Progress Report IV

Cuál secuela de Rocky o Jungla de Cristal, aquí llega una nueva entrega del reporte de progresos de un proyecto de dimensiones épicamente nanométricas (bonito oxímoron me ha salido; y no, un oxímoron no es un Gormiti® ni ningún monstruo mitológico).

Prou!

Res, he pensat que posaria quatre bromes fines abans de començar a explicar la meva vida de fals escriptor de tesi de màster. Tot es remonta a fa una setmana. Dilluns 26 vam tenir progress meeting amb el professor. Aquesta sessió es va rumorejar que seria el divendres anterior, pel qual me'l vaig mig preparar per aquell dia, i després vaig tenir-ho al cap i a l'estómac durant tot el cap de setmana.

I ojo, que vam tenir sort i arribats a dilluns només els del grup de nano vam tenir presentació... la resta s'ho va anar saltejant altres dies. El professor aquell dia venia de reunir-se amb Barcelona i parlar de proposals vàries, així que estava cansadet. Apart en Josep Miquel i en Joan van presentar davant meu, i sabent que l'atenció que presta és inversament proporcional al temps que portem reunits, ja us ho podeu imaginar.

I va ser èpic com em va interrompre mentre exposava. Normalment ja talla tres o quatre cops no consecutius per comentar una anècdota, parlar amb en Josep Miquel, fer una broma, etc... I en principi no m'importa perque encara et relaxa, i et deixa situar-te. Però aquell dia va ser espectacular, no us exagero si us dic que em va tallar en més de 8 ocasions consecutives i d'altres saltejades. Vull dir, algo com:

- I clar, les bactèri-
- Per cert, us podeu creure que un viatge a Oklahoma val 10.000$ ara mateix? Una bogeria! Per favor, continua.
- Doncs deia que les bactèries emet-
- De veritat, una cosa espectacular. Josep Miquel, no podries mirar a quan van els vols per Nuremberg? Espero que més barats que aquest me'l pago jo... Per favor, continua.
- Doncs estava dient que les bactèries emeten unes partí-
- Això que has posat en l'índex de la tesi, ho hauries de treure. Per favor, continua.

Així en un bucle infinit. Al Joan a la cinquena ja se li escapava la risilla i en Josep Miquel em mirava com dient: "pobret". Tampoc podia fer-hi res. De fet, pensava: si t'ho torna a fer, deixa anar alguna broma o alguna borderia. I quan ho feia, pensava: millor a la pròxima.

Professor, si vostè o algú del laboratori veu això, no s'ho prengui malament. És una broma.

Quan finalment vaig poder acabar, ell va fer preguntes que ja havia fet, proposar coses que jo havia proposat en alguna altra sessió, etc. Li vaig donar un altre índex modificat i li va agradar molt. De fet, després em van felicitat perque semblava que el professor estava content, imagino que perque com jo, veu llum a la fi del túnel. Que segueixi sent així.

Un cop tret el pes i els nervis que aquestes presentacions comporten, he seguit redactant. Vaig complir l'objectiu d'acabar el tercer capítol abans que arribés Maig (almenys la chicha, he acabat de retocar-lo i ampliar-lo més tard) així que me'n vaig a Miami. De fet ja estan comprats els bitllets, 149$ anada i tornada, del 25 de Maig a la nit al 30 de Maig al matí. Perfecte despedida dels USA. Allà està el Kuki, antic company d'equip, fent pràctiques d'aviació. Hasta aquí puedo leer.

Tornant al projecte, ara mateix vaig per mitjans del capítol 4, que vaticino que serà curt i l'acabaré (com sempre, preliminarment i amb moltíssim per polir) en un parell de dies. El recompte de pàgines ja arriba als 70. I seguirà engreixant.

En un futur proper imagino que hi haurà un altre meeting amb el professor abans que marxi a mitjans de mes i no el tornem a veure fins Barcelona. Tinc més o menys que li presentaré, serà poc però s'hauran de preparar unes diapos. I res, del projecte, seguir redactant.


I res, fins que em doni la gana d'escriure sobre el meu progrés!
Bon dia.