Day 195: Night over New York

Diumenge a la nit... moment per fer l'entrada del blog amb la que alguns començaran la setmana. És un bon refresc per superar els 30º i pico de xafogor que sofrim avui, que demà es convertirà en la mateixa calor però amb tormentes de les que fan por (tant que surten avisos d'inundacions per la tele) o el tedi de redactar text científic. Vamos allá, no?

Dimarts, 6 d'Abril. Últim dia sencer a la gran manzana.


Calia enllestir les últimes compres tan personals com per la família. Tant que la meva mare moria per anar a Chinatown amb promeses de rellotges i bolsos bonitos y balatos. En previsió de que allò no tindria res d'interès turístic ni cultural, i sabent que ells ja s'espavilaven (els xinos d'allà parlen menys anglès que ells) jo vaig decidir agafar un camí paral·lel i fer la meva.


Vaig dirigir-me de pet a la botiga de la NBA on havia localitzat un parell de samarretes. Me les vaig provar i comprar i vaig tornar cap al sud, al SoHo, zona que em va semblar res de l'altre món i plena de botigues barates o per joves. No en va hi havia una botiga Volcom, marca de la qual em venia de gust comprar-me roba, i millor a Nova York, així la tindria ja de record.

Em vaig comprar una samarreta amb un dibuix de l'skyline de Nova York, molt guapa. Un polo i una camisa van completar la compra, no gens barata però tampoc cara veient com està el dòlar i com solen ser els preus d'aquestes marques per Barcelona. De regal em van donar una gorra verda molt de rapero, però ja se sap que al caball no li miris la dentadura. Segons sé ha acabat com a souvenir per algú de Barcelona.

Amb una mica de pressa vaig arribar a l'hotel a deixar les compres. Havíem quedat allà a les dues per dinar i seguir amb el turisme. Vam dinar a l'habitació, un cop més menjar comprat del pseudojaponès que tant ens va agradar. Mentrestant escoltàvem l'exhibició de Messi al Camp Nou contra l'Arsenal. Llàstima que no s'hagi completat la gesta, veurem com queda al lliga, ja que està vist que el Madrid segueix amb la flor al cul.

Després ens vam dirigir al sud en busca de l'estàtua de la Llibertat. Malauradament, els senyors dels ferrys ja havien plegat i només vam poder fer una foto de beeeeen lluny. Va sortir la proposta de llevar-nos el dia següent ben aviat pel matí i fer-ho. No teníem fe ni res! Per fer el recorregut dels ferries amb calma i veure l'estàtua t'hauries d'estar unes quantes hores i l'endemà, el que seria temps, no ens sobraria.


Total que vam redissenyar la ruta i vam pujar pel cantó est de Manhattan, fins a just abans del pont de Brooklyn. No vam arribar a l'altura del pont, però vam poder fer alguna foto de l'altra riba, just abans d'endinsar-nos en el laberint de gratacels, per Wall Street.


No ens va costar massa estona arribar fins als edificis dels bancs, i la borsa de Wall Street. Estava tot bastant exempt de vida, i encara que volíem entrar, no vam preguntar perquè les forces de l'ordre no semblaven molt per la labor. Just al costat teníem l'església de Trinity i alguns cosa més amb el mateix nom, probablement.


El dia començava a fosquejar així que havíem d'anar en busca del pla principal. Aquell mateix dia havia comprat i imprès entrades anticipades per l'Empire State Building. Vam agafar un dels múltiples metros que ens anaven bé i vam pujar fins l'altura de l'esmentat edifici, refent un camí a peu que feia dos dies havia estat infernal i que ara vam disfrutar al no haver gairebé peatons. De fet, les vacances de Setmana Santa acabaven així que la majoria de turistes ja eren a casona.


Vam entrar a l'Empire, jo tot confiat amb les meves entrades pensant que gairebé no faríem cua. Ingenu de mi! Hi ha tres cues, de seguretat, de compra d'entrades i d'esperar per entrar al mirador. Doncs l'entrada anticipada només et lliura de la de comprar entrades, òbviament. Pots pagar un dineral per lliurar-te de la cua d'espera per entrar al mirador, però no val la pena.

Així doncs, la de seguretat la vam passar ràpid, la de bitllets ens les vam saltar, però la d'espera era tremenda. Jo ni m'imagino la tortura que ha de ser quan l'edifici estigui ple, perquè el dispositiu de cordills que hi ha muntat per fer cua és immens, i allà hi caben milers de persones fent cua, diria jo. Apart, quan sembla que ja estàs, et fan girar una cantonada i fer més cua. Pujar un ascensor i fer més cua per esperar l'altre, etc.


I ja us dic, vam ser molt afortunats de potser esperar 40min màxim. Però val la pena... surts al mirador (en el nostre cas de la planta 86, gran número) i és brutal. Com som llestos vam anar de nit, i és espectacular tota la ciutat il·luminada, tots els racons plens de vida per la nit. Sobretot impacta la zona de Times Square lo fortament il·luminada que està, com si allà algú s'estigués convertint en Superguerrer desprenent energia (digueu-me friki, però és el símil més adequat que he trobat).


Després de fer les quatre cantonades i algunes fotos per aquí i per allà, vam baixar a sopar, que em moria de gana. Vam menjar en un pseudoitalià fast food una mica de pizza i vam marxar ràpid cap a Times Square. És una plaça que de dia està molt bé, però home, de nit li dóna mil voltes! Tots els anuncis i les llums brillants li donen vida, i quina vida, a tota aquella extensió. Vam mirar les últimes botigues que es podien mirar i vam tornar en metro cap a l'hotel.


A l'hotel ens vam dedicar a començar a fer les maletes, a apurar l'enginy per posar la fletxa en un lloc sa i estalvi, i a apretar roba i demés per encabir les desenes de records i regals, que com a bons turistes, havíem aplegat al llarg de tota l'estada.

I no massa més, el turisme havia tocat al seu fi pel que al viatge respectava, sense haver arribat al límit del desmai, racionalitzant les forces, i a sobre amb els deures gairebé fets per l'endemà no haver d'anar a corre-cuita i amb escarafalls.


A mi també m'esperava la meva ració d'acció l'endemà, havia de reposar forces.