Segurament a molts us serà igual, però com en un blog se solen parlar coses personals i la música juga un paper molt important en la meva vida, doncs no està de menys.
En la primera gira s'uneixen quatre grups (per ordre d'importància):
09/01/2009
Between The Buried And Me
Cynic
Devin Townsend Project
Scale The Summit
Els quatre grups em sonaven. Només he vist (i escolto sovint) CYNIC. Només han tret dos discos, 70min de música en total... en 15 anys! Però això no els ha evitat convertir-se en objecte de culte. Curiositat: el líder i cantant es diu Paul Masvidal. És d'ascendència cubana d'inmigrants catalans. No en va en el concert de Barcelona va comentar que té família a Viladrau. I vaig buscar, i sí... Masvidal és un poblet prop de Viladrau. Increíble.
Els que sigueu més sensibles respecte el Heavy, siusplau aneu directes al minut 4:15
Només per CYNIC hagués anat al concert, que no arriba als 20$ sempre que els demés fossin mínimament soportables. Però sortosament, la resta no són "moc de gall d'indi".
Comencem per abaix: SCALE THE SUMMIT és un grup instrumental, i per l'etiqueta que els posaven no pensava que m'agradessin, però tinc el seu primer CD desde que va sortir, i mitjanament els he seguit. De fet els estic escoltant mentre escric aquesta entrada.
Els DEVIN TOWNSEND PROJECT és, com el seu nom indica, el projecte d'un sol home: Devin Townsend. A aquest multi-instrumentalista, vocalista i productor musical, després de varis anys creant i participant en la tira de grups, se li va diagnosticar trastorn bipolar. D'aquí que 1) se li consideri un geni amb tot el que fa (amb més o menys criteri) i 2) la seva carrera estigui plena d'alts i baixos en quant al to de la seva música es refereix. Ha fet death metal, ha fet coses més tranquiles... però el tema és que no ha parat gairebé mai quiet. El seu fort, diuen, és la seva veu: no en va Steve Vai li va oferir el paper de vocalista pel seu disc del 1993, Sex And Religion.
Ara mateix porta publicats dos discos (de quatre) sobre aquest nou nom de DEVIN TOWNSEND PROJECT, amb la seva vena més tranquila, "pegadiza" i quasi pop en alguns moments. Ah! I canta amb la ex-cantant de THE GATHERING (encara que dubto que la portin de gira). Veurem com entren...
I finalment, la joia de la corona. BETWEEN THE BURIED AND ME van com a caps de cartell, i porten uns anyets petant-ho. Jo no els coneixia (o no els volia conèixer, tot i les bones referències que tenia) però el disc que han tret fa poc, "The Great Misdirect" m'ha deixat patidifús. M'hauré d'estudiar molt bé els altres CDs que tenen pel concert, que per cert, és el 9 de Gener.
P.D: he fet un esforç per posar cançons que no són mortals... els que tinguin temps feu un esforç d'escoltar les cançons. Us podeu emportar alguna sorpresa. Està clar que dins el catàleg de tota aquesta gent hi ha molta tralla, he pensat que millor us l'estalviaria :)
Joder nen, vaya gires mes maques... m'estic plantejant anar-hi a viure allà, American Carnage, BTBAM, em sembla que també hi passava (per algun lloc dels USA) Metallica i Machine Head... Amazing
ResponderEliminarPero sense cap dubte, el que més ganes tinc de veure es Between the buried and me... viam si es deixen caure per Europa i si dins d'Europa entra Barcelona... fixa't si hem van molar que tinc tota la discografia i l'he escoltat varies vegades xD
Disfruta-ho pels que no ho podem viure \m/
Per cert, com vagi la Anneke encara t'envejaré més!
AHHHH, així que la musica te un paper molt important a la teva vida, vaja, vaja,vaja, Recordo quent tenies un 6 anys, que desptes de fer el teu primer concert de viola i que els pares estaven orgullosisims del seu nen en vas dir "mama t'agrada la viola?", jo vaig contestar que m'encantaba i em vas respondre "te la regalo, si tan t'agrada tocala tu" i mai mes la vas tocar, i no nomes es aixó sino que t'agrada el heavy, soroll que a mi en resulta insoportable. CRIA CUERVOS. Petonets carinyo.
ResponderEliminarPot ser que digués això, tinc constància de que de petit deia bajanades per l'estil...
ResponderEliminar- T'ho has passat bé?
- Sí, però que el pròxim cop no sigui tan avorrit.
De totes maneres vaig seguir tocant la viola uns quants anys, solfeig uns més. Va haver intentones amb la guitarra i el piano. I escolto música cada dia, treballant o no, a casa o al carrer, vaig a concerts, tinc una discografia (en mp3, això sí) de por...
Sí, la música és important per mi. I el gust probablement passi per la meva infància, així que probablement sigui culpa vostra, família!