Day 169 pt.2: Turisme Alternatiu

En el capítulo anterior de "turismo atlantil"... capitolios, políticos sonriendo a cámara, guías ignorados, cowboys de raza negra, fuentes olímpicas, acuarios, CNNs fallidas...

[Inserte aquí secuencia de cabecera]

Un cop vam assumir que no seria aquell dia l'escollit per visitar la CNN, vam agafar el metro i ens vam dirigir a l'est per anar a Little Five Points. Aquest és un barri que en diuen bohemi. Una barreja del barri "cool" de Londres, carrer tallers de Barcelona, i una flipada pròpia d'Amsterdam. Clar que estem als Estats Units, així que els carrers colindants tindran cases amb jardí o carreteres de doble carril i sentit.

D'aquest pal...

Era la primera vegada que hi anava, i els portava per la fama que té, i perquè havia de comprar-li al Luis Carlos (company del lab) una ampolla de rom dominicà que amablement em va donar una nit que no tenia mam i volíem anar de festa -nota: el rom negre d'importació no és fàcil de trobar, tot el que hi ha aquí és "spicy rum", que en anglès significa "rom de merda". Però resulta que en un liquor store d'aquí tenen Brugal, així que perfecte-

I encert que vam tenir en anar. No havia plogut en tot el dia, però la pluja del dia anterior estava recent. I al sortir del metro ens trobem en un barri residencial de típiques cases amb jardí, dels que no passa ni un cotxe, i parcs enormes. Vam disfrutar d'un passeig tranquil olorant herba fresca intentant trobar el barri bohemi.


La guia el defineix com "vecindario joven y desaliñado, con nervio". Exactament, en un tram de carrer trobes tot de boutiques de moda un al costat de l'altre, amb bars més o menys cutres, salons de bellesa, botigues rastafaris... Teníem gana així que vam parar en un lloc que semblava bastant normal a fer uns nachos i unes birres. Vaja, i també a descansar, que començavem a estar una mica fet pols de patejar-nos-ho tot...


Un cop vam haver devorat l'snack que havíem demanat, amb una pitcher de cervesa de color torrat per fer-ho baixar, vam pagar (amb la corresponent propina) al cambrer que tan bé i, barrejant un punt esbojarrat i afeminat, ens havia atès.

Som bohemis i en comptes de làmpares, tenim ampolles de vodka.

Ens vam dirigir rumb al nord per sortir de Little Five Points, i arribar a un punt on agafar un taxi que ens portés de volta al nostre barri. De camí, però, parada obligada davant l'entrada d'una de les millors hamburgueseries de la ciutat, amb la seva impressionant entrada en forma de calavera. Més tard visítariem la seva sucursal al midtown, prop d'on jo visc... i suposo que imagineu com vam acabar. Sigui com sigui, vam passar per la licoreria a pillar els Brugals i marxar, que ja fosquejava.

Som "tipos duros", som malotes...

Vam parar en una cruïlla sense molta il·luminació però que ens venia de perles ja que aquell carrer anava directe al nostre barri. Després de 15 minuts sense sort, i una escapada de cert personatge a pixar a un parc proper, una amable noia que passejava el gos (únic peató que ens vam creuar en mitja hora) amablement ens va dir que per pillar un taxi ho tindríem difícil allí.

Seguint el seu consell vam pujar un carrer més, a una gasolinera que feia cantonada. Mano de santo, oiga... Dos minuts vam tardar en agafar un taxi allà. Ens dirigíem direcció a l'hotel on en Jordi i la Marta havien reservat habitació: els dos es quedaven a dormir a casa meva, però les normes no deixen allotjar a invitats més de tres dies al mes, així que per precaució teníem una nit d'hotel, per si se'm ratllaven a la residència.


Genial hotel. Perquè quan et dediques a buscar coses barates et pots trobar en un motel molt coquetó, i TAN autèntic. Igual que el tipus de motels als quals l'alcalde dels Simpsons porta a fer-se a les models. Tres pisos d'habitacions amb el mateix passadís exterior amb barana... on s'hi cometen crims (ho deia de broma, però va i em trobo AIXÒ), on hi ha parets de paper on pots sentir a la parella de l'habitació contigua, on la recepcionista negra amb ungles postisses et contesta mentre mastega xiclet. Espectacular!

No, no... fora bromes, hi havia lavabo i mini-cuina a l'habitació, i el llit era de matrimoni . A més a més, segons se m'ha informat, era un llit molt còmode i l'ocupant va dormir pla. De totes maneres, la localització no era la millor de la ciutat, amb carrers poc il·luminats, i al costat d'un menjador social.

Quedava a 20min caminant de casa, així que ens vam armar de valor i vam tornar. Vam tenir el temps just de dutxar-nos i treure'ns la merda acumulada del dia, i posar-nos macos per anar a Vortex, la sucursal de la que us he dit és la millor hamburgueseria de la ciutat. Anàvem un grupet maco, amb en Joan, en Josep Miquel, en Max, l'Elías (del lab tots ells) i en Matana, el noi angoleny que coneixem.

A la saleta on fan esperar a la gent per asseure-la, el cansament va fer acte de presència, sobretot quan van dir que tardarien una hora per poder allotjar-nos als 8. Però jo, tot i la gana enorme que tenia, em negava a marxar d'allí, perquè volia que els invitats provessin la glòria en forma de ronxa de carn. A més a més, no ens vam poder aburrir massa ja que un negre va venir i li diu a en Jordi una cosa que ningú dels presents va entendre. Ho va repetir i ens vam quedar igual. I llavors va dir, en anglès òbviament:

- Et coneixo? Segur que et coneixo. Estic segur que t'he vist en alguna pel·lícula porno.
Amb ulls com plats, riem tots una mica.
- Sí tiu, estic segur. Tens pinta d'estrella porno dels setanta.
Aquí ja em ploraven els ulls. Ara es posa a imitar la típica música de les pelis porno:
- *Pu pu buah, pu pu buah buauh* Sí tiu, les típiques que porten la pizza i la noia diu:
Es posa el dit a la boca en actitud trapella i deixa anar:
- Oh, no tengo dinero. Cómo le voy a pagar la pizza??

Quin home! I tal com deixa anar tot això es pira! Res, després de que en Joan demanés que intentessin posar-nos separats, només van haver de passar cinc minuts perque ens posessin en dues taules de quatre.

A la nostra taula tres de quatre persones es van acabar demanant l'hamburguesa "Bypass coronario". I si, jo vaig ser el maricón que no se la va demanar. Per cert, en aquest restaurant, la carta no té desperdici. Comentaris com "propina o muerte", "zona libre de idiotas" o "considérate advertido, capullo" fan d'aquesta una carta única, així com plats inhumans.

Així mengen les estrelles porno...

Ho dic perquè encara no ha arribat el dia en el que algú de nosaltres, o millor dit, entre dos o tres de nosaltres, ens demanem l'hamburguesa suprema anomenada: "La super-pila d'hamburguesa ATAC DE COR":

Conté dues pastilles de mitja lliura de carn, empaquetades en tres trossos de pa i formatge, coronades per dos ous ferrats, vuit capes de formatge americà, deu tires de bacó, amb una bona quantitat de maionesa. I per acompanyar, patates fregides i boles de patata recobertes de pasta de formatge.

Només els falta afegir, aviam si t'atreveixes a sobreviure a això, imbècil! Ah! I m'oblidava que aquesta joia de la corona val 25$ sense incloure taxes i propina.

Em sé d'una que amb gana i temps, no li faria fàstics...

Superades les nostres hamburgueses, que tampoc eren per riure, vam marxar cap a casa, no sense abans comprar-nos en Jordi i jo un parell de samarretes del local, molt guapes. Un cop a casa, en Max i en Josep Miquel es van despedir. La resta, vam fer unes copes i no massa més tard de mitjanit vam marxar a buscar gresca.

Vaig intentar portar-los al local on sortim sempre aquí, però crec que perquè una de les universitats tenen vacances, i el fet que fos dijous, van provocar fugida massiva de gent, i al nostre local habitual no vam trobar més de 20 persones, i la meitat de sales tancades.

Vam marxar tan aviat com vam poder i ens vam dirigir una mica més a l'est, on estan la resta de locals de la zona. Ens vam ficar en un que era gratis i tenia una mica de cua, cosa que ens assegurava que no estaria ridículament buit com l'anterior.

Tot i que no sé si va ser pitjor el remei que la enfermetat, ja que l'ambient era bo, però la música no acompanyava, i diguem que els nostre grupet era minoria racial. Definitivament, no era la nostra nit de sort, al descobrir que les cerveses anaven a 7$ i les copes a 10$. Però és allò que passa, que és massa tard per probar sort en cap altre local i intentes aprofitar al màxim.

Total que vam veure l'habitual soltura de l'Elías a la pista de ball, tot i no haver begut gaire... i poca cosa més. A quarts de tres ja estaven fent fora a la gent i no vam protestar en absolut: estàvem cansats de tot el dia, era tard, i tot i que a l'endemà no preteníem fer gran cosa, estàvem desitjant tornar a casa.

Res més, vam arribar als apartaments, l'Elías se'n va anar a casa seva i el pornostar dels setanta va pillar un taxi (havent d'esperar ni dos minuts a les 3 de la matinada, increíble) per a poder anar a l'hotel. El que no recordo és perquè no vam parar a l'hamburgueseria del costat de casa a la que solem anar per saciar la gula voraç de la gent borratxa...




Ah sí! Ens havíem fotut una hamburguesa del copón cadascú!
Té lògica.