Vida i miracles d'una catalana al Maresme

He tingut una idea, no sé que us semblarà, però com comentavem que havíem de buscar estrategies per al "NO TANCAMENT DEL BLOG" m'he dit a mi mateixa, Marta prorroga un dia més la vida del blog, fes tu una actualització. Potser creo tendencia i cada dia va actualitzant algú.

I com avui el xikitin o jefe o la criatura (com més us agradi) està de sopar i segurament no ens alegrarà el cafè de demà...aquí em teniu. Disposada a explicar una mica de la meva vida jijijiji
No sé com m'ho faig, però sempre em passen coses, així que compartiré amb vosaltres el que era ( i és...no em posaré negativa) una alegria que m'està portant algún mal de cap.

Em remonto al dia d'abans de que aterrès per fi l'Americà. Sempre que he necessitat utilitzar el cotxe he tingut la sort d'anar a casa dels papis i agafar-ho (fins ara només tenia moto).
Doncs fa uns dies els meus pares van decidir canviar-se el cotxe i ... qui heredaria el viejuno del clio?? SÍ!!! JO MATEIXA!!! Vale, és un cotxe vell, sense direcció assistida (faig uns braços cada cop que he d'aparcar) ni aire acondicionat, però jo estava encantada amb l'idea de tenir cotxe!

Bueno doncs dilluns vaig a recollir el meu cotxe i li comento al xikitin que si necessita que el vagi a buscar a l'aeroport o per la tarde o en qualsevol moment podia comptar amb mi i amb el clio.
Dit i fet, dimarts a la tarde quedem per anar a fer unes birres amb el Heavy abans del seu concert i baixo a Barcelona amb el cotxe. El deixem una estoneta a Marina i quan tots dos entren al concert jo torno al cotxe ...OHHH!! SORPRESA!!! Algú l'havia obert, s'havia endut la meva ràdio (que amb els anys que tenia no crec ni que la poguèssin vendre) i la motxilla de la criatura (amb les seves claus, ulleres, roba...vaja que tenia més valor la motxilla que la ràdio)
Fins aquí dius...això li pot passar a qualsevol, ha sigut mala sort. No passa res! Esperaré a que el xikitin es compri ulleres noves per tenir la factura i anar a fer la denuncia (a veure si el seguro ens dona algo i podem pagar les ulleres!) (Per cert, pares de la criatura, vaig estar a punt de pujar a saludar-vos aquella mateixa nit, però he de confesar que em feia una mica de vergonya, era tard i anímicament estava una mica "depre" per això del robatori...no m'ho tingueu en compte)

Passa el cap de setmana i cap problema amb el clio. Jo contenta de tenir aquí a la criatura, de fer una festa sorpresa. Tot anava bé...fins avui!! Vaig amb la Uma pel carrer per anar a jugar amb ella al parc i que em trobo...un vidre del clio trencat!! No s'han pogut portar res ( ja ho van fer feia 3 dies jejeje) de fet no sé com...però m'he trobat uns texans del xikitin al clio (que estic segura que l'altre dia no hi eren) i fins aquí la meva aventura amb el cotxe!! Quan tingui la denuncia feta, les ulleres pagades, la radio nova posada i sàpiga com han arribat els texans al cotxe...us ho explicaré!!!

Espero que mis historias no hayan aburrido a los lectores!!
P.D.: Amb el ritme que porto, el proper dia em trobo això:



P.D.2: No penseu que tenia el cotxe aparcat a qualsevol lloc. El tenia al costat de casa. I visc en una zona de carrers peatonals, al mateix centre de Mataró!!! En fin...

Bon dia a tots!!!