L'art del Mosh

Mosh, verb que significa "entrar en una mena de dança violenta i embogida". Per abús de llenguatge, també se'n diu de la voràgine que es forma quan es balla així.


Perdoneu pel so
Aquest post teòricament anava després del dia de Nova York al qual vaig assistir a un concert dels genis de Opeth. Però a saber perquè no ho vaig acabar fent.

Sigui com sigui, allà vaig tornar a assaborir les mels del mosh. Una pràctica esportiva, lúdica, d'agermanament. Crec que ja us he dit mil cops que és una cosa tan extrema com maca. Simplement es tracta d'anar a un concert de heavy, ficar-se al barullo (normalment drets al centre, darrere de les primeres files) i deixar-se anar. No es tracta de donar patades ni cops de puny, ni anar a trencar la cara de ningú. No s'ha de fer mal, simplement empènyer o carregar amb el cos.

L'adrenalina puja amb la música, i l'alliberes en forma de MOSH.

Pot no semblar-ho, però allà dins normalment es troba cortesia. No són menys nobles els jugadors de rugby per practicar un esport de contacte, oi? Doncs igual. Tu vas movent-te indefinidament d'un lloc a un altre, empenyent i sent empès. Clitxes a algú que t'ha fotut un bon viatge, mai sense intenció de fer mal, i li acabes tornant. I si algú cau? Res, tots i cadascú dels presents a ajudar-lo a aixecar-se abans que algú prengui mal. Esportivitat i seguretat abans que res.


Corren males veus que a segons quins llocs, segons quins estils més extrems, pots trobar-te excepcions i capullos. Com a totes bandes. Però a mi no m'ha passat, serà que només jugo en lligues de joc net. Estic totalment en contra d'alguns estils on la gent va directament a donar patades i cops de puny... ells s'ho faran.

Com tot art o tot esport (si bé l'esport es pot considerar un art) sempre s'ha de reinventar. Innovar. Aprendre coses noves. Nova York em va ensenyar molt en aquest art tan peculiar. Del batallar i passar-ho bé. De fer broma. De compartir (amor i emputxades). Deixeu-me que us relati curioses pràctiques que hauria d'intentar importar, començant pel concert al que assistiré, si no moro de cansament, el dia que aterro a Barcelona:

• Moshcópter: sí amics, la combinació d'helicòpter i mosh pot ser divertida i aparatosa. Necessites que et facin una mica d'espai. Entre dos, tres, o els que calgui (diuen que l'òptim és ser tres) us agafeu de les mans i es el corro de la patata infernal. Gireu cada cop a més revolucions i us acabeu deixant anar, sortint projectats els tres cap a tres víctimes d'una gran "emputxada". El resultat és espectacular vist des d'una relativa distància.
• Slow Moshtion: si bé sabeu que els concerts de heavy poden combinar parts infernals amb passatges més aviat lents, melancòlics o folks. En el nostre cas, agafem el pròleg acústic de la cançó The Moor. En el cas del link, els primers 45 segons. Es tracta de fer un mosh a càmara lenta. Exageres el moviment, i carregues i empenys suaument a mode de broma. Jo, nens, vaig riure la tira. La complicitat entre la gent que acabes de conèixer al barullo és màxima.
• Funky Mosh: podria considerar-se una varietat de l'slow Moshtion. Troba un moment amb ritme sincopat, funky, i emputxa a la gent seguint el ritme contagiós. Com a exemple, escolteu aquest fragment.
  
• Mosh campal: imagineu una batalla campal amb dos bàndols. O gent col·locada a dos costats com ho faries per jugar al joc del mocador. Espera al punt àlgid on la cançó passa d'acústic calmat a èxtasi metàl·lic brutal. És el tret de sortida per a que els dos bàndols surtin corrent un cap a l'altre i es faci una explosió de vàries emputxades simultànies. El principi de The Moor o Leper Affinity, són propícies per això. Voleu un exemple a gran escala? AQUÍ.
  
• TriMosh: aquest és fàcil. Esculls a dos companys, n'agafes a un de cada mà i els tres a la vegada us llençeu sobre alguna víctima o grup de víctimes. Senzill però eficaç.

Ja veieu, la creativitat és màxima. L'objectiu d'un concert és alliberar adrenalina i passar-s'ho bé. Al principi, un és una mica reticent, potser prefereixes assaborir la música. Però mentre puguis, practica el mosh. T'ho passaràs bé.

Haig d'aclarir que això es suma a moltes altres pràctiques existents. Jo mateix vaig ser partícep d'un dels famosos cercles de la mort. Bàsicament és el mateix però tothom gira en cercle cap a la mateixa direcció i emputxant-se. Sempre hi ha el personatge anomenat "salmó", que li agrada pujar el riu a contracorrent i emportar-se totes les hòsties.


L'home amb mascareta i flotador rosa al mig és opcional.
Res més, només volia compartir amb vosaltres aquest llegat i recomanar que si esteu a dieta i voleu abaixar algun quilet, us animeu a la pràctica del mosh. Fareu amics, suareu, alliberareu adrenalina i tonificareu els músculs.

Bona nit!