Els negocis: sublloguers i ventes

Si una cosa es desprèn de l'essència de les últimes setmanes de viure en un lloc, són les ànsies per començar a tenir-ho tot lligat, atar cabos, i no perdre o renunciar massa en el procés.

Jo vaig ser previsor i vaig començar a fer-ho fa temps. Eren principis d'Abril quan ja tenia maldecaps. El lloguer del pis en el que he estat vivint (i tots els de l'edifici), per norma general es firmen anualment. Bé, el començament pot variar entre Agost i Setembre, però en principi ha d'acabar el 31 de Juliol peti qui peti. Sempre hi ha excepcions, però no per casos com el meu, en que piro el 31 de Maig.

Pel que tinc entès, això no és una cosa aïllada. Per contra, és molt normal que estudiants joves i no tant joves es mudin a l'estiu per fer una internship, o gent que simplement necessita canviar de casa, potser perque de l'antiga el foten fora.

Y juntóse el hambre con las ganas de comer... Per això els amics americans van inventar el "subleasing" o sublloguer. Està bastant ben vist i estandaritzat. Jo m'haig d'encarregar de trobar a algú que pagarà el lloguer els mesos que jo no estigui; i hi estarà ell, per suposat.


Així que per l'Abril ja vaig anar a craigslist.org, un web boníssima on publiques anònimament anuncis, i realment la gent ho mira. Vaig posar un anunci amb totes les bones qualitats del meu apartament, pels mesos de Juny i Juliol, pagant el lloguer al complet. I també li vaig dir a tothom que coneixia, per si de cas, que sempre a la gent propera és més fàcil tractar-la.

Vaig rebre algun mail interessat, però poca cosa i les dates no coincidien. Poc a poc passava el temps i jo em posava una mica nerviós, em veia pagant 1300$ de lloguer que no aprofitaria. Els altres del laboratori que vénen a Barcelona també començaven a moure's i a rebre ofertes... inclús algú havia trobat ja el seu. Però clar, la clau estava en abaixar el preu. Sí senyors, vaig abaixar el lloguer 70$ (encara és poc, coneixo casos que ho han abaixat 200$) i al pas del temps les ofertes de succeïen.

Vaig tenir algunes visites, però cap tema prosperava i començava a posar-me nerviós. Per sort, em vaig enterar que l'administració de l'edifici buscaria lloc als subllogaters per allotjar a la gent durant dies en que ell necessitava venir a mudar-se però jo encara no podia marxar. Això va facilitar les coses, i les ofertes van pujar com l'escuma. Però llavors, quan semblava que encara anava per llarg, l'Elías em va dir que ell es mudava a l'edifici l'Agost i el feien fora de la seva residència, que si encara tenia l'apartament, que se'l quedava.

Dit i fet, en dos dies ja estava tot firmat, i jo tremendament alleujat per deixar de banda aquests maldecaps. Li haig de donar 140$ de la diferència dels dos mesos, però vaja, mal menor.

--------------
Ara que ja tinc el pis donat, necessito desfer-me de coses que no portaré a Barcelona. I el que més destaca és la tele. Si a això li sumem que llarg de dòlars no aniria, precisament, m'ha fet actuar amb agilitat, per guanyar liquidesa i treure'm de sobre aquesta llosa que a mesura que s'acosta el dia de marxar, pesa cada cop més.


Posant l'anunci a craigslist per 275$ (recordem que la vaig comprar per 300$) vaig rebre algunes ofertes. Amb una dona vaig parlar per telèfon i semblava molt interessada. Amb ella vaig acordar esperar una setmana, que encara volia disfrutar de l'aparatet uns dies més. Va passar la setmana i no contestava al telèfon, i quan ho va fer, va ser per dir-me que no pagaria més de 200$.

Després d'aquest mal tràngol, vaig reactivar el contacte amb les ofertes que tenia i que havia aparcat per aquesta filla de puta senyora, i quasi a l'instant una d'elles em va contestar, que estava molt interessada. Dit i fet, en un dia s'ha plantat aquí amb 250$ naps contantes y sonantes, i tele venuda.

La trobaré molt a faltar, i més aquests dies que jo encara estigui per aquí, però mira, un altre maldecap menys i diners frescos a la butxaca. I una dona simpatiquíssima! Hem estat parlant dels meus estudis, de la seva vida, de que m'agradaria Chicago, dels hispànics i els espanyols, etc... Sé que la meva estimada tele estarà en bones mans.

Aish!

I res, confio en que pugui treuré alguns pavos del convertidor VGA-to-HDMI, dels petits altaveus que tinc a l'habitació (als quals substitueixo per un iPod dock) i de la bateria, encara que si no els puc vendre aquests, els trobaré usos alternatius o els donaré, ja que el valor no passa dels 50$.




Segur que esperàveu un post divertit, entretingut, amè i us heu trobat amb un post que parla de les meves transaccions que potser no us interessen. Que n'és de dura la vida!