Royal Hunt - X

Hòstia com passa el temps...

Sembla que va ser ahir quan vaig arribar a Atlanta per primer cop. I que vaig anar al festival ProgPower USA que convenientment es va celebrar una setmana després de que jo arribés.

I que va deixar tants records i fotografies (malauradament moltes d'elles encara me les han d'enviar i sembla que va per llarg...) i tant bon rotllo.

I sembla que va ser ahir quan per fi vaig poder baixar-me l'últim disc de Royal Hunt, banda danesa de heavy diguem... neoclàssic, que ja té uns anys. S'anomena "X", estratègicament posat (tampoc s'han trencat massa el cap) perquè és el seu desè àlbum.


El CD és boníssim i l'escolto cada 3 ó 4 dies.
Doncs va coincidir que una noia que també tenia fotos de llavors i encara no me les havia passat, estava conectada i PER FI me les va passar. Llàstima que només siguessin unes poques. Però considerant que era una de les bandes amb més solera del festival, ja va bé.

Tot el grup, excepte el cantant. Coristas, OU YEAH ;)

Amb Mark Boals, el cantant.

André Andersen, el tecladista i líder del grup.

Us haig de dir que aquesta torre de 1.90m toca els teclats collonudament, i que als seus 50 anys té la energia del xaval que acaba de començar. Després de 10 discos amb la banda, molts altres en solitari i col·laboracions, i més de 20 anys en actiu, va com si res. I humil, que després de tota la puta cua de fans que van soportar, vaig venir jo d'improvist a fer fotos i felicitar-lo, i com si fos el primer.

Capaç de:


Espectaular... Toques això amb un violí i m'ho crec que és d'un tiu del segle XVIII

I res, us haig de dir que poc a poc les idees per postejar van caient una a una, i que a no ser que em passin coses realment interessants o que se m'acudeixin més parides per posar, això perdrà una mica de "fuelle". Què tal si em demaneu que us expliqui alguna cosa concreta, em proposeu algun tema, o algo? No sé nois, imaginació!

Per cert, records, records, d'AIXÒ és del que em venen records.
I encara que poca gent que em llegeix escolti les coses que jo escolto... el disc Paradox (1997) d'aquesta gent són del millor de la història. En serio:

Buenas y metálicas noches.