Day 58: Halloween

Hola! He vingut a veure si trec al blog de l'ostracisme, que desde dimecres no havia tingut excessivament temps per actualitzar. I quan el tenia, el que em faltava eren ganes... o potser preferia fer alguna altra cosa.

La nit de dissabte passat es va celebrar Halloween aquí. Sent una tradició tan seguida, seria una mica de tontos no sumar-s'hi.

Desde feia setmanes que a tot arreu la gent es preparava per aquest dia. Comentàvem amb el Luisca que aquí la gent es desviu per aquest tipus de tradicions: els adorns hi eren desde feia temps, i ara per exemple ja veus anuncis i decoracions nadalenques. Sigui com sigui, al lobby dels apartaments no faltava decoració, i s'havia programat un concurs de esculpir carbasses. Un espectacle! Un altre exemple era a la recepció de l'edifici del lab, on oferien xocolatines a tothom que passava. Al Publix (el supermercat) se'n fregaven les mans, venent grapats de carbasses i tones i tones de xocolatines i guarrades variades.

Indicis de decoració al lobby (la foto és de quan va venir l'Albert... perquè veieu com s'anticipen)

I com evidentment sabreu, la gràcia de Halloween és que el la majoria de gent es disfressa, i per la nit, doncs els joves surten de festa, i les families celebren les seves pròpies a casa. Hauria tingut la seva gràcia veure el tema del trick or treat ("truco o trato", segons la mala traducció), és a dir, allò de que els nens van porta en porta demanant caramels. Però vivint en uns apartaments per estudiants, com ja he reiterat algunes vegades, es tira més per la via de la festa. A mesura que avança el dia, el percentatge de gent disfressada augmenta, i pel que vaig veure jo, per la nit absolutament tothom anava disfressat... una cosa increíble.

Així doncs, vam quedar uns quants per anar a comprar disfresses. La Sepideh ens va portar en cotxe a un parell de botigues (la majoria les obren per aquesta època i les tanquen immediatament). Hi ha de tots els gustos i colors, i no cal que siguin de por. És més, per adults, hi ha moltes disfresses així en plan broma, i per les noies, hi ha de tots els gustos però sempre amb un caire molt més de película porno. Per nombrar alguns: teletubbie, personatges de "Barrio Sésamo", de Hot Dog, de Ketchup (complementable amb el de mostassa), de plàtan, de PIMP, de cara de rastafari (impagable), d'endoll, de pingüí, de mexicà, o d'alcoholímetre amb la boquilla adientment posicionada.


Pel que fa a nosaltres, la Sepideh anava de soldat, en Luisca i en Nemanja es van vestir de zorritas (una més aviat hawaiana i l'altra més aviat cavernícola), la Irina anava de batgirl i jo em vaig disfressar de jeviata dels anys vuitanta. No gaire difícil, i atraient inclús per a mi, que odio aquest tipus de coses. Amb una perruca, un mínim maquillatge i un parell d'accessoris, ja ho tenia.


Vam quedar després de sopar en el meu apartament per començar la nit. Abans d'això, vaig quedar amb el Josep Miquel perquè em va dir que faríem panellets. Quins records! Va ser bastant divertida la preparació, i encara que l'aparença no era la millor del món un cop fets, s'ha de dir que estaven boníssims. Amb raó, la recepta era de la seva àvia, pastissera durant moltíssims anys.

Preparació dels panellets amb artistes invitats: Marc, un noi català, i en Matana, un noi d'Angola.

En un dels moments de la festa, l'infinita bondat i amabilitat d'en Josep Miquel va fer que en pugés una safata un cop estaven fornejats els panellets, i s'ha de dir que van tenir molta acceptació. Uns quants que van sobrar els va portar al laboratori el dilluns següent. Però no ens avancem.

Estaven molt bons, en serio. El vermell portava extracte de maduixa. Extrany experiment, però va funcionar.

Així doncs, van començar a arribar a casa meva, i no sé com, per l'efecte cadena vam acabar sent més d'una dotzena. El pis és molt petit, però vaja, que movent el sofà i tal encara hi cabíem (per cert, no vegis la flora i fauna que hi havia sota el sofà... ple de merda i hi havia una cinta VHS?!?!). I montant els meus mini-altaveus i amb un iPod, un èxit. El coreà no va venir a dormir a casa i em va anar de perles, encara que crec que no li hagués importat. Vam fer bastant de jaleo, però dintre de tot, no es van haver de lamentar desperfectes. Gràcies a l'amabilitat del Nemanja i la Irina, en deu minuts ho vam tenir tot recollit i al pis semblava que no havia passat res. La resta va començar a passar abans.

No sin mis zorras...

La idea doncs, era anar a una festa d'una de les fraternitats de la universitat. 500 persones confirmades al Facebook. Quina bogeria... t'apropaves pel carrer i es veia d'una hora lluny. Hi havia la tira de gent fora de la casa, i al porxo i tal. De totes maneres, les cases de les fraternitats són com mansions, però 500 persones? Alguna cosa feia pudor. I es que no ens van deixar entrar perquè estava a reventar i era perillós. Així que al cap de deu minuts vam desistir i vam marxar. Vam anar doncs a buscar una discoteca on poder acabar la nit, que encara quedaven un parell o tres hores hàbils. Cal tenir en compte que va ser aquella nit on aquí es va canviar l'hora, així que podíem disfrutar d'una hora extra.

La nostra no era de 500, però deú n'hi do.

Vam acabar en un de bastant normalet, perquè vam anar descartant tots aquells on et clavaven una barbaritat per entrar (la majoria, 30 pavos). No ens hi vam estar massa estona però, els ànims van decaure una mica i quan va haver les primeres baixes per bajón vam marxar tots. O sigui que una mica més tard de les tres a dormir, i a l'endemà ni rastre de la ressaca. El crimen perfecto.

A la festa, just davant d'una espècie de fat Beyoncé.

Ara bé, una mica de sentiment de culpa era present, i al cap de pocs dies, vaig demanar l'aspiradora a en Josep Miquel i vaig fotre un bon repàs a la zona comú del pis. Així m'asseguro que no hi hagi queixes la pròxima vegada que quinze persones acabin venint a casa! Demà intentaré posar alguna cosa no tan festiva... que encara semblarà que em dedico només a la farra. Familia, que també estic estudiant eh!

No sé si vaig saber captar l'essència del glam metal dels 80: per exemple, Twisted Sister.