Day 167: El comptador puja

Dimarts passat va ser un gran dia.

I es podria resumir en que el comptador de visites in situ va pujar. Volent dir això que algú em va venir a visitar... i a hores d'ara ja sabreu perfectament qui són. Sí senyor, els bons d'en Jordi i la Marta em van venir a veure després d'un apassionant (segons ells) viatge a Nova York.

Sobra dir que em feia una il·lusió tremenda i que tenia unes ganes enormes de veure'ls i ensenyar-los la ciutat on visc i tot (poc, per bo o dolent) que ens ofereix.

Després d'uns dies amb migdies per sobre dels 20º, i amb un sol espatarrant, sembla que aquest parell portaven núvols i aquest amenaçaven amb pluja, però a mi poc m'importava!

Però com tot no pot ser perfecte, tenia restes del mal d'esquena d'anterior dies, que no tardarien en reaparèixer, però poc m'importava! Després d'un matí poc productiu al laboratori, i de demanar-li permís al professor per anar de viatge d'aquí dues setmanes, a quarts de tres vaig agafar el metro per anar-los a buscar a l'aeroport.

Marta & Marta

El seu vol va arribar amb mitja hora d'antelació però vaig ser-hi a temps. Ells estaven cansats del viatge a Nova York així que no calia forçar la màquina. Vam anar a casa a deixar les maletes i montar on dormiríem i tot. Abans que comencés a ploure a bots i barrals com estava pronosticat, i aprofitant la llum del dia que quedava, vaig decidir que els ensenyaria el campus (a la postre la única activitat a l'aire lliure de la setmana).

Així doncs vam estar tota la tarda voltant i jo intentant fardar de campus, com si tot això fos meu. Vam fer fotos i ens vam posar al dia de les nostres respectives vides. Tornant, vam comprar algo per cuinar a casa (no sabeu com em van agrair no menjar fast food i fer algo casolà, encara que fos algo tan burd com "pasta i carn").

Jordi, trolley que te trolley...

Seguint amb la tònica de relax, abans de sopar vam demanar els pals i les boles i vam anar al soterrani a jugar al billar. Un cop ens vam cansar, vam pujar al pis a sopar. Després, ens vam quedar a casa fent birres, mirant fotos i jugant amb la bateria (alguns amb més traça que d'altres... eh Jordi, "sin acritud") i no molt més tard de la mitjanit vam anar a dormir.

Jo estava la mar de content, ja que els propers dies es presentaven molt bé: el professor acabava de marxar de viatge així que podia dedicar-me als visitants completament, i el company de pis estava de vacances, per tant, podia fer servir la seva habitació per acomodar-nos també. Llàstima de que s'havia anunciat pluja per tots i cadascun dels dies que estarien aquí.

De totes maneres, tenia pensades bastantes coses indoor per fer-les amb el Jordi i la Marta... però com corresponen als dies següents, ja ho anirem explicant. De moment, el trailer en forma de successives fotos:

Segon dia: pitcher de birra a 5$, i per acompanyar, un ¿pica-pica?

Tercer dia: entre hores també mengem...

Tercer dia: Bypass coronario...

Quart dia: All you can eat...

Sí, ho heu endevinat. Som uns gordos.
I ben orgullosos.