Day 141: Anna's Concert

Dimecres.
Després d'un dia gos de feina, encara que mitjanament productiu tant per la investigació com per haver guiat als progenitors a omplir el formulari que demanen per poder entrar als Estats Units (sí, venen a veure'm, i ens marcarem un viatge de putíssima mare), el plan era anar a veure a l'Anna, la noia italiana, a un concert. S'ha de dir que em feia bastanta mandra, però tot sigui pels companys.

L'Anna toca la flauta travessera a l'orquestra simfònica de Georgia Tech. I déu n'hi do quina orquestra. Igual que l'altre cop, feien una actuació conjunta amb la Jazz Ensemble, i es parteixen les dues hores d'escenari que tenen.


Com les dates són propícies, el concert tenia com a temàtica Sant Valentí. Per això, la Jazz Ensemble (piano, guitarres, baix, bateria i secció completa de vent) s'ha dedicat a tocar cançons romàntiques i tal. Menció especial a una anomenada "Perdido": la cantant ho fa de puta mare però sempre fa gràcia sentir a algú dir "puurrrrrdirou" i "sumburerou".

Després d'un interludi de quinze minuts, i una rifa de diferents caixes de bombons, un ós enorme de peluix i entrades per anar a veure la nova peli Valentine's Day, on surten una burrada d'actors estrella (tot sigui dit), l'orquestra estava a punt per actuar.


La primera peça ha estat Sueño de una noche de verano, de Mendelssohn. Segons el llibret, l'overtura inspirada en la comèdia romàntica de Shakespeare.

Després ha sortit el solista invitat, un tal Michael Lu. És d'aqulles xino-americans que dius, "tindrà 15 anys" i probablement estigués acabant la carrera. S'ha posat dret al costat del director d'roquestra, i apa, Concert per a violí nº2, de Henri Wieniawski. Ho ha petat, i a l'acabar i la gent començar a aplaudir, alguns d'han posat drets.

L'home en qüestió

Finalment han tocat Xarazad, un tema composat per Rimsky-Korsakoff i que no sé on he llegit forma part de les "mil i una nits". A l'acabar, tothom dret aplaudint i flors a alguns de la orquestra.

Com no podia ser d'una altra manera, a la sortida ens esperava una sala plena de menjar gratis, i en pro de l'ocasió, havia bombons en forma de cor escampats, galetes en forma de cor, en forma de llavis, QUANT D'AMOR!!! Sobra dir que m'he fotut les botes.

I res, així conclueixo aquest post insuls i que espero que serveixi com a mínim per omplir les primeres hores mortes del dia a aquells que us dediqueu a navegar en comptes de treballar (és broma Marta, no és broma Dídac :D).


Òbviament la orquestra de GT no arriba a aquest nivell, però similar...

------------------
Hosti, estic llegint el panfleto que ens han donat, i el director d'orquestra i trompetista durant lo del Jazz ha tocat pels The Who, per Frank Sinatra, per Aretha Franklin, Ella Fitzgerald. Quin crack!