Days 143-145: All Star Weekend

No sé si algú recordarà quan va començar la temporada regular de la NBA, com de content n'estava de poder veure partits de la NBA amb regularitat, en horaris decents, mentre sopava, per exemple.

I que el més aprop a una hora decent era quan veia partits divendres a les 18.00h pel canal+ en obert.

Doncs bé, un costum que durant anys no diré que era una constant, però sí havia fet vàries vegades, era veure els millors trossos del cap de setmana de les estrelles EN DIRECTE. Sí, d'adolescent havia aguantat fins altes hores de la matinada per veure el concurs d'esmaixades o trossos del partit de les estrelles.

Ara em sento una mica nostàlgic! Recordo com vaig veure en directe el concurs d'esmaixades de l'any 2000, considerat el millor en moltíssim de temps, amb Vince Carter i Tracy McGrady, quan encara jugaven els dos als Raptors. Devia tenir 14 anys i una son de la parríssima.


El del colze és una bestialitat...
Hostia, i parlant de colzes. Aquell mateix any, el bo de Jason Williams va fer això:


Montes i Daimiel, es troben a faltar... (Hosti, Lamar Odom per allà)

I un llarg etcètera. Aquest any, he pogut veure tranquilament tot el cap de setmana de les estrelles, fent una birra, a una hora normal! Potser perd la màgia d'aguantar fins altes hores per a una cosa única, però vaja, no em queixaré per poder dormir les hores reglamentàries.

Divendres van fer vàries coses noves i al final el típic partit de rookies contra jugadors de segon any. No va estar malament, però esperava més espectacle, més bromes... no sé, als novatos encara els falta aprendre el que és l'espectacle. A més l'ambient semblava fred i ja us comentaré més tard perquè.

Va jugar Marc Gasol, i bé, treballant i fent feina, i defensant (cosa que no es veu gaire durant aquest cap de setmana). Va ser curiós quan van tenir a Pau Gasol comentant durant l'últim tram del partit. Va ser curiós sentir-lo parlar tota l'estona en anglès, i van tenir el detall d'entrevistar al seu germà a la banqueta quan ell hi era perquè sentís tot el que tenia que dir d'ell. Molt maco.

Dissabte havia de tenir més gràcia, ja que es fa el concurs de triples, de mates, d'habilitats, de tir, etc... Vaig aprofitar per intentar reunir alguna gent i començar a beure mentre ho vèiem per anar després de festa. Va ser un petit fracàs d'assistència tot i que després el trío maravillas ens vam pegar una bona farra.

En quant als concursos, una mica aburrit tot plegat. Ja us dic, l'ambient desangelat, molta patxorra per part de tothom... Els concursos de tir i d'habilitats em són bastant igual. Però els de triples i mates no: el de triples va estar prou bé, tothom bastant encertat, encara que al final no va tenir massa emoció perquè va guanyar el que va tirar primer (Paul Pierce) i els altres dos finalistes ja van arribar a l'últim carro sense possibilitats. Així que normalet.

Però la decepció va ser el concurs de mates. Es comenta que dels pitjors de la història. La primera ronda va ser una basura, amb mates que els veus de millors en partits normals. Y para ejemplo un botón:


Que consti que no sóc massa aficionat a la parafernàlia que monten alguns per fer un mate, però hòstia que és un concurs de mates, no pots fer qualsevol parida que faries en una roda d'entrades i quedar-te tan panxo. I lo greu és que van haver uns quants així. Després va haver alguns de bon nivell però que no era escandalós i un parell o tres de bons. I Nate Robinson va guanyar sense fer res de l'altre món: el que passa és que ell fa 1.75m i portava a les cheerleaders dels Dallas Cowboys.


Vaja, que no va estar tan malament! Però n'he vist de molt millors.

El partit de les estrelles, el diumenge, no podia fallar. Va ser molt entretingut durant les tres hores i pico que va durar la broma, entre actuacions i tota la pesca. Tot i baixes importants, l'estol d'estrelles era impresionant i l'espectacle, segur. Una bona manera de passar un diumenge nit, tranquil fent una cerveseta i mirant bàsquet d'alt standing.

A més a més el final va ser bastant ajustat i emocionant, però sense prórroga. Em va fer gràcia quan van veure que estaven a punt d'anar a la prórroga, com van treure la dada de que l'última vegada que hi va haver prórroga va ser a Atlanta, el 2003.


El bo de Jordan, en el seu últim AllStar, amb 40 anys, fot un tir a la prórroga per guanyar el partit. Sense despentinar-se!

Ah sí, se m'oblidava. Que a mi em semblés que l'ambient els dos primers dies era desangelat i poc animat era perquè es feia l'AllStar al nou estadi dels Dallas Cowboys. Aquesta bestialitat ha costat 1.300 milions de dòlars, cobert i amb capacitat per més de 100.000 espectadors. Però és tan enorme, que calia molta més animació per donar la sensació de plenitud d'altres estadis. Quan la gent cridava i tot se sentia eco, com si estigués buit... no sé...

Ara bé, han batut el récord Guiness de gent mirant en un estadi un partit de bàsquet: el diumenge hi havia 108.713 persones veient el partit a l'estadi. Una burrada!! A més a més té la pantalla en alta definició més gran del món: 48x21.6 metres de pantallot! JODER QUE SÓN MÉS DE 1000 METRES QUADRATS!!


El que dubtava de que als USA tot és a lo gran, ara ja m'explicarà si encara hi dubta.