viernes, 5 de febrero de 2010

Day 134: Intramurals league starts

[M'ha sortit un post seriot... Si voleu riure us poseu un monòleg de la Paramount Comedy!]


Sí, nois, sí. Per fi partits de bàsquet amb, aparentment, cara i ulls.

Resulta que avui ha començat la lliga del nostre grup del Intramurals. Amb aquest nom, que imagino que deu voler dir algo com "dentro de estas paredes" es designen les lligues de diferents esports que el gimnàs organitza i que tenen lloc a les seves instal·lacions.

Hi ha de tots els esports imaginables (un dia hauria de parlar dels esports curiosos aquí) però varien segons el trimestre. I com veieu el bàsquet ha començat aquest primer trimestre de l'any (pel bàsquet és igual, però lligues d'altres esports rotllo futbol 11, doncs millor no fer-lo a l'hivern).

Nosaltres juguem a la lliga dels dijous a les 9 de la nit. És un grup de 6 equips i em sembla que els dos primers passen a uns play-offs o alguna història d'aquesta. El que passa és que hi ha la tira d'equips i altres lliguetes (una entre fraternitats, per exemple) i encara costa de creure que els hi doni temps durant la setmana de tirar-ho tot endavant.

El tema està molt ben montat. Les pistes són grans, jugues amb marcador electrònic, hi ha taula, tres àrbitres. Llàstima que es juguen dues parts de 20min a temps corregut, i això passa rapidíssim. A més a més ens regalen una samarreta del color escollit per l'equip. Tot per 55$ per equip.


Vídeo random per no aburrir amb tanta lletra...

L'equip és un de gent amb la que he jugat algunes pachangues. Eren un grup de 3 ó 4 amics, al que se li afegeix un company de pis, y el amic de l'amic i tal, i jo... i som nou. No és un all-star, però hi ha gent que es defensa prou bé, un parell amb molt bona tècnica i un xaval que enxufa que fa por. Jo, modestament diré que estaria entre els millors una mica per l'experiència de jugar tota la vida... encara que no em serveixi massa aquí. És com diferent.

Sigui com sigui, falten pívots per un tubo i ens hem d'apanyar amb un parell d'esprimatxats i fer tots feina dins. Ara, per fora fotem por. Avui sense exagerar un 80% de punts han estat de triples. Clar que els altres han jugat en zona tota l'estona (no molt llestos).

Avui hem jugat amb un equip de sis sense res a destacar. Hem guanyat 40-25 i sense masses problemes. He fotut 2 de 4 en triples. No he tirat de dos ni de lliures... així estava el panorama. Ja està bé per una presa de contacte, encara ens hem de conèixer la manera de jugar, posar una mica d'ordre i tal.

Aish, trobava a faltar partits amb puntuació, canvis, i àrbitres... bueno, oblidava que els àrbitres poden ser l'enemic. Avui no ens feia falta imparcialitat, però ens ha pitat un gordo flipat. Molt de teatre hi posava, però apart del dolent, sobreactuat, exagerat, inútilment gesticulant. Els cops de xiulet que fotia eren excessivament alts, cridava per tot i quan indicava les faltes a la taula es donava unes hòsties els braços... (d'aquelles que sonen com una bofetada amb un lluçot, o una dorada, no sé quin peix fa més mal)

"Number eighteen!!!! Holds!!!! TWO FREE TRHOWS!!!!"

I sobra dir que ha estat bastant fluix.

----------------------------------------
En principi fan fotos d'alguns partits i inclús vídeos. Aviam si encara veurem algo. De totes maneres, si voleu seguir l'evolució (que no cal) podeu entrar aquí. El nostre equip és el Single A Allstars. I no em pregunteu què vol dir, que no l'he posat jo.

Per cert, es rumoreja que fan com una selecció "Allstar" de les lligues aquestes i fan un partit a l'estadi dels Hawks, just després d'un partit seu. Joder com s'ho curren! I no, ni de conya hi ha possibilitats de que hi jugui. Per aquí hi ha molta penya i molt bona.

No us flipeu.

miércoles, 3 de febrero de 2010

Oli Carbonell

Per primer cop desde que vaig comprar una ampolla de dos litres d'oli a un preu mòdic (esperava un atracament a mà armada, amb gent encaputxada, hostatges i negociadors de la policia) just a l'arribar al Setembre, estava a punt de quedar-me sense oli.

Veient el que m'havia durat la quantitat anterior, vaig decidir ser una mica més modest en la següent compra. Mirant els envasos més petits (no els mini, que a vegades venen l'oli en petites ampolletes no massa més gran que les dels remeis capil·lars) em vaig trobar Oli Carbonell. Em va fer gràcia veure un producte tan patri.

A més a més la imatge típica de la dona amb faldilla llarga, mocador sobre les espatlles, flor a la orella i peineta reglamentària ho feia més refotudament espanyol (o vés a saber què, perquè jo pensava que Carbonell serien catalans de tota la vida).

Però va haver una cosa que em va sorprendre, que és l'envàs:

Ehpañó pels quatre costats.

Quan ho miro, en comptes d'anar a fer una truita o a fregir alguna cosa, em dona la sensació de que vaig a:
  • Canviar l'oli del motor de quatre cilindres en V del meu tot terreny. O bé:
  • A realitzar un acte sàdic i piroman, amb l'ajuda inestimable d'un llumí o un zippo. Si pot ser amb algú lligat amb la orella tallada, al son de Stuck In The Middle With You, molt millor.
------------------------------------

Yes I'm stuck in the middle with you,
And I'm wondering what it is I should do,
It's so hard to keep this smile from my face,
Losing control, yeah, I'm all over the place,
Clowns to the left of me, Jokers to the right,
Here I am, stuck in the middle with you.

martes, 2 de febrero de 2010

Suggerències de Google

Pels escèptics:

L'altre dia, el post en el qual era un machembrat d'homenatges a històrics de l'humor com els chanantes, APM, o la segona hora (amb un toc meu sota l'efecte de les drogues dures) buscava un anunci en el que Constantino Romero posava la veu. De fet ho vaig comentar en un "extra".

Era sobre un spray per rentar-se les orelles. I clar el primer que vaig fer és anar a Sant Google i buscar "Constantino Romero cerumen". Sabeu que Google automàticament et suggereix una cerca segons les cerques més fetes i altres estadístiques. Doncs just acabo de posar "Romero" quan veig em surt:


Vaig riure i pensar, quina bajanada. I avui ho he recordat i dic, mira, posa-ho.
Es curiós perquè apareixen uns quants foros en els que la gent comenta que sí, que és gay. També surt una web que diu que és una llegenda urbana. També m'ha sortit el meu propi blog, el post de l'altre dia (això sí que m'ha fet gràcia... ha sortit a la primera plana de resultats).

Al principi pensava que m'hauria de menjar les meves paraules, després he pensat que realment és una llegenda urbana ja que només trobava comentaris típics de gent anònima dient que "sí, yo sé que Constantino Romero es gay". Credibilitat 0. De totes maneres, què en penseu? S'obre el debat.

El tema en qüestió m'ha recordat un post que van posar a una web fa un temps on es feien eco de suggerències de Google bastant curioses. Llàstima que no es vegin... de totes maneres, és AQUÍ. Em va fer especial gràcia aquest:

Cómo aumentar tu coeficient intelectual comiendo niños superdotados.

Un WHAT THE FUCK? en tota regla.

------------------------------------------
Per cert, avui estava veient LOST "en directe" i tremendo quan... bueno millor ho poso de comentari, no vull fotre un spoiler de la hòstia.

lunes, 1 de febrero de 2010

La Penya del Lab

Pasen y conozcan a la gente que conforma el laboratorio, y que lejos de ser un grupo de intereses divergentes, presume de tener un comportamiento parecido al de una gran familia. True story.


Aquesta foto ens la vam fer un dia en que vam anar una festa montada pel Sun Zhi i la seva dona, bastant recent, ja que es van casar aquest nadal a la Xina en una ceremonia preciosa segons vam poder comprovar per les fotos.

D'esquerra a dreta.
  • Elías: panameny, infatigable company de farras y festejos.
  • David: de Granada. Entusiasta i positiu com ell sol.
  • Anna: italiana, dicharachera i ternament infantiloide a vegades, ha trobat aquí un lloc on treballar a gust.
  • Max*: italià també, és com un pare i un osito de peluix a la vegada.
  • Sun Zhi: jefe del lab, xinès. Afable, eficient, i sempre disposat a donar un cop de mà.
  • Al costat d'en Sun Zhi, la seva dona.
  • Josep Miquel*: (Jornet Montaña). Un crack en totes les facetes, inclosa la més difícil, la de persona. Poso els cognoms perquè si algun dia els sentiu per les notícies... ja sabreu qui és.
  • Luisca*: el pisha de Úbeda. Un tío amb molt de món, i amb les idees molt clares. Un grande.
  • Sepideh: la noia iraniana, és una mica el motor anímic del grup, apart de donar un toc exòtic.
  • La dona d'en Pu Wang.
  • Pu Wang: un xinès atípic en aparença i forma de fer, però brillant i efectiu.
  • Brandon: el taiwanés. Increíblement afable i entranyable a més no poder, serà perquè amb les seves ulleres rodones em recorda a Andrés Montes, que en pau descansi.
  • Chechu*: tu deus ser un imbècil, no?
A la foto falta una noia xinesa, l'April, que devia estar fent la foto suposo. Poc diré: sempre la veig treballant i van passar quatre mesos fins que algú va dir que estava casada. Això és discreció!

Aquest és l'equip de La Segona Hora el Broadband Wireless Networking Lab @ Georgia Tech!

Dissabte que ve arriba en Joan Capdevila, el company de la UPC que ve en qualitat de cedit, com jo. Tindrà la seva gràcia veure com li va, i veure-m'hi reflexat en les coses que feia jo a l'arribar el Setembre. Sembla que és ahir! *sospir* Ell completarà l'equip nano, membres del qual som la gent amb l'asterisc.

L'equip nano, així com la Sepideh, l'Anna, el David i algun afegit més estarem Juny i Juliol currant a la UPC. Serà divertit, la veritat és que en tinc bastantes ganes (per aquesta i moltes altres raons!).

Tot això sota la vigilància i supervisió del professor Akyildiz (si us plau lectors, poseu-vos dempeus):

La Publicitat (II)

Segona part, que no sé si tindrà tercera (sempre diuen que no hay dos sin tres però jo no n'estic tant segur) del post sobre la publicitat. Podeu veure el primer AQUÍ.

La veritat és que tenia alguns punts més a tocar que vaig preferir reservar-me perquè el post original no fos un totxo de dimensions bíbliques. Ja sabeu, ja gent que li fa pal llegir un text equivalent a un parell de Bíblies pel matí... i tampoc es plan de posar algo equivalent a un haiku i quedar-me tan panxo. Ni tanto ni tan calvo, nens.

Exemple a l'atzar d'un haiku, que alhora serveix per demostrar que sóc un boig únic, però no l'únic boig del món.

Bueno, que se m'en va l'olla un altre cop, i no estic per àcids avui. Anem "al turrón":

HONESTEDAT BRUTAL

L'altre dia vaig penjar un anunci amb un exemple d'honestedat brutal. Doncs resulta que no és únic ni molts menys. Als típics missatges subtitolats de "fet per professionals en circuit tancat", "dramatització", etc... se n'hi sumen altres que imagino que la llei obliga a posar. És habitual trobar que et diuen que les persones entrevistades per la miraculositat d'un producte són actors, o si no, et posen la data que es va fer la grabació per la promoció.

Quan es tracta d'alcohol, medicaments i d'altres, la cosa va més enllà. Crec que per llei, quan s'anuncia algun medicament, se solen locutar les contraindicacions i precaucions d'ús. I no dic TOTES perquè no ho sé del cert. Però sí que és veritat que més de la meitat de l'anunci sents una veu en off comentant els riscos que té el medicament i que a mi sincerament no m'animen massa. Vegem un exemple:



N'he vist de més bèsties, però aquest és el primer en el que em vaig fixar en el tema aquest. I tampoc me'n recordo dels altres. Només cal que us fixeu que parla de les contraindicacions a partir del segon 28. "No és per tothom, inclou risc d'atacs de cor, angines de pit i altres obstruccions sanguínees. Gent amb historial que ho inclogui, no ho hauria de fer servir... Que si fumes, tararí que te vi... Dones amb segons quin càncer tampoc, i dones embarassades tampoc... I que no protegeix del SIDA i altres ETS." I te l'estan intentant vendre...

Per l'alcohol, el "please drink responsibly" se sent bastant.


ANUNCIS QUE NO TROBARIES A ESPANYA

Almenys habitualment.

Principalment són anuncis relacionats amb advocats. A Espanya com a molt et trobes Legálitas o alguna cosa d'aquestes, molt discret. Aquí, et bombardegen amb anuncis de bufets d'advocats que et solucionen qualsevol problema del món. Ja se sap que aquí és molt important tenir un bon advocat si passa qualsevol cosa, o pots donar-te per fotut.


Sorprenen molt que una gran majoria van enfocats a demandes concretes. Directament.
És del pal:

"Ha treballat en una fàbrica els anys 80 i ara tens [inserte su enfermedad aquí]? És l'indicat per reclamar grans compensacions. Truqui al buffet X, experts en aquest tipus de casos."

És una mica a sac, i no és un cas aïllat.

Una altra varietat que he vist és anuncis d'instituts tècnics, d'algo semblant a la formació professional, o directament algo com CCC. Està plagat. No paro de veure anuncis de pàries de la societat que van estudiar a tal lloc i desde llavors són els putos amos de l'hemisferi nord.


TELEPROMOCIONS I "PATROCINIS"?

Una pràctica molt extesa a Espanya és fer que cada maleït programa estigui patrocinat, cada secció del telenotícies ens la porta amablement un anunciant, etc... Una altra pràctica també molt maca últimament és fer telepromocions. És a dir, que uns actors facin veure que parlen esporàdicament d'un producte i lo molt que els ha agradat, com intentant fer veure que no és un anunci. És una cosa que fa bastanta gràcia.

Aquí, rarament ho veus (gràcies a Déu). Els anuncis són anuncis, i en canals normals en hores normals no trobes "teletiendas" ni telepromocions de les que em referia. Per teletiendas ja tens la tira de canals dedicats a ella. Als noticiaris no hi ha seccions de "patrocini". Ells van directament a publicitat si cal, res de camuflar anuncis. No s'estan per tonteries!

L'únic que he vist del mateix tipus dels "patrocinis" és que certes marques paguen la producció de subtítols (close-captioning, que en diuen) i ho avisen a les pauses d'igual manera que a Espanya diuen que tal marca patrocina tal programa.


...Y LOS TELEÑECOS

No és cap cosa especial de la publicitat a la televisió dels USA. Simplement, em fa gràcia. Sobretot un conjunt d'anuncis de Nike patrocinats per LeBron James i Kobe Bryant versió teleñeca.


Brutal.

------------------------
Ah sí, i una última cosa. Estic fins als collons dels anuncis d'assegurances. Si creieu que a Espanya són molt pesats amb línea directa i demés, aquí fliparíeu. Prooooooou!