Ganguíssimes

[En el que el autor, aunque su objetivo sea hacerles partícipes de los chollacos últimamente conseguidos, acaba realizando un post un tanto aleccionador. Y en el que considera, no obstante, que si alguien aprende algo, bienvenido sea]

Tot i que diguem que no tinc cap necessitat de racanejar amb els diners, que tinc aquesta sort de disposar de beques, tenir diners estalviats i uns pares que sempre estan allà recolzant anímica i econòmicament, etc... penso que amb una mica de criteri un es pot estalviar molts diners.

Així doncs, criteri = petit o mitjà estalvi.

Aquí entraria els diners que s'estalvia un al super. Al Publix (el supermercat que regento) i crec que en general aquí als Estats Units, els encanta fer ofertes, donar cupons de descompte, fer promocions, etc... Setmanalment van canviant, i si tens una mica de vista, t'estalvies entre un 10% i un 25% del preu en teoria original. O també pots anar al Walmart a comprar a granel, però tampoc cal.

Ara bé, per trobar gangues ja s'ha de tenir sort (llei nº1), o estar en el lloc indicat en el moment indicat (llei nº2), i sobretot tenir paciència. El "ya llegará" (llei nº3), combinat amb pàgines web com slickdeals, o dealighted (gran joc de paraules) es bastant efectiu.

1. La Torradora: abans de nadals, amb una mica de mono consumista, pensava que podia comprar per la casa, i una torradora no era algo car i podia ser útil. Buscant i mirant, per 15$ me'n podia pillar una de senzilla. Però vaig pensar, "no tinc cap pressa, ja sortirà una oferta bona" . I tan oferta! Els serbis del laboratori se'n tornaven a Barcelona i es desfeien de tot el seu material, a repartir entre els que ens quedem. Vaig tenir la sort de ser dels primers en revisar el que em podia ser útil, abans de que algú me la pogués treure. ZASCA! Torradora per la cara.


2. El miracle dels calçotets: sí, senyores i senyors, dada prescindible, però anava curt de calçotets. Un dia vam anar a un centre comercial anomenat Lenox i vam anar a Macy's (una mena de ElCorteInglés) que tenen de tot i a bon preu. Després d'estar una bona estona buscant on coi era la roba interior (com als ElCorteInglés) va ser una mica decepcionant el resultat. Però mira, em vaig pillar un parell de boxers per 14.95$ (oh! quina gran oferta, passes a ser el nou gurú dels chollos!). Espereu home, que acabi!

Vaig a pagar, passo la targeta (que això es fa molt aquí, tu passes la targeta i poses el teu PIN i tal. Miro que posa "check that the amount is correct: 3.23$" (comprovi que l'import és el correcte: 3.23$). Un bon cuitadà, i un bon americà, haguessin avisat de que aquest no era el preu; però jo sóc espanyol (per la part de la picaresca i la siesta) i català (pel tema de ser una mica ranci amb els diners) així que vaig acceptar i cap a casa. Ara que hi penso, hauria d'haver posat com a llei nº4 que s'ha de ser una mica caradura.

Doncs res, m'havien sortit els calçotets pel mòdic preu de 1.615$ la unitat. En Josep Miquel va dir que era una estratagema de la caixera per lligar... el pròxim cop que no faci algo que m'animi a sortir corrents com si estigués cometent un robatori.

M'encanta lo de "estalvis totals: 11.99$"

3. Drum set: la joia de la corona, per la tira de temps que portava esperant fer-ne servir un, i per la sensació de ser un privilegiat, d'un petit i selecte grup de gent que coneixia el chollo i que en va treure profit. Passejant per slickdeals vaig veure que en alguns centres comercials de la cadena K-mart venien la bateria per jugar al "rock band" per 6.99$. És per consola, però amb algun chanchullo es pot fer servir a l'ordinador. Era ara o mai.

Vaig buscar el més proper i vaig enganyar a en Josep Miquel perquè m'hi portés amb el cotxe. Estava nerviós perquè la gent comentava que no en tots els establiments ho havien trobat, o que estava esgotat o alguna història. A més a més, en altres el preu no estava ni marcat així que passava una mica desaparcebut.

Entrem i no trobem la secció de vídeojocs, així que començo a decepcionar-me una mica. Finalment ho trobem, i BINGO! allà estava justament la bateria que buscava, la que se suposa està en oferta. Miro el preu, 139$? Ah no, està a sota però és un article diferent. Miro i no hi ha cap etiqueta. Així que demano a una dependenta que faci un price check. Ho mira, fot una cara d'extranyada, ens mira, i ens diu "six ninety-nine". ZAS, EN TODA LA BOCA! Us juro que la cara que va posar la dona va ser per enmarcar-la.


Em pregunta si m'ho emporto, i em ric i li dic que clar que sí. Sospitosament, em diu que m'ho porta a caixa... li diu a una companya que revisi el preu, i efectivament, un altre cop 6.99$. Aquesta també va flipar bastant... Pago i marxo també amb aquesta sensació d'estar estafant a la gent, i escoltant de fons com les caixeres comenten la puta ganga en que s'ha convertit la bateria aquesta.

I res més, ja està a caseta desde fa una setmana gairebé, montada i operativa amb infinitat de cançons per jugar. Em sento, un cop més, com un nen petit amb la joguina. Llàstima que em surti car emportàrmela a Barcelona :D


I res més, es pot dir que les primeres setmanes del nou any aquí a Atlanta m'han deparat agradables sorpreses. Clar que el karma és implacable i per equilibrar la balança van posposar un dels concerts al que havia d'anar, i em van tornar els diners. Lo dolent és que les tases que apliquen per la venta d'entrades no ho tornen, i en aquest cas eren casi 10$. Sento que m'han estripat un bitllet de 10 a la meva puta cara.

Sigui com sigui, si res d'això que us he explicat funciona, sempre us quedarà Hong Kong. Acabo de comprar un cable d'audio per 0.99$ per eBay. Clar que tardarà un parell de setmanes en arribar...

Però ja sabeu, la clau és la paciència.