A reveure, Boston

Escric ja des d'Atlanta, amb pena però alhora sentint-me a casa, i content de l'experiència. M'he posat inclús una mica tendre a l'avió, tornant, al veure Boston i Atlanta desde les altures i pensant quant d'insignificants som.

El viatge ha estat molt divertit, Boston maquíssim, els anfitrions molt acollidors i les circumstàncies gairebé perfectes.

Avui, el dia que feia 5 de viatge, ens havíem de llevar aviat per aprofitar l'últim matí. I l'objectiu era entre les 8 i les 9 del matí. Comptant que ens havíem anat a dormir passades les dues de la matinada, queda prou clar que era un objectiu difícil. I no l'hem assolit: ens hem llevat a les 11:30 amb dos collons cadascú.

Però si ens volíem llevar tan aviat era per no haver de retallar hores als edificis realment macos del MIT, i sincerament, amb visitar el Stata Center i el Kilian Court, ens ha sobrat. Per bellesa, i ho sento molt, prefereixo Harvard. A quarts de dues hem anat a la botiga del MIT a mirar merxandatge i a casa de pressa i corrents a dinar.

El meu vol sortia primer, a les 16:50. El del Parra a les 17:00. Així que hem anat com a coets acabant de fer les bosses i dinant per no tenir problemes per arribar amb un marge mínim de temps a l'aeroport. Tot i alguns petits contratemps, hem arribat perfecte per embarcar i cap a "casona".

El viatge se m'ha fet curt... entre la siesta, i la revisió de fotos pertinent, i passar-me el Super Mario World d'una vegada (molt freak, sí, però i lo que entreté?) no me n'he adonat que ja aterràvem. En Josep Miquel, tot un gentleman, m'ha vingut a buscar a l'aeroport i en un obrir i tancar d'ulls ja érem al 100Midtown.

Sopa que soparàs i al llit. La veritat és que estic bastant grogui! A partir de demà ja començaré a fer informes un pèl més detallats... i clar està, amb fotos.

No, no. FOTOS, amb majúscules. El sr. Parra hi té traça amb les panoràmiques.
Ja ho veureu.