Atlanta passada per aigua

Avui per primer cop he notat el jetlag, espero que ho tingueu en compte a l'hora de valorar el blog... (ya empiezan las excusas)

Primer dia que ens despertem a Atlanta, i què hem de fer? Aprofitar al màxim per fer turisme de bon matí?? NOOO!! Que ningú s'equivoqui. A Atlanta com a molts llocs, el món es paralitza si hi ha un partit important de futbol i si a més estàs fent turisme amb dos homes... ja saps el que toca.

Doncs si... així vam començar, anant al Taco Mac. És un bar molt americà, ple de pantalles enormes per veure tot tipus d'esports. Eiii i que consti que jo encantada eh, sempre he pensat que unes birres i una mica d'esport amb bona companyia són una gran opció!!


Arribem al bar, preguntem si ens podran posar el partit i una cambrera molt amable (no sé si era per guanyarse la propina, simplement pel seu caràcter agradable o per que es volia quedar amb algún dels meus heavys ¬¬) s'ho curra com la que més i ens posa el partit en alta definició i a la pantalla més gran del local.

Bueno suposo que ara els meus compis de viatge farien una gran crònica del partit, voldrien que jo parlés de com patien per poder veure al Madrid eliminat (qué lástima otra vez que no pasan ni a cuartos). I que comentés també que jugava el Lyon i que teníem a un seguidor al costat cridant YESSS per cada gol del seu equip (Manchester, que feien en algunes altres teles), etc... Però què voleu? Prou feina tenia jo per triar una cervesa i per aconseguir menjar-me el meu burrito de pollastre amb arròs, i uns "nachos", com per estar pendent del partit!!

Lo primero es lo primero, y con la comida no se juega.

Aquesta va ser la guanyadora. Bueno, en realitat em vaig limitar a dir... "Jordi, cuando sepas la que quieres, ¡¡pide dos!!"

Després de dinar, celebrar el resultat del partit i fer un Cheesecake de postre vam marxar d'allà per començar amb el turisme.

Decidim anar cap a Five Points. És el centre i on està pràcticament tot: l'Aquarium (el més gran del món), la CNN, la Coca-Cola, el Philips Arena... TOT!! Voliem aprofitar la tarde i visitar-ho tot com uns campions...

Però quina és la nostra sorpresa? Arribem a l'Aquarium i no trobem res de cua (mmmm sospitós). Preguntem i ens diuen que tanquen a les 17h. La Coca-Cola també estava tancada (nuestro gozo en un pozo!) i a la CNN ja ni ho vam intentar perquè sabíem que correríem la mateixa sort. I per si no era prou mala pata... plovia i els cotxes no tenien cap mirament. Així és normal acabar com vaig acabar!

Nota del jefe: querido conductor... patada en los cojones.

Estava tan contenta d'estar per fi a Atlanta que no m'importava anar tota xopa i que tot estigués tancat, ja tornaríem un altre dia pel matí i ho veuriem tot... o no? I què millor per treure'ns les penes? Doncs va... anem cap a casa i pensem on anar a sopar!!

El Jefe tenia clar on ens portaria així que vam reclutar al Joan (company de laboratori) i vinga tots cap a Rocky Mountain, tot un encert!! La birra, barata (si us plau que ningú pensi que tinc un problema amb la beguda, però l'alcohol és car en aquest país i és un factor important i s'ha de tenir en compte el fet que et posin gerres de 2 litres per 5$). I si a més et diuen que es menja molt bé i que allà treballa una gran promesa del Heavy, qui posaria pegues a aquest pla?!

I per cert, vaig menjar unes de les millors Meatballs que he provat mai, amb formatge fos per sobre... ESPECTACULARS! Només dir que la cambrera va venir diferents vegades a retirar els plats i el que havia quedat, i ens hi vam negar... "Espera un moment que al final ens ho acabarem!!" Això si, no va quedar res a la taula... Quin parell, quina manera de menjar!


I per acabar el dia, què millor que anar a casa a jugar una estoneta amb la bateria i fer uns rons (ala...otra vez la bebida como protagonista!!). No va haver temps per massa més, el dia següent havia de ser profitós... sí, ara en serio!

Fins aquí doncs el segon dia a Atlanta. Us deixo un video... això és tocar la bateria i la resta són tonteries.


Segona part || Tercera part