No em toquis!

Aquest entranyable tema de M.C. Hammer em servirà per explicar-vos una anècdota, amb enllaços i 100% lliure de Rick's, que em va passar dissabte de matinada amb l'amable vigilant de seguretat.

Res, la festa estava a les acaballes, i per combatir la gana assassina que assalta durant aquests temps, vam decidir anar a Checkers, beneïda hamburgueseria que m'ha salvat de la inanició en comptables ocasions.

Baixem al lobby i ens disposem a sortir quan les portes automàtiques no s'obren i ens gairebé ens fotem amb el vidre als nassos. Una de les noies, ni curta ni mandrosa, va decidir emputxar com qualsevol porta normal. Resulta que té un mecanisme d'emergència per obrir-se com ho faries amb una de les típiques.

Amb tot això que el de seguretat s'acosta per darrere i A MI especialment, d'entre la quasi desena que érem, em crida l'atenció i em diu:

- Però esteu bojos? És que a casa teva fas això també?

Cosa que em va sentar com una patada al cul. Primer, perque m'ho digués a mi. Segon, perque si la porta no s'obre, alguna cosa hauràs de fer per obrir-la. Tercer, perque joder ni que fos tan greu. I quart, perque mira, a casa meva tinc portes normals, no son automàtiques, i sí les obro emputxant com imagino que fa tothom que viu en casa normals. Ara m'imagino com seria viure en una casa plena de portes correderes i/o automàtiques.

Total, que bastant indignat contesto:

- Quins collons! Si la porta no s'obre, què haig de fer, menjar-me-la?

I ell, personatge bastant peculiar i desdentat, per cert, es limita a repetir-me que si és el que faig a casa meva. Llavors, pensant que potser m'he passat al cridar-li "quins collons" tot i que em titllés de boig i tal, vaig al seu costat, li toco lleugerament el braç com a senyal de bona voluntat, i és quan ell, amb una actitud bastant Laportiana, aixeca un dit d'una manera bastant perdona-vides i em diu:

- No em toquis!

Llavors em vaig cabrejar de veritat, vaig repetir el "quins collons" i me'n vaig anar fora. Em sembla bastant curiós que hi hagi gent que no accepti ni el més mínim contacte, vagis de bona fe o no. Joder, pinta amenaçadora no en tinc, i és una puta porta, no li faré una clau de judo, si és el que aquell senyor es pensa. Tot i que probablement no ho sigui, m'ho vaig prendre d'una manera bastant (tirant a molt) personal. Ara que hi penso, potser és un home bastant homòfob i potser es va pensar que perdo oli (que es porta molt per la zona).

Quan se'm va passar el cabreig, vaig tornar per disculpar-me i li vaig donar la mà, i no me la rebutjar, com és habitual en una persona adulta. Després vaig intentar explicar-li que hauria d'entendre que segons a quins llocs el mínim contacte quan es parla de bona fe és normal, intentant repetir el gest a poc a poc com exemplificant... i em va a tornar a perdona la vida i a dir-li que no el toqués.

No li vaig donar més voltes i em vaig pirar. Has de tenir una vida molt aburrida i estar bastant fet pols... allà et quedes, pringat.

I van ser feliços i van menjar moltes hamburgueses.