Day 33: U2 + Muse

Amb graaaaaaaaaan retard arriba aquesta crònica (que ho serà molt menys, ja que l'alzheimer no perdona, i ja fa gairebé un més d'això) sobre el concert que vam anar a veure.

Recordo que les entrades ens van costar no gaire més de 30$. És aquesta la raó per la qual hi vaig anar. Crec que anar a un concert de tal calibre s'ha de fer, però mai ho hagués fet sobre les condicions infra-humanes que la gent soporta: acampant o fent nit al ras per aconseguir entrades o un bon lloc a pista... o pagant un ull de la cara. Les entrades van d'aquests 30 i poc a més de 2.000$ per una entrada VIP amb meet and greet amb la banda i tal.

De totes maneres, us imagineu que per aquest preu, el que es diu "vista privilegiada" no vam tenir, precisament.

La idea d'anar va venir d'en Luisca, que li havien comentat la gent del grup d'espanyols que estem als apartaments (gent que s'apunta a un bombardeig). Al final érem el grupet aquest i una noia mexicana i una noia veneçolana. Vam quedar a l'apartament d'en Luisca per fer unes cerveses abans de marxar.

La penya (a falta de Marco) desde el nostre gran emplaçament... véase, últimes files del pavelló.

Quan vam ser tots, i entrats en matèria, vam anar desfilant. Vam agafar el MARTA (crec que era el meu primer cop). Cap al centre, i després transbord per anar cap a l'oest, a la parada que està entre els dos pavellons (el Phillips Arena i el Georgia Dome). Sobra dir que el metro anava a reventar, i hi havia empleats a tot arreu dirigint a la gent, indicant, etc... Perquè si no això podia ser un caos absolut.

Només sortir de la parada et trobes a certes portes del Georgia Dome. Sortosament, la nostra "porta" estava aprop. Però era això, la porta. Perquè després has d'anar pujant per infinitud de rampes... i després de gairebé 15min (no exagero) vam arribar al nostre seient. Per a que us feu una idea de la privilegiada visió, prop de la nostra secció hi havia servei de lloguer de binocles (a un preu abusiu). Una altra referència seria dir que estavem a unes poques files del final de tot del pavelló (veure la foto anterior).

A part d'això, estàvem a la part de darrere del famós escenari-aranya 360º del tour dels U2. Així que els músics estaven la majoria del temps tocant per la gent de l'altra banda. Ens havíem de conformar doncs amb el que es veiés a la pantalla gegant.

Sí, vèiem tot el cul de l'aranya. Fixeu-vos on està tota la gent. La quantitat de gent davant-darrere és proporcional a l'estona la qual Bono cantarà "en los susodichos"

Tot plegat sembla una merda, però vaja, jo ja sabia que no veuria als U2 d'aprop ni de conya. La pantalla gegant era també 360º i es podia seguir perfectament l'actuació. Si volies veure com es movien de veritat, doncs havies de fer un acte de fe i imaginar-te que aquell punt llunyà que es mou serà Bono.

Bon exemple: veig la cara de Bono a la pantalla, però no et sabria dir exactament quin és a l'escenari.

Així doncs, poc després d'arribar va sortir a actuar Muse. La veritat és que només havia escoltat el seu últim CD, però algunes cançons soltes m'havien agradat molt. Van tocar només 40min i la veritat és que només vaig reconèixer la nova i més famosa actualment. I em vaig aburrir una mica, fins al punt de fer un parell de cops de cap. És el que té actuar en grans estadis... si la gent no està al 100% l'actuació sembla buida, sense sentit. Va ser la meva impressió.

Gran canço, totalment Queen.

Després com 20min d'intermig (que s'acabés d'omplir l'estadi) i van sortir els U2. Van tocar unes dues hores, comptant un parell de bis i totes les paranoies que montaven, i que suposo que han anat fent en tots els concerts: un missatge en favor de la pau, treure a alguna del públic a l'escenari i cantar-li a ella (deixant-la aplaudint, i no amb les mans), deixar entrar com a 100 persones amb una màscara rememorant no se quina polític près... Tot un espectacle. I els que hi hagueu anat, també estareu d'acord amb mi que lo de la pantalla gegant tenia un gran mèrit. El montatge en viu que es feia era tremendo, apart de que la pantalla es desplegava deixant la forma d'un panal d'abelles, i a vegades les imatges es movien en els 360º de la pantalla. Realment espectacular.

Moment panal d'abella.

Òbviament, el públic estava entregat: ja sigui cantant les parts famoses de les cançons, ja sigui posant-se dreta constantment, o ja sigui tornant-se boig quan Bono anava a cantar en aquella part de l'escenari, etc...

Encabat el concert, la gana ens envaia (s'ha de resistir sense menjar, que clavaven un pastizal per una merda de hot dog) i vam marxar tot lo ràpid que vam poder cap al MARTA, que estava més a petar inclús que l'anada. [dada irrellevant] Pel camí repartien mostres de Coca-Cola ZERO, cap a la butxaca! [/dada irrellevant] No recordo massa detalls més, però crec que un cop als apartaments cada un va anar a casa seva, a sopar, i a dormir.

No devia ser excessivament tard, però era dimarts i no calia forçar la màquina, per l'endemà.