De pet als playoffs

Bones!

Doncs sent dilluns potser no tocaria parlar de bàsquet, però el cas és que teníem partit en el nou horari de la lliga BBVA (marxo un temps del país i comencen a fer coses rares jugant divendres i dilluns... l'últim cop que es jugava dilluns ho feien per Antena3 amb comentaris en català i va ser un fracàs!).

En realitat, resulta que el primer dijous que ens tocava jugar hi havia partit de l'equip de Georgia Tech i ho van anular tot; i aplaçar per aquest dilluns.

Jo tenia unes ganes espectaculars, més que res perquè era un partit a vida o mort. Jugàvem contra uns que havien perdut només un partit... i si perdíem hi havia triple empat amb ells i l'equip de negrots. Aquest era l'equip de xinos, i igual que nosaltres gairebé tots baixets amb més o menys destresa i un paio més alt.

Per sort no era Yao Ming. Encara que el negre amb el bigotet sí que podria ser de l'altre equip de negrots...

Tantes ganes que tot emocionat fent la roda d'entrades m'he quedat clavat. La puta esquena em tornava a fer la guitza després de bastant temps deixant-me tranquil. A Sant Just això no hagués importat perquè els fisios m'haguessin cruixit l'esquena, un massatge, i com nou. Però aquí per molt que estiris i escalfis... malament.

He començat jugant per no perdre l'escalfor, però semblava un tronc. La veritat és que qualsevol moviment o canvi de ritme em punxava molt. Així que a la primera part aviat m'han substituit i he jugat poquet, suficient per cascar-me dos o tres triples que lògicament no han entrat.

L'equip estava perdudot davant la zona que s'han cascat els xinos (no moure la bola i cascar-se tirs exteriors a la desesperada és dolent) i a la mitja part perdíem 17 - 24. Tots amb cares baixes i desconcertats i jo intentant animar, però no tenia bona pinta.

A la mitja part, conjura per repassar conceptes per atacar la zona, i he sortit d'inici. Em feia mal l'esquena però extranyament ja podia moure'm amb una mica més de soltura. Poc a poc hem agafat el ritme, movent bé la bola i corrent quan calia. Han estat els nostres millors minuts, i ha coincidit amb 9 punts meus gairebé consecutius, comptant un triple que ens posava ja per davant; i comptant un contraatac que, encara que estigui malament que jo ho digui, era digne del Top10 de la setmana!


Quina facilitat per enllaçar temes i vídeos...
En defensa fèiem la pressió a tot el camp més desordenada del món, però com la voluntat mou montanyes, arribàvem a totes les boles i hem cansat una barbaritat a l'equip contrari. Hem estat allà~allà en molts moments del partit però un triple de casi 8 metres de Clayton, un autèntic crack, ens ha donat quatre puntets de ventatge a falta de una mica més d'un minut. Allà ells s'han posat molt nerviosos i han perdut un parell de boles. Han començat a fer faltes per parar el rellotge però hem enxufat els tirs lliures que han calgut.

Al final, 57-50 i passem imbatuts. En el rànking global, som setens, i ara se suposa que venen els playoffs, que encara no sé com van... però tingueu per segur que ja us ho explicaré.

------------
Us en recordeu que us vaig dir que feien un acte rotllo AllStar després d'un partit dels Hawks? Doncs en Clayton aquest, que us repeteixo que és la hòstia, va jugar en un dels equips. Va ser aquest diumenge passat i van guanyar de 8. Joder, com hagués molat jugar al Phillips Arena!

Encara que després del partit dels Hawks es buidés i tot jugant, poguessis sentir els insults del públic restant...

Respecte a la meva esquena, crec que no és dels pitjors pinçaments que he tingut, però m'imagino que demà em llevaré veient les estrelles. Espero que no em torni a passar als playoffs perquè vull jugar al 100% que els vaig bé a l'equip (EGOOOO).

I res més, un dia més i sembla que aguanto el ritme diari, encara que la qualitat no sigui excessiva (si pengessin les fotos de l'altre dia hagués estat collonut, però no). Ja ho anirem trampejant amb dies més brillants, no patiu.

Demà intentaré parlar una mica de la investigació, que fa temps que no us faig una master class (JA!) amb les bactèries.

Petons (:3) per elles i abraçades per ells, i felicitats i tota la pesca. Que si no se'm ratllen...