Day 109: Habemus TV

[En el que Chechu sólo hace que hablar de televisiones, de qué solo y triste se sentía sin ellas, y de cómo consiguió hacerse con una].

Diumenge.

Ja desde el primer moment que vaig arribar al pis, vaig veure que la tele del meu ex-company de pis havia desaparegut. Era obvi, no sóc tan bona persona com perquè l'home deixés aquí un monitor de 19" gairebé nou. Sobretot aquest primer divendres, ho vaig trobar a faltar. Per cansament, el que volia simplement era tirar-me al sofà i veure la tele una estona, amb una de les Estrella Damm que m'havia comprat. Però no podia ser.


Us seré sincers... una de les coses que havia posat a la carta als reis era la possibilitat de comprar-me una tele així maca per posar-la al menjador. Què voleu que us digui, una pantalleta de 19" (imagino, perquè no la vaig medir; el cas és que no és massa més gran que la del meu portàtil) doncs la noto petiteta després de viure a Barcelona a base de pantallotes.

Així que si ja tenia pensat pillar-me'n una, ara ja s'havia convertit en gairebé un requisit per seguir vivint. Així doncs, a partir del primer dia em vaig endinsar a la vasta xarxa en busca del millor preu per un LCD de 32". M'era igual la marca, la qualitat ni res. Jo volia el meu pantallot.

Walmart, Best Buy, Tiger Direct, Hhgregg, Bing, Google Products, etc... van ser objecte d'un exhaustiu seguiment. S'havia de trobar una d'aquestes ofertes que fan molt de tant en tant, o alguna tele refurbished, que és com reparada de fàbrica. Vaig intentar que el meu límit fossin 300$. Les millors ofertes feia temps que s'havien esgotat, o eren coses puntuals.


El millor que vaig trobar va ser a Walmart, una tele de la marca Element (marca no-t'hi-fixis) per 299$ + tax (uns 325$ al capdavall). Quan ja estava decidit a pillar-la i tenia cotxer per anar a buscar-la a un dels Walmart al qual encara en quedaven, vaig revisar la web i havia desaparegut. Shit!

Llavors vaig mirar a craigslist. És una web d'anuncis classificats, on es fa molta compra-venta directa de particulars. Bingo! És allà on vaig trobar vàries ofertes a les quals vaig tantejar. Total que diumenge pel matí tot moix per lo del Walmart, i impacient per tenir ja una tele, em va contestar una de les ofertes i que tenia la primera opció.

Només necessitava cotxe, i el Josep Miquel es va oferir a portar-me. Dit i fet, vaig quedar amb l'home en un restaurant dels de drive-in a una sortida de l'autopista que va al nord. Tot com a molt il·legal (va haver moments que no sabia si fiar-me). Ah! I només CA$H.

Però què va... un tio blanc americà a més no poder, que venia la tele perquè era massa petita pel moble que tenia. La tele és de la marca Emerson, que bé podria ser el cognom d'un migcampista brasiler de futbol, marca blanca que fa por. Estava precintada, sense obrir, i l'home em demanava 300$ contantes i sonantes. Està molt bé tenint en compte que al Walmart la venen a 338$ + tax (una mica més de 360$). És aquesta.

I res, cap a casa, a montar-la i allà està ben maca. En quan tingui els cables per conectar el portàtil em faré, fàcil, unes sessions de sèries i pelis ben maques (que per cert, com pot ser que a botigues venguin cables HDMI a 30 pavos i a Amazon puguis conseguir-ne per un preu inferior als 4 dòlars). I les sessions, jo sol, perquè el company de pis apenes mira la tele.


Allà ell.