Day 8: PP USA X Friday

Divendres.

Tot i exhaust del dia anterior, pel matí vaig anar al laboratori a quarts d'una. M'havien d'entregar la clau que obre els calaixos i armariets del meu cubicle, i vaig poder comprovar que ja em funcionava l'accés a la planta amb la BuzzCard. Perfecte, perquè abans havia de trucar a qui fos perquè m'obrís. En principi havíem de tenir meeting de seguiment amb el professor (els del NanoGroup, que ara som quatre), però el group de Cognitive Radio també havia de reunir-se amb ell, i els va tocar a ells primer. Per tant en Josep Miquel em va dir que ja me'n podia anar si volia, que lo nostre ho deixarien per un altre dia (ho hem fet avui dimarts, però no ho explicaré aquí, òbviament).

Doncs cap a caseta, a dinar força que s'havien d'agafar energies, i a les 4 me n'anava cap al Center Stage. La tàctiva va ser la mateixa que anteriorment, arribes a poc que comenci el primer grup, t'estalvies la cua, i cap a dins directament (el dia anterior havia hagut d'anar a taquilla amb un comprovant, DNI i la tarjeta amb la que vaig comprar les entrades per Internet per a que me les donessin). A l'entrada hi havia a recepció, un home donant bosses. Era una bossa de benvinguda amb: un llibret amb entrevistes a tots els grups, un doble CD de mostres de diferents grups del gènere, que prometen; flyers, i alguna que altra parida. Per dintre també havia gent repartint demos del seu grup o el que sigui, així que la bossa va anar en augment.

De seguida vaig entrar per veure CAGE. Són un grup americà amb un heavy barreja entre clàssic i power, cantant amb el qual havíem estat parlant el dia anterior a l'hora de tancar (i jo sense enterar-me). El grup a mi "ni fu ni fa", així que me'l vaig veure sentat, i a l'acabar vaig localitzar al Brandon i al grup de Houston al lobby. Vam decidir anar a veure la part del mercadillo. Realment era per apassionats del CD: hi havia 5 o 6 paradetes a reventar de CDs, amb molt bones ofertes... no és d'extranyar que la mitjana de diners que es van deixar els col·legues fos d'entre 100 i 200 pavos en total. També hi havia òbviament DVDs, posters, i samarretes. A aquella hora estava bastant a petar perquè CAGE estava a la paradeta regalant posters i firmant autògrafs. Vam decidir tornar quan hi hagués més calma.


Ja estava a punt de començar MINDFLOW, de Brasil. És un dels grups que va entrar a última hora perquè al grup que havia de tocar en aquella franja els van denegar el visat, i me n'alegrava perquè els segueixo i em molen. Però em van decebre una mica en directe. Tenen caràcter i m'agrada el seu estil de progressive, però els faltava clímax a les seves cançons. Portaves molta esperant algo que no arribava. Però vaja, no està malament per un trío així de jove. Amb el guitarra vaig poder fer-me una foto l'endemà.


Després tocaven DIABLO SWING ORCHESTRA, però vam decidir anar a mirar les botigues ara amb més tranquilitat. Em vaig pillar un parell de poster dobles gratis per l'habitació. Després vam anar a menjar. Com que el menjar allà dins era un caos (i vist la gana que havíem passat el dia anterior), vam decidir caminar 5min i vam acabar a un mexicà portat per un xilè. Autèntic perquè vaig poder demanar en castellà i tal. Em vaig fotre un wrap de verdures, amb molt de formatge i salses; era com a la carta, la base eren les verdures i t'anaven ficant els extres que volies. Tot amb amanida. Es veu que li vam caure bé a l'amo que, que no ens va cobrar la beguda (2$, no era massa, ja que si vas reomplint ho amortitzes, però vaja, s'agraeix).


Vam tornar a temps per veure SABATON. Vam seure i el Brandon em diu "are you coming?" i jo pensant que anaven a una sessió d'autògrafs, vaig preferir quedar-me. Però es veu que van anar a al cotxe a donar-li al drinking. Més tard sabreu com ho vaig averiguar. SABATON són també power metal, cosa que no em feia molt el pes, però la veritat és que no era massa convencional i va ser divertidíssim. Les cançons eren animades, el cantant anava fent broma amb els altres del grup, donant-los patades i els altres perseguint-lo, el tiu fent poses i animant al públic... Fent el capullo se li van trencar els pantalons per la zona escrotal, se'n va adonar, ho va anunciar i va seguir com si res.


Després torno a donar una volta, em trobo fugaçment amb la resta i vaig a veure ROYAL HUNT, sol una altra vegada. A aquests els tenia moltes ganes: fa temps els escoltava però els vaig ratllar només havent escoltat dos cds. Però es que vaig escoltar els que no havia, i per motiu del festival els havia redescobert, i m'encanten. A més el cantant el coneixo d'altres grups (Mark Boals) i també m'encanta. Total, que ells van clavar el show. Llàstima d'algun problema amb el so, i jo contentíssim. Més tard em vaig poder fer una foto amb el cantant, i l'endemà, de casualitat, em vaig trobar a la sessió d'autògrafs sense cua, el qual vaig aprofitar per fer-me una foto amb tota la banda (coristes incloses) i amb el líder i tecladista, 2m de danès esprimatxat.


Vaig tornar a la botiga aviam si trobava als altres. I sí. El Javier estava revolucionat, vam anar a fer unes birres i tal, i vaig veure poc a poc que anava com una cuba. Els altres dos imagino que estan més acostumats, o no havien begut tant; perquè el que s'esdevenia és de película.

Tot es remonta al 16 de Juliol. ANDRÉ MATOS havia de ser cap de cartell. Però apareix la notícia de que li han denegat el visat a aquesta i a tres bandes més (una de les quals ja havia esmentat abans). La organització ja havia decidit qui reemplaçaria el lloc. CRIMSON GLORY, grup del qual no havia sentit a parlar mai, amb 4 cds desde 1983 fins al 1999... Vaig llegir aquell dia que ho feien per commemorar la mort del vocalista original del grup, Midnight, que va tenir lloc el 8 de Juliol. I a mida que passaven els dies anaven anunciant que seria una nit especial etc...
Doncs joder si ho va ser! Llàstima que en Javier s'ho perdés, de la taja es trobava malament i va marxar abans de que comencés. Es va endarrerir tot una mica, no sé si expressament (per començar de mitjanit) o simplement per organitzar-ho tot. L'entrada va ser fulgurant, van tocar quatre cançons seguides, van parar un moment. El bateria va decidir tirar una de les baquetes, i a que no endivineu que la va agafar? Mireu si no el post que vaig posar aquell dia!


Parón de dos minuts... i festival. Van tocar 14 cançons més, cada una cantada per dos vocalistes invitats (que van anar repetint, canviant parelles) fins a formar la "friolera" de 15 nous implicats. Cançons inoblidables, dúos magnífics, màgia. Abans del bis, van posar un vídeo del cantant desaparegut interpretant una de les balades del grup. Juro que vaig veure gent plorar... i vaig entendre perquè es considera un grup dels clàssics encara que sigui per un parell de discos. Final de festa amb 6 o 7 vocalistes cantant la última cançó. Van ser més de dues hores.


Just després van posar un vídeo bastant currat on desvelaven els grups que tocaran l'any que ve. A mi no em va agradar massa, perquè tiren més pel power que pel prog, que és lo meu; però vaja, que hi havia gent embogint a la pista... Abans de marxar, em vaig agenciar una samarreta exclusiva del festival del grup FATES WARNING.

I res, cap a casa. DONCS NO. Com aquests, per variar, tenien gana, doncs vam anar a un lloc que van trobar buscant el McDonald's el dia anterior. Es diu iHop (i no, no és de Apple, JA JA JA). És un bar, diga-li, 24h, bastant café americano de temps passats. Fan esmorzars del plan beicon ous i pancakes, fan crêpes, entrepans bastant pepinos, i lo típic de la beguda que te la van omplint, tu només paga el got. Joder si no es van riure els cabrons quan vaig fer fotos de la carta i tal, dient que a Espanya no tenim coses d'aquest pal. Jo vaig demanar uns pancakes "estilo NY" i té d'aquest dolç (que no em va agradar gaire, tot sigui dit), tot en racions enormes. De fet, del pancake em devia menjar menys d'una tercera part. I com es veu que no els agrada desperdiciar el menjar, gustosament em van donar una caixa per emportar-m'ho. Ja tenia berenar, o postre, o el que sigui, per un parell de dies.

Randy i Brandon || Mario i servidor || El meu pancakazo

Ara sí. Em van deixar a casa que serien més de les 4 de la matinada, i a sobar, que el dia següent seria inclús millor que l'anterior, almenys musicalment pel meu gust personal.