Oli Carbonell

Per primer cop desde que vaig comprar una ampolla de dos litres d'oli a un preu mòdic (esperava un atracament a mà armada, amb gent encaputxada, hostatges i negociadors de la policia) just a l'arribar al Setembre, estava a punt de quedar-me sense oli.

Veient el que m'havia durat la quantitat anterior, vaig decidir ser una mica més modest en la següent compra. Mirant els envasos més petits (no els mini, que a vegades venen l'oli en petites ampolletes no massa més gran que les dels remeis capil·lars) em vaig trobar Oli Carbonell. Em va fer gràcia veure un producte tan patri.

A més a més la imatge típica de la dona amb faldilla llarga, mocador sobre les espatlles, flor a la orella i peineta reglamentària ho feia més refotudament espanyol (o vés a saber què, perquè jo pensava que Carbonell serien catalans de tota la vida).

Però va haver una cosa que em va sorprendre, que és l'envàs:

Ehpañó pels quatre costats.

Quan ho miro, en comptes d'anar a fer una truita o a fregir alguna cosa, em dona la sensació de que vaig a:

• Canviar l'oli del motor de quatre cilindres en V del meu tot terreny. O bé:
• A realitzar un acte sàdic i piroman, amb l'ajuda inestimable d'un llumí o un zippo. Si pot ser amb algú lligat amb la orella tallada, al son de Stuck In The Middle With You, molt millor.
  

------------------------------------

Yes I'm stuck in the middle with you,
And I'm wondering what it is I should do,
It's so hard to keep this smile from my face,
Losing control, yeah, I'm all over the place,
Clowns to the left of me, Jokers to the right,
Here I am, stuck in the middle with you.