New York s'acaba...però encara queda EEUU per dies

Ja tornem a estar aquí!! Bon dia o bona nit (ja no sé ni quin dia és avui ni quina hora! Maldita diferencia horaria!!)

Farà uns dies vam començar a apropiar-nos del blog i explicar cosetes del nostre viatge, l'hem tingut una mica abandonat, no ho negaré, però ja estem aquí i encara que sigui des de Barcelona o Mataró acabarem la nostra crònica per terres llunyanes.

Avui em penso carregar els dos últims dies a New York de cop (porque yo lo valgo) així que per feina.

Quart dia (diumenge)
Ens va tocar matinar. Voliem anar a Harlem a escoltar una missa i una mica de Gospel (sembla que a l'Església tenen el costum de matinar per fer misses i no els importa si els turistes estem cansats del dia anterior o no).

Com uns valents (tot i les recomanacions de no fer-ho) vam agafar el metro i cap a Harlem. La primera Església on vam veure que entraven senyores molt mudades ens va servir i ens hi vam quedar. Vam estar allà com hora i mitja, vam escoltar els sermons, els cants del cor i vam veure l'implicació de tots els feligresos. Vam decidir marxar perque ens esperava Central Park. Ho sento però no tenim cap foto, no ens va semblar apropiat fer-les...

Una petita volta pel Harlem i cap a l'altre punta de la ciutat, l'Edifici Dakota, l'estrella de Lenon i el Parc ens esperaven. Després de la foto de rigor a l'edifici on viu la Sra. de Lennon i on s'han grabat moltes pelis era el moment de disfrutar d'un dels parcs més grans i coneguts. Vam estar un parell d'horetes ben maques voltant (uns més que d'altres!)

Volia integrarme al parc, i com millor que descansant sota un arbre

Després d'unes quantes fotos va arribar el moment de sortir de Central Park i anar cap a Times Square. Hi ha uns punts, els TKTS, on es poden comprar entrades pels musicals de Broadway a un 50% i com que aquella mateixa nit hi volíem anar, tocava fer cua per intentar comprar entrades. I sí, senyors... ho vam aconseguir, aquella mateixa nit: CHICAGO!!

Quin dia! Comencem amb Gospel i acabem amb un musical... i quin musical, va ser espectacular. Recomanació pels propers viatgers... no deixeu d'anar!!


Cinquè dia (uff i quin dia!)
Us havia comentat abans que em carregaria dos dies de cop, el que no us imaginareu és el perquè.

Comencem el cinquè i últim dia a New York. Com que ho havíem vist gairebé tot el que teniem marcat, vam decidir agafar el metro i anar cap a Queens a veure el barri. Fins aquí tot bé... fins que a la Marta no se li acut res millor que trobar-se malament i estar a punt de desmaiar-se. Al mateix Times Square va ser (no em direu que no té la seva gràcia). Tot ple de gent i jo tirada pel terra (Jordi me lo perdonarás??!!)

Així que com us podeu imaginar, el que havia de ser un últim dia inobidable per New York ho va ser, però no com pensavem. Vaig aconseguir enganyar al Jordi perque em deixés descansar a l'hotel i ell marxés. A la tarda ens esperava el que acabaria sent un dels millors partits que he vist mai, (vale també és el primer partit de la NBA que veig en directe) així que jo em vaig estar recuperant. Fins a les 18:00, que ja tenia al meu compi de viatge a casa, tot a punt per anar al Madison.

El nostre cor estava dividit: jugaven els Knicks contra els Hawks d'Atlanta. En un principi anava una mica amb la sensació de "guanyi qui guanyi, estaré contenta". Fins que vam veure com es viu allà un autèntic partit de la NBA. Als dos minuts estava decidit... Let's go Knicks!!!

Que empiece el espectáculo

No cal que us expliqui res més... estic segura que tots heu vist el partit. Bueno per si de cas m'allargaré una mica...

El partit va començar, els Knicks anaven per davant al marcador. Ara potser no sóc molt objectiva però cada cop que Sergio Rodriguez estava al camp els Knicks "ho petaven" jejeje vull dir la diferència al marcador es notava una mica més. El canari sortia del camp i allà estaven els Hawks fent-nos patir.

Que els americans saben fer de tot un espectacle és innegable. Vam estar tranquilament dues hores al Madison i el temps se'm va passar volant. Càmares amb l'afició ballant en els descans, cheerleaders, famosos presents... no tens temps per l'avorriment.

Però per espectacle...el final del partit. Vaig fer un video tot i que no es veu molt bé aquí el teniu:


Últims segons: Knicks 99 - 98 Hawks. Els Knicks perden la pilota, Atlanta ataca tira a cistella i "chapa"! Però el rebot els afavoreix, tornen a tirar i...DINS!!! En un moment la confusió es va apoderar del pavelló... mentre uns celebraven i altres protestaven. Era dins de temps i els Knicks perdien, o era fora de temps i la "chapa" havia estat providencial? Doncs després de revisar la jugada, els àrbitres van anul·lar la cistella i els Knicks guanyaven! Tothom va embogir un altre cop igual que havien enmudit uns minuts abans. INCREÍBLE!

I com que sóc conscient de les limitacions del meu video i de que segurament no ha quedat res en clar... aquí va un altre (és la mateixa jugada... qui ho diria!!)


Aquí acaben els nostres 5 dies a New York, ha sigut un gran viatge, però encara queda la millor part.

Fins aviat i molts petonets,
Marta