Key West

Deixeu que us relati un dels millors plans que es poden formular, quan les circumstàncies són propícies, és clar.

Situem-nos. Estic a Fort Lauderdale, visitant a un amic del bàsquet de fa uns anys. Ell està allà fent pràctiques per ser pilot. Assisteix a una autoescola d'aviació, i pot fer pràctiques ja sense instructor. Escull un aeroport que li agradi i s'hi va, a fer hores de vol.

Em va proposar fer servir hores de pràctiques per portar-me a mi i a una parella a Key West. Fent el camí llarg, Key West estava a una hora i mitja d'avioneta de l'aeroport on ell ha de sortir, el Fort Lauderdale Executive. Key West és una illa caribenya bastant turística que se situa al punt més al sud de Florida. En certs punts de la petita illa, estàs a menys de 100km de Cuba.



Així que a les 8:30 ja erem a l'aeroport llestos per prendre aire, i jo fet una mà de nervis. Ja sabeu de la meva aprensió innata a volar i aquest tipus de sensacions "fortes". No parlem llavors d'una avioneta per quatre passatgers, conduïda per un colega!


Però res, vam pujar-nos-hi, prendre aire, i els nervis van desaparèixer. Anàvem seguint la costa, passant primer per Miami amb tots els edificis a primera línia de mar, les petites illes interiors amb cases i iots presumptament de famosos, etc... Poc a poc arribes al final de la península, i el mar s'apodera del paisatge, donant pas a illes més grans o més petites.


Anant una mica per sota dels núvols té gràcia veure la sombra que aquests projecten sobre les illes i les barques, com alguns núvols sembla que vagin a menjar-se les illes deixant-les en l'absoluta foscor. I en general, molt de color, que el temps acompanyava i feia un sol de justícia.

Horitzó invisible...

Vam arribar a l'aeroport de Key West, parant a la zona no comercial, on podíem prendre un cafè a la zona per pilots. D'allà vam llogar unes bicicletes i havent d'esperar una mica, va venir un cotxe a recollir-nos, que ens va portar a la botiga de lloguer i ens van donar una a cadascú a 10$ per cap.

No esperava una bici de competició, però sí que el manillar fos més maco, no una mena de mega-manillar de latin king. I collons, sense frens a les mans. Com creieu que s'ha de frenar? Pedalant enrere! Si ja sóc poc hàbil amb les bicis per defecte, imagineu si em canvien una cosa tan bàsica. Perque el que em va costar arrancar va ser antològic, ja que imagineu: jo sempre em posava el pedal dret a l'altura per poder arrancar. Com ho fas si no pots tirar el pedal enrere a la posició que vols?

Moments verano azul

Per sort, poc a poc li vaig agafar el truc, i el meu amic i jo vam donar una bonica volta per la illa. Vam passar per davant d'un far/museu, de la casa/museu de Hemingway, etc... També hi havia per allà un bar famós per ser on Hemingway anava. Però com he dit altres vegades, estàvem més de guiris playeros que de turistes.

L'ambient és caribeny de república bananera una mica. Arbres de colors, cases de fusta també de diferents colors, palmeres per tot arreu... Em va encantar, anàvem en bici i m'hagués agradat fer fotos de tot, però la meva habilitat al volant ja us he dit que és limitada.


Després vam anar a la platja. S'ha de dir que la estampa és genial, amb el sol, la sorra blanca i l'aigua turquesa i cristal·lina. Però trepitjar sorra a l'aigua era missió difícil, ja que estava tot cobert o de pedres o d'algues d'aquestes que fan "asquito" al tacte. I la sorra és tan fina, que fa una mena de pel·lícula de fang i també fa una mica de cosa caminar-hi! Aixi que potser no vam escollir la platja adequada. Ara, per prendre el sol, genial.


Vam reunir-nos amb la dita parella i vam anar a dinar. El noi ens va portar a un restaurant que diu que és la mateixa merda que pots menjar a qualsevol lloc de la illa, però està en un moll al costat de l'aigua i que té la seva gràcia. Vam dinar bastant bé, sota la sombra d'un parasol (per sort) veient els vaixells i les motos d'aigua passar.

Començava a fer-se tard, així que vam decidir donar una altra volta per la illa, i anar a fer l'últim bany. Finalment, la parella es va empenyar en anar a un establiment a comprar Key Lime Pie, una mena de pastís fet amb limes especials del lloc. Com que no sabien on queia, vam anar preguntant i una mica donant la volta. Total, per al final deixar-se el pastís al tornar les bicis, un cas!


El retorn de les bicis va ser també bastant èpic, perque ens vam perdre i vam estar donant voltes bastanta estona. Anava una mica desnodrit així que se'm va fer una mica pesat... i para colmo de males vaig perdre la cadena de la bicis per la qual em van clavar 25$. No els culpo, així és com realment guanyen la pasta, però joder, ja els val.

Vam agafar l'avioneta un altre cop a les set de la tarda. Val a dir que ja no hi havia nervis possibles: jo estava destruït i vaig acabar dormint-me els primers deu minuts. Després ja vaig intentar fruïr del paisatge i tal. Per tornar vam tallar per terra per fer el camí una mica més curt, intentant esquivar les tormentes.

Cortinilla...

El dia ens va regalar imatges impagables, com la posta de sol tallada per una cortina d'aigua producte d'un ruixat. O veure extensions enormes de terreny que conformen el parc natural dels Everglades. O veure com el copilot li ensenyava al pilot a encarar l'avioneta a la pista d'aterratge sense veure més enllà del seu parabrises.

Per sort, al treure el mapa del parabrises, que tapava la visibilitat, l'avioneta estava quasi perfectament alineada amb la pista, i vam aterrar perfecte. La part d'aquí fins que vaig a dormir no té massa història... jo tenia mal de cap i estava cruixit i l'endemà m'havia de llevar a les 6 per anar a pillar el vol que em tornaria a Atlanta.



Creieu que vam anar de festa? Jo crec que no.