El llanero solitario

Històries humanes, colpidores, properes, extranyes... o simples parides.

Bé sabreu que només sortir del lab hi ha un passadís el qual un costat dona a l'exterior amb grans finestres, i es té una visió bastant extensa. Molta gent es posa a mirar a fora, igual que els avis van a mirar les obres... Potser per avorriment, potser buscant inspiració. Durant les meves primeres setmanes, potser era l'avorriment el que predominava, i de tant en tant mirava el meu entorn. Sobretot dies de pluja, que fa goig mirar desafiant.

Un dia mirant, em vaig adonar d'un detall. La part més propera que es veu és la part de darrere de l'edifici, i l'aparcament. Hi ha una zona de gespa que no sé ben bé quina funció té. Mireu:


Hi ha potser detalls que no encaixen... letrines, una part de l'aparcament que falta... que s'aguanta amb un intent de bastida... I alguna cosa més. M'hi vaig haver de fixar una mica:


Efectivament. Un home pululant! Semblava que em mirava inclús, potser posant per la foto. I la cosa més greu és que no era la primera vegada que el veia passejant per l'herba. Sol... el llanero solitario.

Però alto! Tot té una explicació raonable...

Tot comença aquí. Per no extendre'm massa, va haver un esfondrament a la tercera planta dels aparcaments. No es va haver de lamentar cap pèrdua personal, només pèrdues materials. Això va passar el Juny passat. Ho vaig llegir en el blog del Lluís i vaig flipar una mica...

Doncs les obres van començar farà un parell de setmanes. Sí, a finals d'Octubre. Es veu que el follón que es va montar va ser bastant gros entre la constructora, asseguradores, l'empresa que gestiona l'aparcament, i totes les empreses del complex Centergy que s'hagin vist afectades. Òbviament ningú volia pagar els desperfectes, les compensacions, les reparacions... etc.

O sigui que fins fa res el complex va restar tancat. Però el personal de seguretat seguia en nòmina i va seguir fent la seva feina! Per això veia a un bon home pulular pels voltants. És més, tenen montada una taula amb el seu termo de cafè a la porta del complex d'aparcaments.

Déu n'hi do l'avorriment que deu haver sofert aquest home (i els companys que tingui), que ha estat mesos venint a no fer res en absolut, a esperar el temps passar (cobrant, això sí). I sort que ha estat una bona època de l'any i que Atlanta no és precisament glacial. De totes maneres, quan va sortir aquest tema va ser el Setembre passat que va haver una onada de fred que ens deixava casi a sota zero cada matí.

I ell allà, passejant per la gespa.