jueves, 4 de marzo de 2010

Quarts de final i la zona cero

"Bàsquet un altre cop? No tens res millor?"
Us foteu!

Doncs el catacreck que va sonar a la meva esquena durant l'últim partit de fase regular no va ser res a prendre's a broma. Amb sort vaig poder pulular pel camp durant la segona (i digna) meitat però a l'arribar a casa, tela! Com per considerar-la zona catastròfica...

A base d'ibuprofenos i de cremes ben gays he anat passant com he pogut els dies. La veritat és que el primer dia em feia bastant mal. Sobretot quan estava aturat en alguna postura (dormint o sentat) i després m'aixecava per caminar una mica. Semblava Robocop, en serio!

Sóc jo. És que he estat musculant...

El pitjor de tot es que si estornudava i tossia, l'esquena em feia mal. I quan anava al lavabo i havia de fer força, un infern! Recordo especialment quan dinant em vaig ennuegar d'allà a tossir com un boig, alhora que, conseqüentment, em feia mal l'esquena. Em recorda, salvant molt les distàncies, una escena de South Park potser massa escatològica per posar-la aquí.

De totes maneres, la molèstia ha anat disminuint al pas dels dies. Avui encara tenia ràfagues i caminava raro després d'estar molta estona assegut, però millor. I he jugat gairebé 35min del partit que teníem avui. Un bon escalfament, i prendre-s'ho amb calma al principi, han evitat mals majors. I ara mateix, mentre escric, no em fa gens de mal. Eureka!

Panacea

El partit ha estat extrany. Jugàvem a les 18h i pels dos equips han arribat la gent a trompicons perquè tenien classes o exàmens. El seu equip era més físic que talent i quan ens hem posat les piles no han tingut res a fer. Ara, quan hem fet el tonto s'han acostat una mica, però mai s'han arribat a posar per davant.

De fet, hem començat 6-0 perquè aquí el servidor ha enxufat dos triples seguits en el primer minut. Llàstima que hagi fallat la tira després. La primera part ha estat extranyíssima i només guanyàvem 25-16 al descans, i gràcies perquè en els últims 10 segons jo he ficat una cistella i en Clayton un triple. I dic extranyíssima perquè els dos equips (sobretot ells) han perdut una quantitat espectacular de boles. És el que té no tenir cap base.

A la segona part ells seguien intentar acostar-se però hem jugat bastant bé, i a falta de 6 ó 7 minuts ens hem anat de 15 i ells han abaixat els braços. Al final, 54-36, i a pels quarts de final! Juguem diumenge per la tarda. Si guanyem, les semis són el mateix diumenge una hora més tard. I si guanyéssim, final el dilluns. Tampoc confiaria en aquesta opció, perquè ara ja va de bo, i els equips que hi ha comencen a ser macos.



Ho faria, però no em ve de gust...

A capítol personal, no esperava fer un partidàs per l'esquena, però tot i fallar bastant, he acabat ficant 16 punts (crec). En la meva línea! El que s'ha cascat algo de bogeria és el noi aquest, el Clayton (ojo que té plana web d'esportista d'institut i vídeo de les millors jugades!). Quin fanomanu! Haurà enxufat entre 20 i 30 fàcil.

I res, aviam diumenge! Així tindré més bàsquet per anar omplint... muaahaahahaha!

3 comentarios:

  1. Buaaaaa!!! Chechu ara ja esteu a res!! Heu de guanyar el torneig i convertir-vos en estrelles universitaries i llabors un amic del teu pare brasileny anomenat Roberto et durà a jugar a Brasil perque et converteixis en el millor futbolista del mon XD (Atenció a lo facil q creu-ho histories XD).

    Bé, ja veig de que anirà el post dilluns però la veritat es que no importa, el tema dels play-off motiva moltiva molt!!

    Parlant de la teva esquena... no fora bo que anessis a un especialista en quan tornis dels USA pq et mirés?? Això només és una idea, eh!!!

    En fi, m'apunto a l'idea de convertir l'ibuprofé en panacea XD

    Una abraçada chechu!! I recorda... I'm on a horse XD

    ResponderEliminar
  2. guapuuuuu!!!!! això ja està...ja ho teniu!!!! :) menudo ekipazo ;)
    volia parlar ahir a la nit amb tu...però no vaig poder...moltes hores d vol, horaris al seu ritme i mal de cap...vaig arribar a lhotel i a dormir!!
    tb volia fer un post ahir a la nit...i aixi t'evitavem a tu fer un...però no va poder ser...lo hemos intentado arreglar esta mañana...jajaja como hemos podido!!!
    Bueno...a veure si akesta nit et trobem!!!
    Que en res ens tens alla!!! :D yujuuu
    molts petonets i continua cuidant l'esquena! ;)

    ResponderEliminar
  3. Dídac no m'agrada la història! Perquè després em deixi tirat a un aeroport?? Passo!

    Sobre l'esquena, no és la primera vegada que em passa (en tots els anys que fa que faig esport) i com el dolor remet, no veig necessari veure a ningú. Igual que quan el tormell.

    Apart, passo de pagar els 250$ de rigor perquè em mirin, facin una radiografia i em diguin que guardi repòs. Si em fes mal durant més dies, ja m'ho pensaria... Però avui estic gairebé al 100%. No hi ha de què preocupar-se, jo ho feia tot una mica pel dramatisme que crea adeptes.

    Marta! Ja vaig veure com va ser instantani. I és normal :D I sobretot no us sentiu obligats, això funciona millor si per la nit tens una estona de relax ;)

    ResponderEliminar