Progress Report III

Doncs sí, després d'aquest dia sabàtic de blog, esperàveu més Nova York? Doncs... ja!

En comptes d'això porto el que sembla que és el tercer Progress Report de la era Atlantina/blog (no ens enganyem, hi ha gent que no li importa on sigui per tal de tenir un blog per entretenir-se). Bàsicament necessito un descans d'escriure parrafades eternes cada nit, que porten el seu temps. No us enganyeu, m'agrada fer-ho, però tot amb mesura.

Des que vaig arrivar de Nova York, s'han succeït festes i events esportius. Tenia la vaga sensació que se'm faria difícil agafar un ritme de treball productiu al 100% per la gran quantitat de fases finals de competicions que es juguen ara i al Maig, i no m'equivocava.

Una foto de Central Park i va que xuta...

Clar que el fet de que el professor marxés de viatge dos dies després que jo arrivés no ajudava massa... bueno, en part sí i en part no. El dia després d'arribar vaig anar al laboratori amb un Cheesecake per compartir amb tots, i li vaig oferir al professor un tros, que va negar alegant que està a règim, però poc vaig haver d'insistir per que l'acceptés.

De fet, li vaig dir que li portava, però ell va dir que ara venia a menjar-ne. ALERTA! Això va significar hora i mitja d'històries que en principi ens han d'ensenyar de la vida, bromes (algunes molt bones, no ens enganyem) i demás entremeses. Va aprofitar per a alguns donar-nos algun consell pel futur pròxim. A mi em va dir que tornés a treballar amb normalitat, i tots vam acordar després que ho deia per aparentar que ens tenia molt en compte i tal, i que no era ni molt menys vinculant.

De totes maneres, diguem que ja entrava dins els meus plans fer-ho. Però a la meva manera. Vaig estar recuperant el ritme, però a hores canviades, i m'està costant una altra setmana tornar a agafar horaris sans i estalvis. Ara que ja ha arribat de nou, suposo que no tindré més collons que fer-ho.

Tot i els diferents obstacles, festius o no, que impedien un rendiment òptim, no es pot dir que m'hagi estat tocant els collons. De fet:

1) Tinc les diapositives llestes pel següent Progress Meeting, que es va ajornar a dilluns que ve. I el discurset fet i retocat, esperant que el memoritzi. No serà cap bomba, però almenys que vegi que el que serà la memòria agafa estructura, i també es mostren alguns resultats, que imagino que tampoc l'impressionaran. De totes maneres, no hi ha res que l'hagi de fer enfadar o pensar que no estic currant, així que estic tranquil

2) La memòria avança. Avui mateix he acabat el segon capítol (de 8), i entre aquestos, índexs, títols, bibliografies (que ja sumen més de 40 títols) i mandangues vàries, porto exactament 50 pàgines. I és el que faré durant aquestes dues setmanes, a no ser que el professor cridi "firmes" i mani fer alguna cosa diferent, que en principi no hauria de passar. De fet m'he marcat com a objectiu haver escrit el tercer capítol (sempre sense ser definitiu, tot i que revisat sí) abans de l'1 de Maig, dia del treballador i que curiosament estem forçats a celebrar [tot i ser jo un vago] perquè el professor ens invita a sopar a casa seva, ja que el seu aniversari no va ser fa massa.

------------------------

Què passa si he escrit el tercer capítol abans de l'1 de Maig? Doncs que me n'aniré a Miami a veure un colega, un cap de setmana a escollir (probablement sigui l'últim) de Maig. No fos cas que m'herniés!

I res més, si voleu llegir sobre Nanotecnologia i una introducció al Quorum Sensing, només heu de fer que demanar-me'l i encantat el podeu imprimir per després poder cremar-lo per Sant Joan.

Bona nit!
P.D: els comics són de dotorands, però vaja, serveix. Bueno no, de fet el de la perilla sembla no haver-se graduat encara.