Ens tornem a trobar, Escherichia Coli

Després del que va passar fa ara ja gairebé deu anys al cole, ens tornem a trobar, Escherichia Coli.

L'Escherichia Coli (o comúnment abreviat, e.coli) és una bacteria unicel·lular és una bacteria que molts mamífers portem als intestins i són necessàries per alguns processos digestius. És, també, un dels organismes més estudiats pel ser humà.

Ara bé, hi ha certes cepes de dita bactèria que no són tan necessàries i beneficioses. És més, alguna d'elles provoca gastroenteritis, i les més fotudes, poden provocar insuficiències renals irreversibles i la mort.

- Mireu quina cosa més mona...
- ¡Mentira! ¡Eso podria matar tus hijos!

Probablement no sabria tot això, o no m'hauria molestat en buscar-ho, si no ho hagués viscut bastant de prop. Va ser per l'Octubre del 2000 quan va haver-hi a dos col·legis Lestonnac (un d'ells el de Barcelona, on jo he anat tota la vida) un brot d'aquest e.coli tant maco, que va afectar a més d'un centenar d'alumnes i a alguns adults. Un nen de guarderia, dels més greus, va estar unes quantes setmanes a l'hospital. A mi, per sort, no em va passar res. És més, per mi el fet va passar bastant desapercebut.

Es veu que tot va ser culpa de l'empresa de càtering. Una pena perquè sempre sostindré que era de les millors que vam tenir. Aviat la van canviar (amb mesura d'emergència que un dia vam dinar tot el cole de Pans&Company) i es va instaurar el tema de rentar-nos tots les mans obligatòriament abans de dinar, van posar saboneres en tots els lavabos i fonts i etc... El tema va arribar, òbviament, als mitjans. Encara ara si poseu "Lestonnac e.coli" al Google surt de tot, inclús citat en documents científics.

EL MUNDO || LA VANGUARDIA || ABC

La gràcia de tot és que la fama i reputació que vam agafar a Lestonnac va durar anys. Encara recordo que un parell d'anys més tard parlant amb algú, em va preguntar a quin cole anava. "Lestonnac" no li va servir de molt, però comentant-li lo del e.coli ràpidament em va pillar.

-------------------------------------------------------------------------------
I com sempre... i a mi què?

Doncs res, que com la bactèria és de les més estudiades, doncs aquí no serem menys. El projecte de la Maria, la noia que va estar aquí a Atlanta abans que jo, va fer una molt bona cerca sobre aquesta bactèria com una manera de transportar informació, d'una manera biològicament compatible, en el cos humà.

Em va fer gràcia el primer cop que ho vaig veure, directament vaig associar amb això que va passar al cole fa molts anys.

A grans trets, es veu que la bactèria té uns flagels els quals fa rotar de tal manera que el cos de la bactèria rota en sentit contrari, de manera que li permet moure's pel medi. Cap a on? Doncs cada bactèria té predilecció per cert component químic. Així doncs, intentarà anar cap a on detecti major concentració de dit component. La informació a transportar està dins de la bactèria en forma de ADN tal com ho fa per naturalesa, o bé mitjançant ADN contingut en virus que infecten la bactèria.

Quina passada d'imatge! O quina flipada! No sembla una bactèria, sembla un superheroi... o vés a saber què, però algo "cool". Amb una imatge així convences a qualsevol de que això lo petarà en les nanocomunicacions.

La recerca de la Maria inclou un primer model d'autòmata que simula el comportament de la bactèria. Més tard, crearia un model inspirat en la forma de funcionar d'aquest tipus de bactèries dotades de flagels, que permetria transportar la informació d'un punt a un altre, sempre en distàncies no superiors al milímetre.

Una de les meves feines podria ser aprofundir en aquest model.