Crónicas de un futuro jetlag

Més val tard que mai...

Escric desde l'avió. No tinc Internet, ja que imagino que als vols transatlàntics la magnífica WiFi de Delta no funciona. Magnífica ja que has de pagar 10$ per tenir Internet i només et dura el vol en el que estàs, que probablement no duri més de 2h (per exemple). Si volen treure'm els diners, que vingui "l'assafato" i m'ho digui a la cara... acabarem abans.

No sé quina hora és exactament. Si fos a Atlanta serien les 0:56; si fos Barcelona, 6:56. Però a l'estar a l'Atlàntic, prop de Portugal, probablement sigui una hora menys. No importa... el fet és que porto a l'avió més de 7 hores. Falten un parell!! Oh mira, ara mateix a la tele anuncien cocktails... molt apropiat. Així arribaré a l'aeroport a les 9 del matí i quan em rebin els meus pares aniré fent esses. Tal i com haurien de ser tots els reencontres familiars.

El Jet Lag "se antoja duro"... arribaré que seran les 9 del matí però per mi seran les 3 de la matinada. No sé ni quan ni com dormiré, però que la empalmada serà maja, probablement. "Tonto, però dorm a l'avió!". Gràcies pel consell... però tard. He dormit el que em sembla que han estat 20 minuts. No em reconec.

Però vaja, he estat entretingut. Avui ha estat, creieu-me, el primer cop que m'he assegut al costat d'algú. Val que no sóc un jeque árabe que acumuli tropecientosmil viatges (en anglès, a gazillion trips) però amb aquest són 6 avions que he agafat i el seient(s) del meu costat sempre han estat lliures. Coses del destí.

Doncs el cas és que s'asseia una noia al costat meu. L'avió s'endarreria al despegar, així que he pensat, dígali algo. Doncs com no era de Barcelona, venia de Pittsburg de fer una estada de doctorat en nanociència (és física). Sembla que m'estan nanoperseguint (val, no cal que rigueu). Hem parlat una bona estona, però després de sopar s'ha quedat roque, fet totalment comprensible. Hauria d'haver predicat amb l'exemple.

Tampoc és que m'agi aburrit. Porto un regiment de música, i amb el portàtil puc veure "The Office". De les tres pelis que han posat en tot el vol, no sé perquè he acabat mirant la que era per nens... però ojo que és del Robert Rodríguez. M'ha agradat i tot!

I res, després he escrit un post insuls, simplement per variar una mica. Ara en res serviran un succedani d'esmorzar i en una estona aterrarem. És extrany, perquè potser hauria d'haver comentat que dóna la casualitat que vaig al mateix vol que el Josep Miquel. Però està uns seients més enrere, i també s'ha quedat sobat. De fet les coincidències han estat vàries... té gràcia que havent comprat tots els bitllets fa la tira, i per separat, haguem acabat cinc persones del laboratori agafant l'avió el mateix dia.

Vaja, vaig finiquitant que ens porten l'esmorzar. No queda ni una hora per a que aterrem. Tinc ganes de veure-us... a tots!!