miércoles, 3 de marzo de 2010

Progress Report

PASSAT
Si no recordo malament, va ser fa dues setmanes que vaig aprofitar el tema dels noms amb ganxo en el món de la recerca per explicar una mica com anava la meva.

Us vaig explicar que vaig desenvolupar una mica el model de la bactèria pel Quorum Sensing. I mirant d'explicar les raons per les quals li puc vendre la mot al profe. També que en Josep Miquel va predir que probablement em demanaria aviat un índex així que li vaig dedicar unes horetes a menjar-me el cap en aquell aspecte. I algo també havia pensat pel títol.

Sí, algo així.

Total, que tot el que havia preparat era per dilluns 22 pel matí. Però després d'estudiar-me el meu "discurset" a mort, arribo pel matí i llegeixo un correu dient que ho ajornàvem fins divendres. Per una part em sentia alleujat, però els nervis reapareixerien igualment abans d'exposar, el divendres.

PASSAT RECENT
Arriba divendres, i jo arribo a les 10AM al lab (cosa extranya, tot s'ha de dir). La sala en principi està reservada entre les 12 del migdia i les 6 de la tarda, volent dir això que probablement un dels grupets del lab començaria a reunir-se amb els professors. Així que podia ser que entrés a les 12 i exposés el primer, com que el grup de nano fóssim els últims i jo exposés l'últim dins el grup.

Sigui com sigui, el que no entrava en els plans era que gairebé sent la una i mitja no hagués donat senyals de vida. I quan anàvem a dinar, truca el muy jodío. Sigui com sigui, va demanar que comencéssin a exposar els projectes individuals. Per tant la resta vam anar a dinar (tot i que no m'agraden els meetings amb la panxa plena).


Total, que eren les 14:15 i el grup de nano vam entrar. El professor em va dir que comencés exposant jo. I vaig començar... tot anava bé, fluit, el professor o algú altre em parava i em feia preguntes que (ojo!) vaig poder respondre sense quedar en evidència (important de cara a l'exposició el projecte i les preguntes del tribunal). I just a la meitat, piquen a la porta...

A les 14:30 tenien reunió del proposal de la National Science Fundation, és a dir: redactar i presentar un projecte que pot significar una beca de milions de dòlars. I com òbviament és més important, em van tallar i els novatos vam tenir que deixar lloc a aquesta reunió.

Després de 45minuts, ells acaben i es reprèn la nostra sessió. Acabo d'exposar amb algun petit entrebanc, el professor em torna a preguntar i instiga (tot i semblar que no ha entès massa bé la idea) i em dóna la seva aprovació. Em pregunta; li dic que vull presentar el projecte al Juliol. Ell apuja les celles com dient, "doncs manos a la obra, no?".


Com que en Josep Miquel és GRANDE, el professor em comenta que hauria de començar a pensar en l'estructura del projecte. El Josep Miquel em fa una mirada de, "palante, no?" i instantàniament li entrego l'índex. Se'l mira 10 segons, em diu que tatxi el capítol tres, i en dos minuts em fa un esbós del que serà el projecte, marcant l'índex a foc.

Opinió personal: "em donava la sensació de que no s'empanava del que li explicava, per coses inconnexes que preguntava o expressava. Ara bé, la intuició que té és brutal, la direcció per l'índex i el projecte em semblen molt bé". Més d'un està d'acord amb mi.

PRESENT
De totes maneres el meeting no ha canviat massa la direcció del que estic fent. A partir de llavors segueixo simulant i extreient els primers resultats, i he estat traduint el codi de Matlab al llenguatge C, que se suposa és més eficient. Alhora he estat optimitzant-lo (increíble com canviar unes poques línes de codi t'estalvia un 50% de temps d'execució).

Resultat d'una de les simulacions, i que confirma que el model sembla que funciona: les bactèries es van doblant en nombre, i arribat a una certa població de la colònia... PLOP! S'activen totes de cop.

Seguiré simulant, i intentaré treure alguna fórmula matemàtica de tot el escampall que suposa el que faig. Modelar i acabar treient alguna fómula de qualsevol parida sempre omple pàgines, i si no s'ha fet mai, té un valor afegit.

També està en el meu present el barallar-me amb LaTeX (és un llenguatge d'escriptura de tesi. Per entendre'ns, es programa en codi, però el resultat és una tesi en PDF, i no un programa executable).

FUTUR
El futur a curt plaç es veu alterat per la visita d'en Jordi i la Marta, i després el viatge que faré amb els progenitors. Entre aquests esdeveniments imagino que seguiré fent el que faig en aquests moments.

Probablement combinat amb la redacció de la introducció del projecte i acabar de familiaritzar-me amb el senyor LaTeX. Seguiré obtenint resultats i millorar en el que pugui el simulador per seguir recopilant material que pugui entrar a la tesi; i que pugui exposar al professor quan calgui.


També en un futur molt llunyà el professor em farà escriure un paper sobre la part que ell cregui oportú, de tot el que he estat fent. Tindrà la seva gràcia si es publica un dia d'aquests i veure el meu nom en alguna revista científica.



Però que es publiqui, ja queda en un futur més llunyà... espero que per la defensa del projecte i la meva graduació no en quedi tant.

3 comentarios:

  1. GuapUUU ahir a la nit vaig rebre el teu email però ja no et vaig dir res i vaig anar a dormir...PREPARAOS!!! ;) una coseta...de veritat hem d seguir la linia...i posar fotos de manos a la obra?!!! ¬¬ jejejeje
    Estic moooolt contenta per tu i pel teu últim meeting...este es mi crack!!!!! :3 bueno i pels canvis i la millora en el temps...
    Ufff...tinc son, estic cansada, kins dos dies d'emocions...després parlem...entre carrera escaleras para arriba, me olvido el cargador, venga rata coge tus cositas que nos vamos a casa de los abuelos intentaré passarme a incordiar una mica!!
    Petonets i fins d'aquí res!!!!!!!!!!!

    ResponderEliminar
  2. Impresionant Chechu!!! Cada dia sembla q curris més q l'anterior!!! M'agrada pensar que el teu futur es el LATEX un producte que ha dut moltes alegries als ésser humans XD

    ResponderEliminar
  3. Queden unes tesis fines fines! Amb LaTeX omples pàgines gairebé sense adonar-te'n.

    ResponderEliminar