March Madness

Diu la dita que:

De marzo a la mitad, la golondrina viene y el tordo se va.

Certament, un refrany enigmàtic... Voldrà dir que a partir de mitjans de març tota la merda marxarà i només et passaran coses bones? No caerá esa breva... No perquè no m'hagin passat o hagin de passar coses bones, ni perquè la primera quinzena fos un tordo (més aviat diria que ha estat molt bona).

No vol dir això, perquè un "tordo" per molt extrany que em soni, és un ocell. I aquest refrany, com la majoria relacionats amb els mesos de l'any, es refereix al temps. Suposo que com la primera comença en aquesta època, els ocells de climes freds i lletjos marxen i venen els ocells primaverals i tal.

Ja veieu com he omplert dos paràgrafs escrivint amb el mismísimo culo, d'un tema que probablement no interessi a ningú, però que potser us farà certa gràcia perque apareixen les paraules "merda", "tordo", "culo" (acabada d'afegir). I tot això per intentar posar una mica de dissertació cultural... Tampoc m'ho posen fàcil quan a la wikipedia la primera definició de "tordo" és:

Fisiología [editar]

En castilla "pedo"

(tirarse un tordo)

Tot i que jo juraria que en argot vol dir "merda". Ah, espera, sí que surt, al wiktionary (en castellà traduït no gaire encertadament com a wikcionario) darrere l'acepció d'advocat (no comentaré aquest:

Hez fecal, cagada.

• Uso: Coloquial, vulgar.
• Ámbito: España
• Ejemplo: Fui al baño y eché un buen tordo en el inodoro.

M'encanta l'exemplificació de paraules vulgars a mode de diccionari seriós.

---------------------------------------------
Prou de marranades, crec que m'he excedit en l'introducció cultural del mes de març. Potser us preguntareu el perquè d'aquest títol (bogeria de març). Té una raó real i principal que justifica la segona. M'explico:

Fa poc van acabar les lligues regulars universitàries de bàsquet als Estats Units, de l'anomenada NCAA. Al llarg i ample del país, hi ha diferents conferències segons el territori (està clar, no faràs viatjar gent de Florida a l'estat de Washington (que no la ciutat) que està l'altra punta del país per jugar partits universitaris, que aquesta gent ha d'estudiar! En són unes 12.


A l'acabar la lliga regular fan un còmput extrany i es monten unes mega-eliminatòries, amb 64 equips. I en dues setmanes, es juga tot aquest campeonat, amb diferents seus, horari quasi ininterrumput, retransmès per la televisió pública i per Internet. Realment és una bogeria, pel seguiment de tot el país i l'atenció que atreu.

A l'ESPN fan programes especials, hi ha concursos de "bracketology" on es tracta de pronosticar tots els creuaments fins la final, i apostes derivades. Es formen debats sobre les sorpreses, sobre els jugadors destacats (futuribles NBA en molts casos) i no es parla d'altra cosa. L'afició és tal, que al puticlub que hi ha de camí al laboratori (parlant finament, realment és un club d'streptease) s'ha convertit temporalment en un restaurant esportiu com si fos un Taco Mac o un Hooters qualsevol: les noies baixen de l'escenari i es posen roba per servir begudes, mentre tu t'atiborres al buffet lliure i mires els partits per la tira de teles que hi ha muntades.


Segur que esperàveu fotos de les ties de hooters, però en canvi, posaré la predicció que van emetre a la ESPN del president Obama, un gran enamorat del bàsquet (és ex-jugador). Atenció que ocurrents amb el nom: Barack-etology.

En menys d'una setmana es juguen dues eliminatòries i s'arriba a vuitens de final (ells n'hi diuen sweet 16). Georgia Tech va passar ronda però va quedar fora de la sweet 16, llàstima. Vaig veure els dos partits per la tele i no ho fan malament, però em segueix semblant un basquet molt físic i bastant burd. Ara en quatre dies arriben a la Final Four, la gent es gastarà millonades per veure els partits en directe, i l'afició dels campions es farà palles amb el seu equip (com la que últimament alguns es foten amb en Messi. Eh! I no són maricons por ello).


---------------------------------------------
En el meu cas personal, la bogeria del Març no va per aquí, de totes maneres. Era simplement una excusa per posar el títol, enllaçar i parlar una mica de bàsquet i de curiositats i costums d'aquí.

El tema de la bogeria es ve a referir a que durant aquest temps de Març no he tingut temps per a la rutina. Els motius han estat varis: he treballat més del costum en alguns compassos, hem fet activitats diferents, m'han vingut a visitar dos persones molt especials, i ara tenim a sobre l'Spring Break.

Spring Break, és una setmana i pico de vacances que totes les universitats deixen per aquestes èpoques. Unes abans, unes després. La imatge típica que s'acaba veient a Espanya sobre això són rius de gent anant al sud en busca de calor, platja, festa sense aturador, alcohol, i noies en bikini. Bogeria en estat pur: i la MTV retransmetent programes en directe.

Aquest vídeo és molt retro i no massa explícit sexualment, però us en feu una idea. Si no, busqueu "spring break" al youtube.
El cas és que a Georgia Tech aquestes vacances va començar divendres passat i durarà tota aquesta setmana. Això ha provocat que molta gent marxi: molts dels amics amb qui quedem i sortim han emigrat, ja sigui a Los Ángeles, a San Francisco, a Barcelona, a Nova York i un llarg etcètera.

Això unit a que el professor està de viatge (per feina, no malpenseu), ha fet que el laboratori estigui més buit que de costum. La rutina ha deixat pas a dormir fins les mil (i no us enganyaré: és perquè ara estic currant bastant per les nits i em sento orgullós), anar a córrer després de dinar si fa bo, que n'ha fet (i molt) algun que altre dia, etc... i en general no trepitjar el laboratori si no és necessari.

El lab.

Sí, sí. Si encara us esteu fregant els ulls davant la frase "estic currant bastant" no patiu, que té explicació. La bogeria del març culminarà en un gran viatge: els meus pares (puedo saludar en-desder-plató? Hola Mama!) arriben passat demà, estem aquí tres dies i ens embarcarem en un tour que passarà per: Las Vegas - Gran Cañón - Washington - Nova York. I no donaré més detalls, perquè quan el viatge succeeixi, en donaré tants i tan variats que no podreu assimilar-los! Així que chitón!


I res més. Bona nit, i visca la bogeria!