Miscelánea 2: la tele & The Varsity

Diumeeeeenge...

Ha estat prou profitós per mi. Tot i haver sortit ahir, ressaca nul·la. He estudiat una mica, he fet una truita de patates (amb ceba! a la tercera va la vençuda, jo crec que aquesta m'ha sortit molt bé) i he fet una mica d'exercici. Necessitaven gent per un partit de volley, amb uns que havia jugat un cop, recomanació de la Maria, la noia que va estar aquí abans que jo. Juguen un campionat intern del gimnàs i els faltava gent avui. I diuen que m'avisaran més cops... jajaja que me quieren fichar!!

La veritat és que no se'm dóna gens malament, i mira que he jugat poc en la meva vida... estic sorprès. El que passa és que alguns d'aquests són bastant Rafas Pasquals i jo sóc el pringaillo. Però vaja, que hi ha coses molt pitjors...

Bueno, que se me'n va la olla. Avui volia parlar d'un parell de coses que he vist a la tele aquí i m'han fet prou gràcia. El primer és una mostra de com els americans poden ser uns flipats quan volen:

THE DEADLIEST CATCH
A Discovery Channel van crear una sèrie documental, mig a mode de Reality Show, sobre la pesca de crancs al mar de Bering, a Alaska. Hosti, i encara sembla que mola i tot! L'emeten aquí en una cadena generalista en prime time... rollo a les 10 de la nit. No he vist només que cinc minuts però el punt emocionant i al límit que li posen a totes aquestes produccions em va fer canviar de canal.

Deadlier than ever before! Toma ya!
No sé, mai hauria imaginat que farien una sèrie documental sobre la pesca del cranc... personalment em sembla bastant absurd! De totes maneres, això de la pesca del cranc em sonava ja d'haver-lo sentit/llegit en un altre lloc... I es que és una de les professions millor pagades del món! [atenció a la web, donen com a segon treball "extrany" millor pagat el de gastroenteròleg, Papa vine als USA que et forres!]

Doncs si es paga tant bé la caça de cranc és pel perill que comporta (si voleu saber com, mireu la sèrie) i les condicions en les que es treballa. 50.000$ per dos mesos de feina. Amb això pots passar-te de vacances els 10 mesos restants.

Ara entenc una de les bromes que vaig veure un dia a South Park...

Oh no! Son els japonesos!
Després de veure el despreci dels japonesos pels dofins (i més tard les balenes) el protagonista s'embarca en una creuda amb vaixell pesquer per combatre als japonesos en alta mar. La tele se'n fa ressó i fan un reality show. Pero en un punt concret del reality, apareix una barca de pescadors de crancs que es queixen de que li roben l'audiència... doncs mira per on, fan parodia del programa aquest! Per cert, increíble l'escena de matança dels dofins... a mi em va fer molta gràcia.

WHAT'LL YA HAVE? A HISTORY OF THE VARSITY
Una altra de les curiositats que m'he trobat a la tele últimament és aquest documental (a la PBS, per més inri, tele pública on les estrelles són Barrio Sésamo i sèries angleses de l'any de la picor) alhora basat en un llibre, que relata la història del Varsity. Varsity és un restaurant de Fast Food, fundat el 1928. No hi he anat, però es veu que es molt mític, i que tot i tenir una fama considerable, només hi ha sis sucursals en tot els USA, cosa que imagino que el farà bastant únic. De fet, el restaurant principal, que és el d'Atlanta (el tinc a 15min caminant, està a tocar del campus, a 5min del lab) és el restaurant drive-in (rollo McAuto) més gran del món. Per flipar!


El documental m'ha semblat bastant publicitari, amb molta Coca-Cola pel mig, tots llepant-se el cul mútuament, com no! Però era alhora interessant i una mica nostàlgic de temps passats!

A reventar... segons la web, pot donar servei a 600 cotxes i a 800 persones dins el restaurant. Els dies de partit de Georgia Tech, hi arriben a passar 30.000 persones. Cada dia cuinen 3,5 km de hot dogs, una tona de ceba, 1200 kg de patates, i 1200 litres de chili!

Curiositats... el fundador era un estudiant de Georgia Tech que va abandonar els estudis, i sembla que va fer bé. De fet, en un principi es deia The Yellow Jacket. Ara no sabria dir si els equip de Georgia Tech de futbol americà, bàsquet i demés es diuen així per aquest restaurant, o si l'home va nomenar així el restaurant com a homenatge a la universitat.

Més curiositats... El documental es diu What'll ya have? perquè és el que diuen tots els caixers quan vas a demanar. A més a més és com l'eslogan del lloc. I apart d'això, tenen tota una jerga especial per demanar coses. Hi ha com una trentena, podeu veure'ls a la Wikipedia. Hi haig d'anar algun dia... i demanar-me, jo que sé, un "Sally Rand through the garden", només pel nom ja deu valer la pena!

Ojo al negre que no para de dir "What'll ya have", quina por!
----------------------------------------------------
Per cert, demà vaig a veure Atlanta Hawks contra Portlant Trail Blazers (NBA). La vam clavar escollint partit eh, primer de la conferència Est contra segon de la conferència Oest. Partidàs!!

Les mantendremos informados...