Day 191: Finiquitant Washington

Divendres, 2 d'Abril. Últim dia sencer a Washington.


La veritat és que la patejada post-museu que ens vam marcar el dia anterior per veure els monuments del National Mall ens van deixar una mica tocats. Tot i haver dormit bastant, i haver-nos près el matí amb molta calma, el pes dels gairebé 10 dies de trajín començava a desgastar-nos.

Vam esmorzar el que astutament havíem comprat el dia anterior. I per sort, teníem Internet, raó també per la qual vaig estar trastejant més estona del normal, mentre els pares es dutxaven, s'arreglaven, feien ioga, etc...

Una de les creuades d'ineptitud que vaig haver de soportar va ser per imprimir unes entrades pel tour nocturn per la ciutat. Tot i que després vaig descobrir que l'inepte era jo. Les entrades, les vaig comprar per Internet el mateix matí, amb por de que s'acabessin, i vaig anar anar abaix aviam com podríem imprimir-ho (jo portava el pdf en un pen).

Vaig pensar que el més fàcil seria que m'ho imprimissin a l'stand que té la companyia d'autobusos a recepció. La noia, una mica estúpida, em va dir que preguntés a recepció, el qual em va enviar a un business center al costat del lobby, que era una estafa a 49 cèntims el minut (i 49 cèntims la pàgina impresa) per utilitzar un ordinador, el qual el port USB no funcionava. Emprenyat vaig tornar a recepció i, després d'esperar una bona estona que l'home parlés per telèfon (joder que lo meu era un moment) m'ho va imprimir i es va disculpar. Encara sort.

Bé doncs, sent gairebé la 1 vam dirigir-nos al metro, per anar al centre i acabar de veure edificis que tinguéssin la seva gràcia. Sense saber-ho, vam parar a la Union Station, una gran estació d'on surten trens, metros, autobusos, hi ha un petit centre comercial, etc... Després de fer fotos a l'edifici, el qual era bastant maco, vam dirigir-nos al sud: el capitol ens serviria de referència.


Baixant per First street [el primer carrer a l'esquerra i a la dreta del capitol són First, i a partir d'allà 2nd, 3rd, 4th... pels que creuen hi ha A, B, C, D... i en principi els carrers en diagonal tenen noms d'estats, sempre amb excepcions] vam passar per entre dos edificis del Senat, el Russell Senate Office Building i els Hart i Dirkseh Senate Office Building. Com no, l'arquitectura segueix sent d'un neoclàssic que t'hi cagues, amb arbres blancs al davant. Va resultat un passeig bastant agradable, ja que aquell carrer restava tallat al trànsit.


Passat el tram ens quedava el capitol a la dreta, i a l'esquerra, el primer edifici al qual entraríem: el United States Supreme Court. Després de passar l'obligatori, i ja típic control de seguretat, entres en un edifici també neoclàssic, tot de marbre. El vam fer ràpid, veient desde fora la sala de la cort suprema, una escala de caragol que deu ser bastant famosa, i un mini-museu, que entre d'altres coses, retia homenatge a la primera dona que va entrar a la cort suprema.


Al sortir, vam seguir pel carrer per acabar just davant del capitol i fer-li alguna foto de més aprop que l'altre dia:



L'objectiu era la Library of Congress Jefferson Building. Apart de ser un edifici imponent i digne de ser visitat, és famós principalment per servir de residència a una quantitat ridículament gran de material escrit. Segons Wikipedia: 32 milions de llibres catalogats, 61 milions de manuscrits, un milió de diaris, 13.7 d'impressions i fotografies... etc. Una autèntica barbaritat. Després del control de seguretat, s'entra a una gran sala central.


Aquell dia estava tot a reventar, i ens va fer potser una mica la guitzar perquè hagués estat bé veure-ho amb calma. Apart eren més de les quatre, i no trigarien en tancar. De totes maneres, fent una ullada ràpida vam veure desde fora la sala d'investigació i traducció, la bíblia de Gutemberg (o sigui, el primer llibre mai imprès) i l'impressionant sala. Vam pujar a la part de dalt, on hi havia vàries exposicions a les quals vam fer cas nul. Després vam intentar passar a la sala d'investigació, a la qual s'entra per dalt, però anaven a fer una visita guiada i no ens van deixar entrar (quina merda és aquesta, jo només volia fer una ullada ràpida, i ells ni havien començat). L'edifici en sí no tenia massa més a oferir-nos i estàvem una mica ratllats així que vam marxar.


Per la cua que hi havia per entrar al Capitol i la hora que era, volent dir que tancarien en breus, vam passar d'anar-hi. Tornant sobre els nostres passos, vam anar a seure en un parc que hi havia passat els edificis del senat, a descansar, a mirar els arbres i els pètals caiguts, i a acabar de fer gana (vaja, jo ja en tenia molta).


Després d'haver vist als típics esquirols de per aquí, vam tornar a Union Station per dinar ipso facto abans de morir d'inanició. Vam trobar una pizzeria de primeres i ens hi vam ficar a dinar. Havíem de fer temps fins a quarts de 8, que començava el tour en autobús que havíem comprat. Mentre ens portaven el dinar, vaig anar a canviar el paper imprès per tickets de veritat, i va ser quan vaig descobrir que en realitat havia comprat un tour en bus sense sostre descobert, al mateix preu.

Em podria excusar de mil maneres, però que una mateixa companyia posi un tour amb un bus normal i un altre descapotat, al mateix preu, i amb noms similars i sense fer referència explícita a que et pots fàcilment equivocar, em va semblar una mica engañabobos. De totes maneres, no va estar gens malament.

Vaig tornar per menjar-nos el dinar. Va ser quan a ma mare se li va acabar la bateria, i va decidir que se'n volia tornar a l'hotel que estava reventada i no aguantava un tour que hauria de durar tres hores. Vaig intentar doncs fer una mica de reventa (la broma costava 39$ per persona) però, al no aconseguir-ho, vam decidir que ella podria anar a l'hotel en taxi i descansar tant com vulguéssim, que els homes ens encarregaríem de fer fotos i vídeos del tour nocturn.

Dit i fet, a un quart de 8 entregàvem les entrades per pujar al bus. Podria extendre'm explicar el tour, però millor que no. Només dir que el guia era un home molt simpàtic i culte. No va callar gairebé durant tot el trajecte, sense fer-se pesat, que també té el seu mèrit. Cada racó d'on passàvem tenia la seva historieta, moltes de les quals, desgraciadament, ja no recordo. Apart, l'autobús era molt còmode i equipat, així que no vaig trobar a faltar l'airet que et pot passar si vas descapotat en un bus turístic.

Vam fer un primer recorregut passant per davant del capitol, que ja començava a estar il·luminat, i passant per diversos carrers fins la Casa Blanca. Allà vam fer la primera parada per fer-nos fotos. Era l'altre costat de l'edifici, al qual no sabíem que es podia accedir i quedar molt més aprop que per on vam anar el dia anterior. Tot i que encara no era negre nit, l'edifici ja estava il·luminat, i l'estampa tenia la seva gràcia.


Tornada a l'autobús i en marxa, aquest cop cap al riu per agafar l'autopista que ens portaria a l'altre costat i al costat del cementiri d'Arlington, fins al Iwo Jima Memorial. Si heu vist la películ·la, o el cartell, sabreu que l'estampa més típica és la d'uns quants soldats aixecant una bandera. Resulta que Iwo Jima és un illot proper al Japó i que era crucial durant la guerra per repostar els avions. Per aquesta raó merament estratègica es va lliurar una batalla de grans proporcions, i quan els americans la van conquerir i hissar la bandera, va ser quan l'instantània va passar a la posteritat. El punt curiós és que tots o la majoria d'aquests van morir durant els contraatacs japonesos de dies posteriors, i que estan tots enterrats al cementiri que el turó del memorial vigila.


Un altre bon aspecte d'aquesta parada resta en que es pot fer una bona foto de tota la ciutat, encara que de nit perd una mica d'encant ja que només veus els monuments importants il·luminats.


La següent parada va ser davant del Memorial a Lincoln. Se'ns recomanava fer-n'hi fotos de nit, i de pas, anar al Vietnam Veterans Memorial que està al costat. Són uns quants murals on hi ha, per ordre cronològic de mort o desaparició, tots els perduts en combat a la guerra del Vietnam. Al costat, hi ha el mateix però en dones (generalment infermeres). Apart, hi ha uns llibrots de proporcions inhumanes amb una llista alfabètica per si vols trobar un nom específic en els murals. Fet anecdòtic: hi ha una plana sencera de "García". Aquests americans volien tots els immigrants fora, però quan els interessava...


La quarta parada va ser a l'altra banda del Tidal Basin, en el Jefferson Memorial. Tot i les innumerables fites i qualitats de l'home (ex-vicepresident, ex-president, redactor de la declaració d'Independència, inventor, arquitecte, introductor dels macarrons i les patates fregides al país), el seu memorial segueix sent poc visitat, en detriment del "germà gran" Lincoln. De nou, per entendre aquesta referència us recomano mirar el capítol que els Simpson van a Washington.


Sigui com sigui, aquest memorial, tot i ser més petit i semblar un edifici amb barret dels jueus, o calva incipient, té d'inquilí una imponent estàtua i a mi em va sembla tant o més espectacular que l'altre, tot i que potser l'ubicació no l'ajuda massa.


L'última parada va ser al Roosevelt Memorial. D'aquest home se'ns va dir que el seu memorial és el més gran i té quatre sales, dos per cada mandat. Està plagat d'estàtues seves bastant mítiques, frases amb molt de ganxo, cascades i bonics arbres. També s'ha de dir que té una estàtua a l'entrada d'ell en cadira de rodes: això és així perquè l'associació de gent en cadira de rodes es va queixar de que l'home, tot i haver tingut la pòlio i haver necessitat crosses o cadira de rodes gran part de la seva vida, tenia totes les estàtues tan campants. Doncs els van fer cas.


Acabat això, l'autobusero ens va portar de nou a l'estació, a tres hores i mitja després d'haver començat el recorregut, d'un tour que està molt bé però que no costa els 40$ que pagues, jo crec. A més molts dels assistents li van donar propina, que se la mereixia, però jo no pensava pagar ni un centau més.

Total, que vam agafar el metro, vam comprar alguna cosa per beure i a l'hotel. Allà ens esperava la mare descansant, li vam explicar com va anar el viatge mentre jo sopava pasta que havia sobrat del dia anterior, i vam anar a dormir no massa tard. L'endemà havíem de fer les maletes i marxar cap a Nova York!!!

Jo ja en tenia moltes ganes... i estava molt nerviós, però dir que em va costar adormir-me seria mentir. Tot i el relaxat tour en bus, estava massa cansat per collonades.