Unes vacances acaben i altres comencen

Bueno, fidels seguidors del blog, suposo que tots sabeu ja que tenim al Jefe gaudint del seu Spring Break, així que he volgut tenir un detall amb ell i acabar d'explicar jo els nostres últims dies a Atlanta. He pensat, "deixa que disfruti de la familia, ni que sigui el primer dia i després ja t'ho cobraràs insistint constantment per que actualitzi mentre fa turisme" ;)

Qué paradojas!!! Yo acabo hoy con nuestras vacaciones y él empieza las suyas.

Ens havíem quedat amb el Heavy agafant un taxi per anar al Motel de carretera. A les 11 del matí havia de deixar l'habitació i venir cap a casa. Jo, que vaig estar tota la nit esperant la seva perduda per saber que tot estava bé, no vaig poder dormir fins les tantes. Pel matí, em vaig despertar a l'hora aproximada que havia d'arribar...i no hi era... i què vaig fer? Doncs tornar-me'n a dormir una estoneta més (qui diu estoneta diu un parell d'horetes ben maques). No cal que pregunteu què feia la "Marmota": és coneguda la seva facilitat per dormir!!

Escoltem sorolls...
- Chechu, pots anar tu a mirar si truquen a la porta? Crec que ja ha tornat el teu company de pis i em fa vergonya sortir?
[Nota aclaratòria del jefe: potser no recordeu que el meu company de pis tenia el seu Spring Break aquella setmana, i va arribar aquella matinada que el Jordi dormia a l'hotel]

-No hi ha ningú! Encara no ha arribat el Jordi. Tranquila, haurà parat a esmorzar abans de venir.

-Vale, doncs a dormir una estoneta més

Tornem a escoltar sorolls...aquest cop era el company de pis parlant amistosament amb el Jordi, que portava rato esperant a que algú li obrís la porta. Ups!!

Ens reunim al menjador, saludem al Jeremie, al Jordi i estem una estoneta parlant.
Crec que no vam fer res d'especial en tot el dia... Bueno sí, mentre el Jordi feia una siesta (no oblidem que va haver de matinar) el Chechu i jo vam anar a una botigueta que ja havíem vist el primer dia i d'on tenia un "xec-regal" pel meu aniversari. Em vaig comprar dues samarretes super molones i una taça pels meus nesquicks. El Chechu va aprofitar l'ocasió i l'oferta de "segona samarreta a meitat de preu" i es va comprar una també (Envidioso!!!!).

Vaig estar a res de comprar-la, però vaig pensar que no seria fàcil ficar-la a la maleta...

Tornem ràpidament cap a casa. Ens esperava tota la colla per anar a veure el partit de Hockey. Érem un grupet ben maco i numerós... 24 amics que havia enganyat el Jefe per a poder treure les entrades a millor preu!

"Ei Marta, vas bien escoltada!! Seguro que nadie se mete contigo!!"

Agafem el metro (o MARTA), arribem al Philips Arena i sort que està tot comunicat i no havíem ni de sortir pràcticament al carrer perque... quina manera de ploure! Esperem una estoneta a que arribin els que falten i vinga tots cap a dins!!

Primera parada... a buscar la pulsera del "Todo incluido". Per ser grup teníem les entrades a millor preu i tot el menjar i beguda que volguèssim (excepte birra): nachos con queso, hot dogs, palomitas, esos lacitos típicos que no sé como se llaman [Jefe...edita y pon tú el nombre --Jefe says: Pretzels! De res :D], refrescos... vaja que vam berenar i sopar a l'hora! Menudo movimiento constante de mandíbulas!

El partit de Hockey va estar molt bé, tot i que el nostre equip va perdre. Vam veure com s'empotraven els jugadors contra els vidres protectors, com unes noies en calcetes sortien constantment a treure el gel desfet (con el frío que hacía allí y las pobres muchachas casi desnudas). L'única queixa és que no vam arribar a veure cap baralla, res de sang! Ante todo juego limpio y deportividad. Cachis!!!!


Un parell de sorpreses durant el partit...mirem a una de les pantalles que penjaven del sostre i on sortien els noms dels grups i el públic i què ens trobem: Marta i Jordi and friends!! Us semblarà una parida, però a mi personalment em va fer moooooolta il.lusió.

L'altre sorpresa (que va fer més gràcia a tots els acompanyants...) no cal explicacions, simplement mireu la foto:


Acaba el partit i tots cap a casa. De camí al metro s'escoltaven comentaris com "anem de farra?" "anem a fer unes birres" , "Lo que diga Elías...". Arribem a la nostra parada, dos minuts de debat i ale... uns quants van marxar a fer unes birres (el Jordi es va animar i va marxar amb ells). Jo m'estimava més anar a casa a plorar per la depressió de que ja s'acabava la nostra visita a Atlanta ;) i ja posats a fer una birra amb el meu friki . (Vale... fer una birra o tirar-la per damunt del sofà)

I de l'últim dia, què dir? Donar-li les gràcies al Josep Miquel per acompanyar-nos a l'aeroport amb cotxe i sobretot a tu, feo, per aquest cinc dies inoblidables. GRÀCIES!!

Ara et toca a tu estar de vacances, però pensa en els teus seguidors i en el teu blog.
PETONETS!!!
Marta

-----------------------------
Com a jefe només volia afegir una cosa sense fer cap comentari més que crec que tots opinarem que el millor moment del partit va ser aquest: