Day 108a: changements sustantiels

Dissabte.

Després de que divendres arribés a casa una mica fart de tot, deixés les maletes, les desfés, anés a comprar menjar, sopés i poc més; el dissabte es presentava més animat. Però tirem la moviola una mica enrere...

Estava jo tant feliç celebrant tot el que se celebra pels nadals i tot això quan va arribar un correu electrònic del meu estimat coreà company de pis, dient-me que es mudava. Ell ja em va avisar de que estava passant entrevistes a empreses dels afores i que si calia es canviaria de pis, i ho va complir. Des d'aquí els millors desitjos per l'home. Per cert, no viene a cuento ara però que sapigueu que en general a corea no mengen gos, i si ho fan és de cria i no té res a veure amb els gossos domèstics... recordo que és una de les últimes coses de les que vam parlar... *sospir*

He aquí una foto del coreà a títol pòstum.

Així que jo arribava amb l'incògnita de si estaria sol o tindria un nou company de pis. Divendres a l'arribar, em vaig trobar el pis tot tristoi: sense tele, sense algunes llums, sense plantes, i sense moltes altres coses que tenia per allà el noi. Semblava que estava sol, i a mi ja m'anava bé. Vaig anar deixant les coses i tal i se'm va acudir mirar si estava la seva habitació oberta, ja que corria el precedent del Josep Miquel el qual va trobar la clau del seu ex-company de pis de la qual va fer una còpia i ara té una habitació extra (segueix sol).

I sí, estava oberta, però a l'entrar hi havia llençols, un portàtil i etc... així que no estava sol! Miro a la taula i llegeixo: "Jeremie Milet". Té pinta de gabatxo. Sense més, vaig sortir i tancar... no és necessari crear mals rotllos només començar. Llavors em vaig fixar que a la nevera hi havia algunes coses que no hi havien de ser, al lavabo una tovallola nova i algun sabó extrany... però res més. Ni es notava que hi vivia algú extra.

Total que vaig sopar i fer una birra (vaig comprar un 6-pack d'Estrella Damm, per alleugerir la morriña i fer menys dolorosa la transició) però reventat com estava, abans de les 23 vaig anar a sobar, i el company que no havia aparegut.

Molen els cartrons aquests per les 6-pack. Click aquí per un article interessant en anglès sobre cervesa importada a California (suposo que es farà extensiu a la resta dels USA).

Així doncs, va ser el dia següent al matí que vam coincidir. Efectivament, es diu Jeremie, és du¡un poblet entre París i Versailles, i està estudiant filologia anglesa a Georgia State, si no recordo malament. És un nano ultra-discret i bastant humil: gairebé ni se'l sent arribar, té poquetes coses de menjar, casi ni te n'enteres de que hi és! És bon xaval, ja m'està bé.

Aquest és bàsicament el canvi més bèstia: nou company de pis, i el pis una mica canviat per aquesta raó.

L'altre canvi és l'espectacular fred amb el que em va rebre Atlanta. Quan ma mare em va dir dos dies abans de marxar que Atlanta marcava -2ºC de màxima i -7ºC de mínima, no la vaig creure i vam pensar que seria temperatura d'algun altre lloc tipus Nova York. Però tenia raó... A punt d'aterrar, que el capità diu el temps que fa, ens va dir la rasca que feia i que es veia tot enfarinat.

No és el cas, però anda que no molaria eh... La foto treta d'aquí, mireu-les totes que no tenen desperdici! Més, aquí.

De fet havia nevat entre dimecres i dijous. I les temperatures seguien baixíssimes. Avui dimarts comencen a pujar una mica, però seguim moltes parts del dia a sota zero. El cap de setmana vam tenir vàries estones de -6ºC amb sensació tèrmica de -10ºC. I es nota eh! Però m'agrada aquest tipus de fred. Si t'abrigues no tens fred, només notes la cara mig congelada i tal... no és com a Barcelona que quan fa fred se't fica a l'espina dorsal i no hi ha manera de treure'l.

I fixeu-vos que la neu que va caure la setmana passada no ha marxat del tot. A moltíssims llocs trobes plaques de gel i restes de neu encara, i molts d'altres trobes restes de la sal que han tirat per desfer la neu. Tot plegat maco i perillós a la vegada, perquè no vegis com rellisquen les maleïdes plaques de gel!

Foto feta desde el lab, ahir dimarts... Un altre canvi és que per fi està el parking totalment reconstruït, encara que sembla que no hi aparca ningú...

Altres coses batallen per seguir iguals: per la tarda va arribar en Josep Miquel i un cop va ser a casa el vaig anar a visitar, i hi eren en Max (l'italià) i la Sepideh (la noia iraniana). Vam estar xerrant una mica però tots tenien moltes coses a fer així que vam fer desbandada.

Jo tenia un concert al que assistir...