Days 146-150: Resident Appreciation Week

Aquesta setmana que acaba de passar (de dilluns a divendres) ha estat la "Resident Appreciation Week", que es veu que és típica un cop a l'any als apartaments.

Bàsicament és una setmana on la direcció dels apartaments i els seus empleats preparen certes activitats pels residents, com a forma d'agraïment per deixar-se allotjar per ells. Què amables!

No home no, si la realitat i el desig ocult en tot això és que renovem el contracte per l'any que ve. És tot una maniobra publicitària. Però com estem als Estats Units, doncs hi ha free food.

Cartell anunciant la setmana de marres.

En el cartell podeu veure totes les activitats de la setmana. Per cert, és increíble com escriu una de les noies de recepció. Mataria per tenir una lletra com la que té aquesta dona! Doncs aquest cartell de metre quadrat que estava a totes les plantes et posava al corrent de tota la programació setmanal.

Dilluns: DONUTS!

El dilluns pel matí, ben aviat, esmorzar amb caixes i caixes de donuts de la marca Krispy Kreme, que està prou bé. Com podeu suposar, per les hores que eren, no hi vaig assistir. De fet em vaig adormir i em vaig llevar a les 11 del matí. Però, tal i com suposava, van sobrar un parell de caixes que encara hi eren quan vaig anar cap al laboratori.

De fet vaig marxar sense esmorzar esperant que això passés, i llàstima que no tenia massa gana, perquè n'haguessin caigut més de dos, llavors.

Definitivament haurien de portar donuts més sovint...

Dimarts: Torneig de billar
A la planta G (ground), una mena de subterrani hi ha unes taules de billar i unes màquines recreatives. Aprofitant la infraestructura, van organitzar un torneig de billar. Jo em vaig apuntar amb en Joan per anar a passar l'estona. La parella guanyadora s'emportava 100$!

Foto a l'atzar on surto jo (EGOOOO) i per mostrar que déu n'hi do la gent que va anar al torneig. Pensava que seríem quatre gats (mai subestimis el poder del free food).

Com no, hi havia free food. Ens vam posar bastant les botes a base de aletes de pollastre (realment bones) i patates fregides de bossa. En quant al torneig, érem 14 parelles crec, i nosaltres vam arribar a semifinals. Vam tenir opcions de guanyar la partida de semifinals, però un parell de tirs amb mala sort al final ens van privar de jugar la finalíssima.

Però va estar molt bé, per passar l'estona, menjar de gratis, i conèixer gent. De fet, els nois vam estar parlant amb els nois que vam eliminar a quarts de final. Dos danesos, grandíssima gent! En serio, feia molt temps que algú no em queia tant bé. De fet, els vaig dir de venir a una festa que vam fer divendres i crec que tenim dues adquisicions molt valuoses pel tema festiu. (I Jordi, un apunt: els mola Volbeat! \m/)

Jugant contra els danesos. "Bola ratllada a la cantonada... cap dins!"

Dimecres: galetetes, galetetes
El dia de dimecres no tenia massa secret. Simplement hi havia paquetets de dues galetes a recepció, i te les podies emportar per més tard o el que sigui. Jo me'n vaig esmorzar quatre i berenar quatre.

No eren gran cosa, però s'agraeix.

Amamos a nuestros residentes (si renuevan el contrato, claro)

Dijous: la festa... grossa? ¡Renewal Fiesta!
Dijous es fa l'event que se suposa gran de la setmana. Fan una festa que dura aproximadament 3 hores al lobby. Vaig arribar i vaig estar parlant amb els danesos fins que van arribar els meus companys del laboratori que viuen als apartaments. Hi havia material per fer-se tacos i burritos i begudes fresques. Vaja, que pràcticament vam sopar.

La gràcia d'aquesta festa, i la raó per a que es reuneixi una quantitat bastant gran de gent és que entre tots els assistents (residents, clar) se sorteja una televisió de 37". De fet, si renoves el teu contracte aquella nit, tens el doble de possibilitats de guanyar-la.

Les sobres... la veritat és que la cua per menjar va ser bastant llarga, i vam arrassar.

També sortegen altres coses, com samarretes amb el logo dels apartaments, o atenció, els pitjors premis que mai hagi presenciat sortejar-se: late fees i lost keys. És lo més proper a comodins del monopoly que es pot sortejar. M'explico:

• Si pagues el lloguer més tard del dia 5 de cada mes, et cobren un recàrrec, que crec que són 50$. Això és el late fee. Doncs amb el vale aquest, oh que bé! Pots pagar quan et surti de la minga.
• Si un dia et deixes la clau a casa, sempre pots demanar a recepció que t'obrin. Però si són més de les 18h, et cobren algo com 20$. Doncs amb el val de "lost keys", no et cobren! Si és que són uns sols :D

En resum, que paga el lloguer quan te toca, i intenta no deixar-te les claus (o si te les deixes, truca al teu company de pis home, no siguis burro).

No em va tocar res, i no m'extranya, perquè la manera de fer el sorteig era una vergonya. No dic que fos un sorteig amb malícia, simplement es va fer amb poca traça. Van posar en una safata tot de tires de paper amb els noms dels residents. Van barrejar els papers amb menys gràcia que una persona que no té mans, sinó muñones. Amb raó a un li van tocar dos premis (d'entre més de 150 papers).

El guanyador de la tele amb la jefa i una de les noies de recepció. La cara de felicitat del noi, és... sense comentaris.

Tant bon punt vaig veure que nom'havia tocat la tele vaig marxar, que tenia partit i arribava tard. I no us diré massa més ja que el partit no va tenir massa història. Bueno va, us diré el resultat: vam guanyar 113-13. D'aquí que no tingués història.

Divendres: galetetes (again)
Un altre cop galetes, un altre cop que me'n vaig endrapar unes quantes.

Divendres va culminar amb una de les festes més grans (de bones, no de multitudinàries) que jo recordo, i fins al moment la més memorable aquí a Atlanta. Però ja us la explicaré un altre dia, si em ve de gust.


De fet ara em poso a estudiar que demà tinc progress meeting i no tinc cap ganes de quedar-me en blanc exposant. Que passeu un bon matí de treball dur i sense descans i sent fustigats amb un fuet de set puntes (els que ho llegiu fent el cafè), i una bona tarda/nit als que ho llegiu ja havent estat fustigats.