a l'escenari es notava el bon rotllo que es portaven entre ells, van fer riure al públic, inclús va haver un diàleg improvitzat amb un del públic que havia cantat en el "karaoke" del dia anterior, i el va animar a fer un falset com el que va fer a la cançó i que va deixar a tothom impressionat. Un altre gran detall és quan va saltar a cantar entre el públic. A la sortida els vam enganxar carregant tot a la seva furgo i ens vam fer unes fotos tremendes amb tot el grup.


L'acte final corria a càrrec de PRIMAL FEAR. Són una banda d'un estil (power metal) que a mi a vegades em cansa, però haig de reconèixer que el cantant és molt bèstia, i la gent estava entregada. Heavy de primera classe; amb raó eren caps de cartell aquest dia... i fan gires mundials. L'anècdota aquí és que de tant en tant feia cridar a la gent "oeeeee oe oe oeeeee, ooooooeeeeee, oooooooeee" com quan a Espanya es demana un bis. I al final va dir "you really seem a bunch of spanish people" (us assembleu molt a un grapat d'espanyols, de debò!) cosa que em va fer bastanta gràcia a mi i als compadres.


A la sortida, vam anar a l'hotel del costat, on es fa la festa improvitzada al pati, i vam estar-hi una estona, parlant amb un dels capos de la organització, i li vam preguntar una mica de tot que es pot preguntar sobre l'event: si ha estat un bon any, com se les apanyen amb l'equipament i totes les bandes, com s'ho fan perquè hi hagi aquest feeling, etc... mentre veies passar i xerrar a un grapat dels cantants, guitarristes, bateries que han estat per aquí aquests dies.

A les 3 vam agafar el cotxe; ells anaven en buscar de menjar... jo els vaig demanar que em deixessin a casa. L'endemà havia d'anar al laboratori i l'acció al festival començava a les 16h. Crec que vaig encertar; l'endemà em van explicar que van estar fins les 5 del matí per trobar un McDonald's.

Per acabar, un petit comentari: les fotos les tenen totes els colegues que vaig fer, que anaven preparats, amb càmeres de veritat. Quan me les passin, ja aniré penjant, que em fa gràcia que les veieu. Per a que veieu les bandes, potser millor que posi fotos de professionals.