Experiment sociològic II

O també titolat: "Pueden llamarme Dídac, pueden llamarme alma cándida, pueden llamarme experimento sociológico".

Em va semblar que en el comentari sobre el blog, d'ahir, em vas intentar fer un recordatori de la raó per la qual posteges cada dia una llista de dedicatòries. Ara hi caic! Vaig pensar que seria divertit no nombrar-te cap cop en vàries setmanes per veure com te'n sorties del toll, o més aviat pantà, en el que t'havies ficat.

S'ha de dir que la teva biblioteca del YouTube és digna d'admiració. Has conseguit treure tres o quatre vídeos cada dia sense quasi parpellejar. Com veus avui la menció a la teva persona avui és extensa i et lliures, doncs, de la dedicatòria. Si de cas seré jo qui penji vídeos.

-----------------
Des que vaig vendre la televisió els àpats no són el mateix. Però com tinc un portàtil, me'n porto el menjar a l'habitació i em poso qualsevol cosa per dinar. Com que de "la segona hora" només en fan un al dia, m'ha aficionat també a La Competència. Parlem de ràdio, eh!


En concret hi ha una secció que es diu "RACull de premsa", que repassen l'actualitat dels diaris imitant a en Justo Molinero, amb tota la gràcia dels anuncis, del "gitaneo". Apart de tota la gràcia que això pugui tenir, la música de fons és impagable. En serio, al principi em passava desaparcebuda, però arriba un moment que és impossible. La palma se l'emporta aquest mega-hit:


La tornada és totalment impagable. "Mis macarrones caldosos, son los que hago señores, etc..." i totes els ingredients que li posa. Té un aire retro, felicutre, una combinació mortal. En serio escolteu també la secció del programa que us he dit, no podreu evitar la risilla quan entri la tornada.

Però no acabaria aquí. Diguem que aquesta cançó és la més normal que posen. Les altres són, com ells diuen, canción taleguera, o algo així, en referència al talego. No sé nois, però tenen una gràcia, un salero, uns temes de drogues molt divertits.

Yo vengo de la isla de la isla del Japón, de fumarme 4 porros que mi novia me invitó (x2)
La grifa es una cosa que te pone ciego, te ve la pestañí te lleva pal talego (x2)
Dame chocolate que me ponga bien, estando yo entre rejas "me acordé a la vez?" (x2)
Talego talego, qué dolor (x2)
En una discoteca de Lloret de Mar vino una niña guapa y me invitó a fumar (x2)
Me puse tan ciego que no veía na, vino la pestañí y me volvió a pillar (x2)
Talego talego, qué dolor (x4)

Nota: pestañí = poli.
Amics, us invito a que busqueu altres cançons que també apareixen. Hi ha perles maques, maques.

I apa, prou. Ja teniu algo que fer avui.

-----------------------
Ja t'he citat i he posat vídeos al YouTube, Dídac. Ara et toca a tu fer la meva feina. Et proposo que un dia facis tu el post, que no siguin vídeos i apa. Que sigui algo que t'hagi passat, una història, alguna curiositat, dissertacions sobre els sexes dels àngels, teories de física quàntica, plagi del plagi de "lo que me saca de mis casillas", o qualsevol cosa que se't passi pel cap i tingui més de dos paràgrafs.

Proposo votació entre els habituals: Marta, pares, i ¿...? Sé que algun més llegirà, i per favor demano que s'afegeixi al referéndum i que aporti una prova d'identitat (Dídac no val anar firmant en nom d'altres per lliurar-te).

Et dono ja mateix privilegis per postejar, ets lliure. Si la gent vota que sí, ja saps que fer. Jo et recomano que ho facis un dia de nit en que l'endemà sigui laborable, la gent t'ho agrairà. I mira, ja posats, quan marxi a Miami, que no estaré molt pel blog, ja em perdonareu.



I res, em poso a estudiar una miqueta que potser demà ens reunim amb el professor. Que tingueu un maco dia de curro!

-----
EXTRA: posarem un tercer vídeo de YouTube, vull estar a l'altura. Bastant random.


Guanyador d'un concurs d'il·lusions òptiques d'aquest any