Quarts de final i la zona cero

"Bàsquet un altre cop? No tens res millor?"

Us foteu!

Doncs el catacreck que va sonar a la meva esquena durant l'últim partit de fase regular no va ser res a prendre's a broma. Amb sort vaig poder pulular pel camp durant la segona (i digna) meitat però a l'arribar a casa, tela! Com per considerar-la zona catastròfica...

A base d'ibuprofenos i de cremes ben gays he anat passant com he pogut els dies. La veritat és que el primer dia em feia bastant mal. Sobretot quan estava aturat en alguna postura (dormint o sentat) i després m'aixecava per caminar una mica. Semblava Robocop, en serio!

Sóc jo. És que he estat musculant...

El pitjor de tot es que si estornudava i tossia, l'esquena em feia mal. I quan anava al lavabo i havia de fer força, un infern! Recordo especialment quan dinant em vaig ennuegar d'allà a tossir com un boig, alhora que, conseqüentment, em feia mal l'esquena. Em recorda, salvant molt les distàncies, una escena de South Park potser massa escatològica per posar-la aquí.

De totes maneres, la molèstia ha anat disminuint al pas dels dies. Avui encara tenia ràfagues i caminava raro després d'estar molta estona assegut, però millor. I he jugat gairebé 35min del partit que teníem avui. Un bon escalfament, i prendre-s'ho amb calma al principi, han evitat mals majors. I ara mateix, mentre escric, no em fa gens de mal. Eureka!

Panacea

El partit ha estat extrany. Jugàvem a les 18h i pels dos equips han arribat la gent a trompicons perquè tenien classes o exàmens. El seu equip era més físic que talent i quan ens hem posat les piles no han tingut res a fer. Ara, quan hem fet el tonto s'han acostat una mica, però mai s'han arribat a posar per davant.

De fet, hem començat 6-0 perquè aquí el servidor ha enxufat dos triples seguits en el primer minut. Llàstima que hagi fallat la tira després. La primera part ha estat extranyíssima i només guanyàvem 25-16 al descans, i gràcies perquè en els últims 10 segons jo he ficat una cistella i en Clayton un triple. I dic extranyíssima perquè els dos equips (sobretot ells) han perdut una quantitat espectacular de boles. És el que té no tenir cap base.

A la segona part ells seguien intentar acostar-se però hem jugat bastant bé, i a falta de 6 ó 7 minuts ens hem anat de 15 i ells han abaixat els braços. Al final, 54-36, i a pels quarts de final! Juguem diumenge per la tarda. Si guanyem, les semis són el mateix diumenge una hora més tard. I si guanyéssim, final el dilluns. Tampoc confiaria en aquesta opció, perquè ara ja va de bo, i els equips que hi ha comencen a ser macos.

Ho faria, però no em ve de gust...

A capítol personal, no esperava fer un partidàs per l'esquena, però tot i fallar bastant, he acabat ficant 16 punts (crec). En la meva línea! El que s'ha cascat algo de bogeria és el noi aquest, el Clayton (ojo que té plana web d'esportista d'institut i vídeo de les millors jugades!). Quin fanomanu! Haurà enxufat entre 20 i 30 fàcil.

I res, aviam diumenge! Així tindré més bàsquet per anar omplint... muaahaahahaha!

I'm on a horse

Ja és per la tarda pels españolitos quan publico aquesta entrada. És el que té quan el dia anterior l'autor del blog se'n va a dormir abans de les 23h. Inaudit!

I per mantenir la mitjana d'un post diari, us poso un anunci de Old Spice. Cada dia m'agrada més...

I com ja sabreu de quan us vaig parlar de publicitat, aquest anunci té una petita continuació:

M'encanta aquesta absurditat com si fos el més normal del món.

I hi ha com una entrevista que parla de com ho van fer i tal, però és una entrevista radiofònica emesa per la tele. AQUÍ. Té la seva gràcia.

Els nous corresponsals!

Ejem, ejem...si...siiii..probando!!! Venga... vamos allá.

Bon dia!! Primer de tot...em presentaré. Sóc la Marta, suposo que alguns de vosaltres ja em coneixereu i pels que no...sóc la pesada que cada dia, cada dia!! comenta el post d'aquí l'artista i creador de "Chechu & The Fate of Atlantis".

Bueno doncs això és una mena de carta de presentació perque tinc l'honor de poder participar al blog de forma més activa encara del que ja feia (Chechu estàs segur del que has fet??) a partir de demà el Heavy i jo intentarem fer algún post de tant en tant (sempre mantenint la línia i estil del jefe ;) ) com a corresponsals a New York.

Para que nos entendamos todos...como el creador empieza a quedarse sin ideas...nos ha dicho...anda chicos ya que estaréis 5 días por la Gran Manzana por qué no explicáis algo de vez en cuando y me libráis a mi del duro trabajo de mantener el blog día a día!!!

Doncs això és tot... Només avisar que algún dia invadirem el blog amb les nostres històries.
Us deixo una foto perque ens coneixeu una mica més...

¡¡¡Ahhh... que nadie se quede fascinado con mi gran narrativa y pase por aquí sin leer el anterior post!!! El sr. Ego nos comenta como va su trabajo y sus progresos!!! jejejeje

Petons!!
Marta

EDIT: El jefe està molt content de la tasca realitzada, però només vol recordar que ell sempre podrà posar el seu toc personal :D

Progress Report

PASSAT
Si no recordo malament, va ser fa dues setmanes que vaig aprofitar el tema dels noms amb ganxo en el món de la recerca per explicar una mica com anava la meva.

Us vaig explicar que vaig desenvolupar una mica el model de la bactèria pel Quorum Sensing. I mirant d'explicar les raons per les quals li puc vendre la mot al profe. També que en Josep Miquel va predir que probablement em demanaria aviat un índex així que li vaig dedicar unes horetes a menjar-me el cap en aquell aspecte. I algo també havia pensat pel títol.

Sí, algo així.

Total, que tot el que havia preparat era per dilluns 22 pel matí. Però després d'estudiar-me el meu "discurset" a mort, arribo pel matí i llegeixo un correu dient que ho ajornàvem fins divendres. Per una part em sentia alleujat, però els nervis reapareixerien igualment abans d'exposar, el divendres.

PASSAT RECENT
Arriba divendres, i jo arribo a les 10AM al lab (cosa extranya, tot s'ha de dir). La sala en principi està reservada entre les 12 del migdia i les 6 de la tarda, volent dir això que probablement un dels grupets del lab començaria a reunir-se amb els professors. Així que podia ser que entrés a les 12 i exposés el primer, com que el grup de nano fóssim els últims i jo exposés l'últim dins el grup.

Sigui com sigui, el que no entrava en els plans era que gairebé sent la una i mitja no hagués donat senyals de vida. I quan anàvem a dinar, truca el muy jodío. Sigui com sigui, va demanar que comencéssin a exposar els projectes individuals. Per tant la resta vam anar a dinar (tot i que no m'agraden els meetings amb la panxa plena).


Total, que eren les 14:15 i el grup de nano vam entrar. El professor em va dir que comencés exposant jo. I vaig començar... tot anava bé, fluit, el professor o algú altre em parava i em feia preguntes que (ojo!) vaig poder respondre sense quedar en evidència (important de cara a l'exposició el projecte i les preguntes del tribunal). I just a la meitat, piquen a la porta...

A les 14:30 tenien reunió del proposal de la National Science Fundation, és a dir: redactar i presentar un projecte que pot significar una beca de milions de dòlars. I com òbviament és més important, em van tallar i els novatos vam tenir que deixar lloc a aquesta reunió.

Després de 45minuts, ells acaben i es reprèn la nostra sessió. Acabo d'exposar amb algun petit entrebanc, el professor em torna a preguntar i instiga (tot i semblar que no ha entès massa bé la idea) i em dóna la seva aprovació. Em pregunta; li dic que vull presentar el projecte al Juliol. Ell apuja les celles com dient, "doncs manos a la obra, no?".


Com que en Josep Miquel és GRANDE, el professor em comenta que hauria de començar a pensar en l'estructura del projecte. El Josep Miquel em fa una mirada de, "palante, no?" i instantàniament li entrego l'índex. Se'l mira 10 segons, em diu que tatxi el capítol tres, i en dos minuts em fa un esbós del que serà el projecte, marcant l'índex a foc.

Opinió personal: "em donava la sensació de que no s'empanava del que li explicava, per coses inconnexes que preguntava o expressava. Ara bé, la intuició que té és brutal, la direcció per l'índex i el projecte em semblen molt bé". Més d'un està d'acord amb mi.

PRESENT
De totes maneres el meeting no ha canviat massa la direcció del que estic fent. A partir de llavors segueixo simulant i extreient els primers resultats, i he estat traduint el codi de Matlab al llenguatge C, que se suposa és més eficient. Alhora he estat optimitzant-lo (increíble com canviar unes poques línes de codi t'estalvia un 50% de temps d'execució).

Resultat d'una de les simulacions, i que confirma que el model sembla que funciona: les bactèries es van doblant en nombre, i arribat a una certa població de la colònia... PLOP! S'activen totes de cop.

Seguiré simulant, i intentaré treure alguna fórmula matemàtica de tot el escampall que suposa el que faig. Modelar i acabar treient alguna fómula de qualsevol parida sempre omple pàgines, i si no s'ha fet mai, té un valor afegit.

També està en el meu present el barallar-me amb LaTeX (és un llenguatge d'escriptura de tesi. Per entendre'ns, es programa en codi, però el resultat és una tesi en PDF, i no un programa executable).

FUTUR
El futur a curt plaç es veu alterat per la visita d'en Jordi i la Marta, i després el viatge que faré amb els progenitors. Entre aquests esdeveniments imagino que seguiré fent el que faig en aquests moments.

Probablement combinat amb la redacció de la introducció del projecte i acabar de familiaritzar-me amb el senyor LaTeX. Seguiré obtenint resultats i millorar en el que pugui el simulador per seguir recopilant material que pugui entrar a la tesi; i que pugui exposar al professor quan calgui.


També en un futur molt llunyà el professor em farà escriure un paper sobre la part que ell cregui oportú, de tot el que he estat fent. Tindrà la seva gràcia si es publica un dia d'aquests i veure el meu nom en alguna revista científica.



Però que es publiqui, ja queda en un futur més llunyà... espero que per la defensa del projecte i la meva graduació no en quedi tant.

De pet als playoffs

Bones!

Doncs sent dilluns potser no tocaria parlar de bàsquet, però el cas és que teníem partit en el nou horari de la lliga BBVA (marxo un temps del país i comencen a fer coses rares jugant divendres i dilluns... l'últim cop que es jugava dilluns ho feien per Antena3 amb comentaris en català i va ser un fracàs!).

En realitat, resulta que el primer dijous que ens tocava jugar hi havia partit de l'equip de Georgia Tech i ho van anular tot; i aplaçar per aquest dilluns.

Jo tenia unes ganes espectaculars, més que res perquè era un partit a vida o mort. Jugàvem contra uns que havien perdut només un partit... i si perdíem hi havia triple empat amb ells i l'equip de negrots. Aquest era l'equip de xinos, i igual que nosaltres gairebé tots baixets amb més o menys destresa i un paio més alt.

Per sort no era Yao Ming. Encara que el negre amb el bigotet sí que podria ser de l'altre equip de negrots...

Tantes ganes que tot emocionat fent la roda d'entrades m'he quedat clavat. La puta esquena em tornava a fer la guitza després de bastant temps deixant-me tranquil. A Sant Just això no hagués importat perquè els fisios m'haguessin cruixit l'esquena, un massatge, i com nou. Però aquí per molt que estiris i escalfis... malament.

He començat jugant per no perdre l'escalfor, però semblava un tronc. La veritat és que qualsevol moviment o canvi de ritme em punxava molt. Així que a la primera part aviat m'han substituit i he jugat poquet, suficient per cascar-me dos o tres triples que lògicament no han entrat.

L'equip estava perdudot davant la zona que s'han cascat els xinos (no moure la bola i cascar-se tirs exteriors a la desesperada és dolent) i a la mitja part perdíem 17 - 24. Tots amb cares baixes i desconcertats i jo intentant animar, però no tenia bona pinta.

A la mitja part, conjura per repassar conceptes per atacar la zona, i he sortit d'inici. Em feia mal l'esquena però extranyament ja podia moure'm amb una mica més de soltura. Poc a poc hem agafat el ritme, movent bé la bola i corrent quan calia. Han estat els nostres millors minuts, i ha coincidit amb 9 punts meus gairebé consecutius, comptant un triple que ens posava ja per davant; i comptant un contraatac que, encara que estigui malament que jo ho digui, era digne del Top10 de la setmana!


Quina facilitat per enllaçar temes i vídeos...
En defensa fèiem la pressió a tot el camp més desordenada del món, però com la voluntat mou montanyes, arribàvem a totes les boles i hem cansat una barbaritat a l'equip contrari. Hem estat allà~allà en molts moments del partit però un triple de casi 8 metres de Clayton, un autèntic crack, ens ha donat quatre puntets de ventatge a falta de una mica més d'un minut. Allà ells s'han posat molt nerviosos i han perdut un parell de boles. Han començat a fer faltes per parar el rellotge però hem enxufat els tirs lliures que han calgut.

Al final, 57-50 i passem imbatuts. En el rànking global, som setens, i ara se suposa que venen els playoffs, que encara no sé com van... però tingueu per segur que ja us ho explicaré.

------------
Us en recordeu que us vaig dir que feien un acte rotllo AllStar després d'un partit dels Hawks? Doncs en Clayton aquest, que us repeteixo que és la hòstia, va jugar en un dels equips. Va ser aquest diumenge passat i van guanyar de 8. Joder, com hagués molat jugar al Phillips Arena!

Encara que després del partit dels Hawks es buidés i tot jugant, poguessis sentir els insults del públic restant...

Respecte a la meva esquena, crec que no és dels pitjors pinçaments que he tingut, però m'imagino que demà em llevaré veient les estrelles. Espero que no em torni a passar als playoffs perquè vull jugar al 100% que els vaig bé a l'equip (EGOOOO).

I res més, un dia més i sembla que aguanto el ritme diari, encara que la qualitat no sigui excessiva (si pengessin les fotos de l'altre dia hagués estat collonut, però no). Ja ho anirem trampejant amb dies més brillants, no patiu.

Demà intentaré parlar una mica de la investigació, que fa temps que no us faig una master class (JA!) amb les bactèries.

Petons (:3) per elles i abraçades per ells, i felicitats i tota la pesca. Que si no se'm ratllen...