L'endormiscat retorn

Deixo aquest petit post per deixar constància de que he tornat a la vida atlantina. Vaig arribar el divendres, a dures penes, i he tingut un cap de setmana ple d'emocions i bastant atrafegat tot i no fer res de l'altre món.

Com sempre, m'agradarà explaiar-me sobre tot el que ha envoltat la meva arribada i els dies posteriors, però ho faré un altre dia. Sento decepcionar als fans incondicionals, però és millor així, creieu-me.

Encara que costi de creure, són les 22:30 i m'entra la son, així que passo de relatar i fotre parrafades. El que sí que és veritat és que avui diumenge m'he llevat abans de les 9 del matí sense tenir cap obligació, cosa que no passava desde que era un enano i em llevaba per veure dibuixos tot el matí, a l'hora que inexplicablement se'm congelaven els peus. Eren altres temps.

Diran que és del jet lag, però s'ha d'aprofitar per fer bondat i establir uns horaris decents per poder anar al laboratori de bon matí sense patir narcolepsia induïda. Així que amb el vostre permís me n'aniré a sobar.

Intentaré que aquesta etapa desmenteixi els tòpics que comenten que "la segundas partes... nunca fueron buenas". L'inici ha estat, si menys no, mogut i variat: esperes, velades de metall, changements sustantiels, una forta depressió del mercuri, etc... Els mantindrem informats.