Day 169 pt.1: Turisme atlantil

[AVÍS: això pot resultar com el típic passi de diapositives post-viatge. El post sembla tenir dimensions considerables, li aconsello que vagi al lavabo, s'agafi algo de menjar, i procedeixi]


Després d'un dia majoritàriament de relax, i un segon de turisme fallit i reconvertit en segon dia de relax, calia "posar els punts sobre les lletres i" i anar per feina.

Anar per feina va significar llevar-se abans de les 12 (increíblement) per movilitzar-se. Ja sabíem que les coses del centre (Georgia Aquarium i CNN, principalment) tancaven a cosa de les 5 de la tarda així que calia movilitzar-se.

De totes maneres, Atlanta no és una ciutat riquíssima en lloc turístics d'extrem interés, així que amb el centre i una mica més ja faríem. De totes maneres, mirant la guia vaig descobrir que el Capitol de l'estat de Geòrgia és bastant maco i fan visites guiades gratuïtes, així que per tot el morro vaig decidir enfalcar-lo en la ruta del dia.

L'última visita guiada començava teòricament a la 1, així que aquest va ser el nostre límit per iniciar el dia. Ens vam dirigir directe cap allà, al sud de Five Points (el centre), i de camí vam creuar-nos amb algun edifici interessant que no vam arribar a saber ben bé què era.


Vam arribar al Capitol, molt maco per fora amb la seva cúpula daurada i diferents estàtues. A l'entrada, control de seguretat, i wow! Edifici de grans claraboies i lluminositat, amb una estructura de marbre molt maca i uns acabats molt senyorials. Els despatxos eren típics, amb fusta fosca, seients de pell foscos, i moqueta presidencial.


Vam estar curiosejant per dins abans de que comencés la guia. De fet, havia un cor de nens cantant a l'escalinata que porta al primer pis, i a la sala central estaven preparant les càmeres per una compareixença d'algun polític, recolzat per tots els seus supporters polítics, per fer algun anunci, i respondre les preguntes de la televisió.


Més tard sabríem que era una compareixença per parlar de la retallada del pressupost sanitari. És un tema bastant recurrent últimament... i que assistint a l'anunci hi hagués gent vestida de metge i/o infermeria ens va fer sospitar.

Atenció com mira trapellament a càmara el pispiretu aquest!

Al començar la guia, no li vam fer puto cas i vam anar al nostre aire, sempre seguint el grup. A tot arreu del capitol veies els polítics xerrant, imagino que estaven parant per dinar entre sessió i sessió plenària. Més tard, veuries a alguns d'ells donant la seva opinió davant les càmeres de les notícies de la Fox, o els canals locals.

El bullici de la hora del bocata...

La visita acabava a la sala on es feien les sessions i les votacions. Una sala molt maca, d'on sí que vaig escoltar el guia i que parlava de que el mobiliari era genuí i no s'havia canviat desde 1889. Impressionant. Per desgràcia, com he dit abans era la hora del bocata i no hi havia activitat. Un cop ens vam recórrer tot i estàvem disposats a marxar, vam saber que la sessió es reprenia mitja hora més tard, però vam considerar que no valia la pena.


Vam marxar doncs, rumb a Five Points. De camí vam passar pel city hall de la ciutat, a un carrer del capitol:


I també ens va donar temps de veure un grup de cowboys negres genuins, que sortien dels jutjats (WHAT THE HELL?!)

Com molen els negratas "al estilo tejano"

Tocaven les dues, i després de menjar alguna cosa sana (ho juro, sandwich i amanida!) al hall que conecta el Phillips Arena amb la CNN, on hi ha molts tenderetes, vam decidir anar per feina. Com la visita al Georgia Aquarium era més llarga i no sabíem del tot si tancava a les 5, vam anar allà per assegurar.

Per anar de la CNN a l'aquari, una de les maneres més curtes és passant pel Centennial Park, parc que commemora el centenari dels jocs olímpics, que curiosament es van celebrar a Atlanta el 1996. Que en són de llestos! És famosa la zona de les fonts: hi ha el dibuix de les anelles olímpiques al terra, sent en realitat sortidors de la font, on tothom i pot entrar i anar. A l'estiu, quan la calor apreta, les famílies venen a jugar i refrescar-se. Aprofitant que no plovia i estaven funcionant, vam anar a fer el tonto una mica.


No es veu a la foto, però la Marta per anar de valenta va acabar amb un tros del pantaló ben mullat. Diu que era per ambientar-se al següent lloc on anàvem, que era l'aquari. Tot i que l'entrada va fer mal (27$) us haig de dir que vaig disfrutar com un enano (i no m'equivoco si dic que els dos acompanyants també).

La foto sembla treta d'un panfleto publicitari: diversión para toda la familia!

Es veu que és l'aquari més gran del món, o almenys el que conté més litres d'aigua en tancs visibles. Vam veure de tot, desde estrelles de mar, meduses; passant per peixos grans, petits, enormes, tropicals... Escamarlans, cocodrils, tortugues, pingüins, i acabant amb taurons, mantes i bal·lenes (de les petitones, no sé el nom exacte).


Té zones també típiques on pots tocar animalons marins, i altres activitats més o menys interactives. També té una part especial de taurons, i una pel·lícula en 4D, que diuen, però això feia apujar el preu i tampoc esperàvem estar-nos-hi una eternitat.

Encara que ja anunciaven que tancaven l'aquari quan estàvem acabant, cosa que volia dir que la CNN tancaria també en breus. Vam sortir a corre-cuita per anar a la CNN, i de fet vam arribar 15min abans de que tanquessin, però la recepcionista ens va dir que per aquell dia ja tenien les entrades exhaurides.

Tot xul·los, aliens al fet de que ens havien chapat...

No passa res, continua el dia. Però per evitar un totxo de dimensions descomunals, millor ho deixem per demà... Bona nit!