Day 84: Thanksgiving

I per fi va arribar el gran dia.

Després d'un dimecres en el qual la majoria de gent frisava per que fos l'hora de marxar, per anar a disfrutar del pont, la comissió de Thanksgiving ens vam encarregar de les últimes compres (necessàries ja que durant el dia d'acció de gràcies està tot tancat i barrat, excepte el Domino's Pizza, que obria) bàsicament per preparar la macedònia, mojitos, i alguns acompanyaments del gall d'indi. I a dormir aviat, que el dijous havia de ser un dia mooooolt llarg.

Despertador a les 9:30. Festa i quasi em llevo més aviat que els dies de cada dia... Miro per la finestra i el carrer, desert (és com Barcelona per Sant Esteve, o durant un Barça-Madrid). Després d'una dutxa i un esmorzar lleuger (òbviament) vaig pujar al pis d'en Max. En Josep Miquel, en Max i l'Elías ja portaven una bona estona allà currant-s'ho. El gall d'indi havia entrat al forn a quarts de deu (reteniu aquesta dada) amb "relleno" inclòs.


Jo em vaig dedicar a ajudar amb el que em deien, ja que de cuinar... poc. Havíem de treure mooltes coses de la sala d'estar si volíem cabre tots, redistribuir objectes, i portar cadires i taules d'altres apartaments. De mentres s'estava cuinant més "relleno" que s'acaba servint com a acompanyament, i el brou pel gall d'indi. Cada mitja hora s'afegia i es remullava el gall d'indi amb el brou i es tornava a ficar al forn. Ah! I els plats de formatge, pernil dolç i crackers d'aperitiu.

El "relleno", diga-li stuffing, es va fer seguint una recepta que se suposa antiga i casolana. Entre d'altres, conté: pa tallat en daus, nou picada, ceba, mantega, poma, panses, oliva, caldo de gall d'indi, i espècies.
VALORACIÓ: després del gall d'indi, crec que és del millor que hi havia per menjar.

El gall d'indi encara verge i els ingredients per l'stuffing.

A mig matí van arribar reforços que ajudaven a la cuina. Vam baixar uns quants a l'apartament del Josep Miquel a preparar la macedònia (3 megabols) i els acompanyaments. Bàsicament els acompanyaments es basaven en obrir llaunes de diferents productes, abocar-los en un recipient ben gran i ficar-los al forn una bona estona. També en aquest franja es van començar a preparar les salses: gravy pel puré de patates i salsa de "arándanos" pel gall d'indi.

Estris i ingredients per fer els acompanyaments i salses (tot i que sembla que haguem fet recollida d'aliments pels pobres).

El primer acompanyament, era una simple combinació de boniatos i pinya. Obres les llaunes de boniatos (que estan en aigua) i s'aixafen i trituren. Es combinen dues parts d'això amb una part de pinya amb almíbar, es fica al forn una estona i voilà.
VALORACIÓ: una combinació extranya i extranyament dolça per acompanyar el gall d'indi. Passable.

El següent acompanyament és una altra combinació de cosetes enllaunades. Si no recordo malament, Mongeta verda, sopa concentrada de xampinyons, i per sobre una mena de mini-patates fregides amb ceba. També el forn i apa, fet.
VALORACIÓ: estava prou bo, i combinar verdura amb la carn sempre és bona opció.

El gravy és una salsa que es posa a la carn i al puré de patates, i per acció de gràcies és bastant habitual. Bàsicament s'aprofita les parts no desitjades del gall d'indi o el que s'estigui cuinant. Si no recordo malament, se li pot posar vi, mantega, i crema de xampinyons.
VALORACIÓ: serà típica, però a mi no em va agradar gaire. Tampoc aportava res. Per això preferia la salsa de "arándanos", feta a partir d'un concentrat.

A la recta final ja va anar arribant tothom, aportant begudes i pastissos (per si no teníem prou teca) i vam preparar el puré de patates i les amanides. Al gall d'indi encara li quedava alguna estona, en aquell moment se li injectava una barreja de vi i mantega. Per fi, gairebé a les 4 de la tarda, el gall d'indi va sortir triumfant (així doncs, sis horetes ben bones se les havia passat al forn). Ja hi érem tots, uns 25, i semblàvem la puta ONU [Xina, Angola, Iran, Índia, Catalunya, Xile, Itàlia, Grècia, Sèrbia, Panamà]. Per cert, cap americà, tots amb la seva família.

Primer 'round', segon 'round', tercer i definitiu... i KO!

Les següents hores es poden traduïr en menjar com a garrins. Després de tota la teca, els catalans vam preparar uns mojitos, que van tenir un èxit notable entre els que el van provar. Això va animar als valents a posar-se a ballar per allà en mig, mentre alguns dels xinesos ja començaven a retirar-se.

La teca jevi, entrants i amanides, macedònies, i pastissos (3 pumkpin pie, 3 pecan pie, i 1 de xocolata totalment inesperat). Val a dir que, excepte el gall d'indi, va sobrar un fotimè de tot. Aquesta gent menja com a ocellets.

Potser va ser cap a les 8 que la majoria havia marxat a casa. Però això no acaba aquí. El nucli dur del laboratori seguia a l'apartament, recollint com bonament podíem tot el merder organitzat. A la poca estona, bona part dels xinesos van tornar, ens vam reunir unes 14 persones al pàrking de 100Midtown, ens vam enxovar en tres cotxes i...

Continuarà...