Days 53 to 57: dinàmica de grup & thesis defense

Aquesta setmana passada va ser animada al laboratori, almenys en el grup de "nano" en quant a reunions i dinàmica de grup.

En les setmanes anteriors, el màxim havia estat fer un meeting amb un professor de la UPC que estava de visita. Fora d'això, només havia tingut una altra de les reunions informals de progrés amb el professor i els de "nano".

Però ja dic, que la setmana passada va tenir una mica més de "chicha" en quant el que es refereix al grup.

Dimarts vam tenir una xerrada amb el grup de Barcelona via Skype, en videotrucada. De la part UPC estaven l'Eduard Alarcón (el professor que ens va visitar), dos professors més que estan ficats en el projecte (un d'ells el nexe d'unió entre el professor Akyildiz i la UPC) i un estudiant de máster bastant prometedor que acaba d'incorporar-se. Volien parlar amb el Max per preguntar-li i comentar una proposta de paper que ell havia fet.

El dijous es feia la primera sessió del Workshop del laboratori. Els que porten suficient temps, exposen en mitja hora una visió general de la seva investigació i el treball que tenen per davant. Se suposa que és un entrenament de cara el dia que hagin d'exposar en serio: es controla el temps (o s'hauria, perquè algun es va passar el doble del temps permès) la manera de presentar, i el professor evalua mínimament el progrés.

Sun Zhi presentant...

Es fa en una sala de reunions bastant tremenda, una taula de fusta gegant, butaques, atril i projector, una cuina adossada, etc... Només li faltaven els cartells motivadors! Aquest divendres tindrem la segona fornada. Ah! I abans de començar, pizza gratis (pagada pel departament). Com una exposició real!

Foto destrangis durant una presentació: sembla una càmara oculta a "diario de..."

El divendres, en Lluís, el noi que va estar l'any passat aquí fent el projecte, va exposar-lo a Barcelona. Com el professor Akyildiz és l'advisor i forma part del tribunal d'avaluació, l'ha de veure. Per tant l'exposició es fa en una hora acordada que sigui compatible amb BCN i ATL a la vegada, i retransmesa per Skype.

Estava bastant currat. A l'aula de la UPC hi havia dues càmeres, que es podien controlar remotament, i anaven canviant de pla segons convenia. En Lluís va haver d'exposar amb un micròfon, i els nostres comentaris els sentien ells a tota la sala. Apart de l'Skype utilitzen un programa de compartició remota d'arxius, pel qual nosaltres podíem veure la presentació en PowerPoint com si s'estigués passant fent servir el nostre ordinador.

Va tenir gràcia com el professor va semblar prendre's una mica a broma el procés. Suposo que té moltes coses a fer i això no és de les més importants. En algun moment va fer gestos no-relacionats, que òbviament a Barcelona no veien, algun comentari a lo bajini que potser se sentiria com un xiuxiueig (amb en Lluís exposant) i la perla va ser quan li va sonar el mòvil. Això sí que es va sentir a Barcelona i el Lluís va fer una petita aturada... per sort no va perdre el fil ni la concentració. Val a dir que tot i estar visiblement nerviós, va fer una exposició molt bona i va saber respondre a les preguntes del tribunal molt bé (alguna d'elles va ser mortal).

Cartell motivador no relacionat amb el tema... dedicat als informàtics, per exemple.

Encabat, van fer sortir als profans de la sala. El professor Akyildiz havia de marxar per un assumpte urgent i va donar la seva opinió: estava content del treball fet i li donava la màxima puntuació. Quan va marxar, el tribunal de Barcelona es va disposar a deliberar. Em van fer sortir de la sala (¡sólo ingenieros!) i al cap de deu minuts ja estava tot fet. Li havien donat matrícula d'honor del projecte. FELICITATS LLUÍS!

Una altra de les mostres de dinàmica de grup és una petita reunió interna dels del grup de "nano", sense el professor pel mig, per preparar idees sobre un proposal que se suposa el grup ha de redactar per superar un procés de concessió de beca d'investigació: l'anterior va ser rebutjada i amb el feedback que et donen, es pot millorar i tornar a presentar en al següent ocasió. Demà tornarem a reunir-nos per seguir amb la feina.

Simplement aquest post era per reflectir això, que realment som un grupet de 4 persones dins d'un laboratori de 13, i que hi ha dinàmica de grup. Que aquí tots anem en la mateixa direcció i la gent no va a la seva, com passa malauradament en molts llocs. I que compten amb mi, ni que sigui per fer d'oient i estar al tanto del que passa.

Potser no passa massa temps i ja estaré fent-ho... quin pal!